dimarts, 11 d’abril de 2017

Romànic Extrem - 42 km 2.400 m+

                Quan l’Alba em va comentar d’anar a la Romànic Extrem, vaig veure la llum. La qüestió és que enguany tocava anar a la Trailwalker el dia d’abans de la Romànic i això feia que, a priori, no la pogués córrer. La veritat és que quan vaig veure la coincidència de dates em va saber molt greu, ja que em perdria la Romànic per primera vegada des del seu inici. Així que li vaig demanar a l’Alba que si estava disposada a esperar-me, jo encantat d’acompanyar-la. Ràpidament hi va haver acord.

                Així que acabem la Trailwalker a les 2 h de la matinada, agafem la furgo i directe cap a l’Hostalnou de Bianya. A les 3:30 h ens posem a dormir i 3 hores després ens llevem. “3 hores només heu dormit?” Em demana algú. “Doncs sí. Temps més que suficient. Quan estiguem a la caixa de pi, allà ja hi tindrem tot el temps del món per descansar...”

                De seguida que comencem a córrer ja respiro el bon rotllo que desprèn la Vall de Bianya. Els km passen molt ràpid. Els plàcids corriols ens ho posen fàcil. Frondosos boscos ens emparen. Primavera en explosió. La companyia de l’Albet@. Dia esplèndid. Un munt d’hores per davant. Per Déu! Però què més es pot demanar?


                Arribem al cim del Talló. Panoràmica brutal! La Vall del Bac en primera instància, la Vall de Bianya a darrera, el Pirineu encara nevat a la dreta... Brutal, realment brutal. Baixem una mica i pugem al Puig Ou. Impressionant. Com és habitual cada any el recorregut de la Romànic és diferent, òbviament aquest any no podia ser menys i això és molt d’agrair. Moltes gràcies, de debò!

                Arribem de nou a l’Hostal de la Vall del Bac. Fa una estona que l’Alba no va massa fina. Ella ahir no va córrer la Trailwalker, però sí que ens va assistir fins al final, així que devia acabar més cansada que jo... Ara bé, sembla que aquest últim avituallament se l’hi ha posat la mar de bé perquè fa un revifada màxima. De sobte treu l’energia no sé massa bé d’on i comencem a incrementar el ritme. Moment àlgid. Jo apreto i l’Alba no afluixa. Apreto una mica més i l’Alba segueix sense afluixar. Corriol i més corriol. Terreny tou. Molt tou. Tot flueix. Flueix com mai. Estem gaudint molt. Al màxim. Gaudint de la Romànic. Gaudint de la Vall de Bianya. Gaudint del que més ens agrada i gaudint-ho plegats, però com mola, per favor!!!

                Després d’un mica més de 7 hores. Després d’haver viscut un gran dia. Després d’haver assolit molt sobradament el propòsit de compartir una magnífica jornada amb l’Albet@, arribem de nou a l’Hostalnou.

                Moltes gràcies gent de la Romànic per aquest regal de dia. Moltes gràcies Albet@ per deixar-me acompanyar-te i obsequiar-me amb aquest diumenge tan formidable. Moltes gràcies a tots per fer-me tan feliç!


1 comentari:

  1. Mis 2 webs (sin publicidad) pueden interesarle a usted o a sus compañeros de rutas: yofrenoelcambioclimatico.blogspot.com (MENOS es MEJOR) y http://plantararboles.blogspot.com, manual para reforestar, casi sobre la marcha, sembrando las semillas que producen los árboles autóctonos en la misma comarca de su recolección. Salud, José Luis Sáez Sáez

    ResponElimina