dilluns, 13 de març de 2017

UT Les Fonts - 120 km 6.000 m+

                Quan en Jaume ens va proposar de formar equip a l’Esteban i a mi per participar en la nova modalitat de la UT Les Fonts vaig experimentar la mateixa sensació d’il·lusió que de respecte. D’il·lusió, moltíssima, però de respecte encara més. La il·lusió de compartir plegats una experiència excepcional. La il·lusió de gaudir de 3 dies fantàstics fent el que més ens agrada, fent-ho en una gran cursa i, a més, fent-ho plegats. Ara bé, el fet de saber que ets el fluix de l’equip és el que em feia sentir el màxim respecte a la proposta i el que, per un moment, em va fer dubtar. De totes maneres, la proposta era massa suculenta com per deixar-la escapar, la proposta era massa potent com per no lluitar-hi. Així que la solució era senzilla, màxim esforç, màxima dedicació i oferir a l’equip la millor versió de mi mateix. Així que el dubte em va durar pocs segons i la meva resposta va ser ràpida. “Tot un luxe, per mi, endavant!” L’Esteban, inicialment, tampoc ho va veure clar, però finalment també va acabar acceptant.

                Després de prop de 100 h corrent plegats amb en Jaume i alguna menys amb l’Esteban des de la data de la proposta, arribem al tan desitjat cap de setmana de l’UT Les Fonts. Les ganes, totes. La motivació, màxima. La il·lusió, molta més que la del dia de la proposta.

                ...i aquí comença aquesta UT Les Fonts.


                Les normes per la Nocturneta estan clares abans de començar. Controlarem la mitjana de batecs i de velocitat. La primera no pot superar els 135 bpm i la segona tampoc pot ser superior als 12’5 km/h. Si algun d’aquests dos paràmetres supera el màxim establert, aixecarem el peu. Inicialment es fa força estrany córrer d’aquesta manera. Els 3 junts estem farts d’anar-hi. De nit també hem passat moltes hores plegats. Ara bé, amb un dorsal i corrent enmig de tanta gent, això sí que és nou per nosaltres i és el que fa que la situació sigui un tan estranya. Van passant els km i el guió es compleix a la perfecció. La velocitat és la que toca i els batecs per sota del màxim establert. Anem bé. De moment, anem molt bé. Amb un vist i no vist som de nou al Casal Xertolí. Etapa de tràmit. Etapa sense excessives dificultats. Primera etapa resolta correctament.

                La segona etapa ja té una característiques que s’adapten més al què estem habituats. 70 km, bé! 4.000 m+, perfecte! Bastons i caminar, de collons! 10 – 11 hores, quantes més, millor! Som-hi!

                El tram fins a Paüls sense complicacions i menys aquest any que ens han obert un nou camí per evitar la major part de la sèquia. Moltes gràcies pel munt de diumenges que sé que hi heu dedicat. Moltes gràcies, de debò. A partir de Paüls és quan la cosa es comença a posar interessant. Els bastons comencen a pencar i això és el que ens agrada. L’equip tira amunt sense pressa. Pas tranquil i anar fent.

                Aquest any hi ha un canvi en el recorregut. En aquesta edició no anirem fins a Prat de Comte sinó que anirem fins a La Franqueta (Horta de Sant Joan). A priori el canvi és a millor. En unes hores sortirem de dubtes. Passat Sant Roc, km 25, ens separem dels de la Marató i ens quedem els 3 pràcticament sols. Això ja comença a semblar un dissabte dels nostres. Un dissabte d’aquells que tenim tota una jornada per davant. Tota una jornada per nosaltres. Sense preocupacions. Per gaudir de l’entorn i per gaudir-lo plegats. Cauen els primers acudits i en Jaume ens recorda que els acudits avui millor que els deixem per una altra hora. És cert, per un moment ens havíem oblidat del dorsal...

                 Van passant els km, avui més ràpid que mai. Em sento emparat per en Jaume i l’Esteban i és una sensació d’allò més reconfortant. Sento el seu escalf. La seva companyia em fa feliç, molt feliç. Tenir-los al meu costat em fa el màxim de feliç. Motivat. Eufòric. Gaudint com mai. Sense cap mena de dubte la més intensa de les 6 edicions de la UT Les Fonts que he viscut.

                El tram nou de La Franqueta a l’Espina realment espectacular. Ens emportem una molt grata sorpresa. Bona! Bona! Definitivament, el canvi ha estat a millor.

                D’Alfara al Coll de Paüls el sol apreta amb força. Falten pocs minuts per les 2 h del migdia i es nota. La calor i el pas de les hores sembla que volen dificultar la progressió de l’equip. Tot i així aquest equip no se’l atura així com així. Vinga, va, som-hi! Endavant! Potser acabar costant una mica més del que teníem previst, però l’equip de nou tornar a arribar al Casal Xertolí.


                La tercera etapa és per acabar d’arrodonir el cap de setmana. De nou, la sensació de sentir-me acompanyat per dues bèsties com en Jaume i l’Esteban és brutal. Màgica. Una sensació difícil de descriure. Veure com en Jaume es posa a davant i tira del carro amb aquella senzillesa, amb aquella facilitat, no té preu. Veure’l pujar la Coscollosa puntejant com qui res, em fa sentir molt afortunat. Veure l’Esteban com, tot i no estar en el seu millor moment, lluita com el que més, em fa sentir enormement afortunat. Enormement afortunat de poder haver format part d’aquest equip. D’haver pogut gaudir d’aquest equip en primera persona. Experiència màxima. Cap de setmana inoblidable. Un record inesborrable. Moltes gràcies, amics!

                ...i aquí acaba aquesta UT Les Fonts.


                I com cada any i no em cansaré de fer-ho, agrair de tot cor al poble de Xerta el seu tracte, la seva acollida i fer-nos sentir millor que a casa. Moltes gràcies. Tornarem!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada