Hivernal Campdevànol - 42 km 2.700 m+

Un any més i ja en van 6, tants com edicions de La Hivernal, estic a la seva línia de sortida. Bé, a la línia de sortida ni tan sols hi estic perquè arribo tard. Una confusió amb l’hora de sortida em provoca una petit ensurt. Res greu, tan sols vaig l’últim durant pocs segons...

                Superat l’ensurt inicial i ficats ja en plena feina avanço amb alegria. El ritme potser no és tan alegre i menys si el comparo amb els de davant que veig com ràpidament es van allunyant. Alegria és la que hi ha dins meu. Alegria de gaudir del que estic fent. Alegria de gaudir de l’entorn. De la gent que em vaig trobant pel camí. D’un dia radiant. D’una jornada que es preveu carregada d’emocions.

                Els km passen ràpid, l’encant dels corriols ho posa fàcil. Les sensacions, excel·lents. Les ganes, hi són. Les forces, de moment, també. Primers km i tot flueix al màxim.

                Sortim del bosc, primeres passes sobre la neu. Una neu dura. Una neu que està perfecte. Una neu que avui serà tot un luxe trepitjar-la. Miro amunt i veig com n’hi ha que ja són a La Covil. D’altres ja farà estona que hi han passat. A mi encara em queda un mica, però també hi arribarem.

                La baixada de La Covil és brutal. Realment espectacular! La neu, totalment dura, fa que no t’ensorris gens i et deixa córrer tan com vulguis. Sí, sí, tan com vulguis. Els peus gairebé no toquen a terra. Buaaaaaa, quina passada!

                Al cim de la Costa Pubilla m’hi trobo en Jordi Martín. El mestre. El referent. Aquest any ha optat per no córrer i dedicar-se 100% a l’organització. Admirable. Un exemple més de la seva grandesa. Em diu que gaudeixi. Doncs sí. Avui n’estic gaudint al màxim, n’estic gaudint com mai!

                Recordo edicions anteriors de La Hivernal, per l’època de l’any que és, que encara tenia l’esperit competitiu un tan adormit. Pel contrari, enguany sembla que aquest està ben despert. Així que com que les cames segueixen amb força i les hi noto ganes de pencar, doncs les farem pencar!

                L’alegria del principi va a més. Les ganes, també. Del gaudir, que em desitjava en Jordi a Costa Pubilla, ho estic fent sobradament. La formidable jornada que albirava de bon matí està seguint el seu guió a la perfecció. De nou, immers en l’encant dels corriols de La Hivernal. De nou, immers en els seus boscos. De nou alegria de gaudir del que estic fent. El rellotge avança ràpid, molt ràpid, però els km també. Felicitat màxima. Felicitat absoluta.

                Ja veig el poble. Ja veig la línia d’arribada. Ja veig el crono. Ja veig l’Alba. Això s’acaba sí, però amb la màxima intensitat. Una màxima intensitat present des del minut 0. Moltíssimes gràcies gent de La Hivernal! Moltes gràcies per l’excel·lència! Moltes gràcies per la feina ben feta! Es nota quan les coses es fan amb el cor i aquí, es nota! Enhorabona! De debò!