Trail del Bisaura - 80 km 5.200 m+

La cursa d’avui té quelcom d’especial. Millor encara, en la cursa d’avui tot és molt especial. El seu traçat és agraït, però a la vegada exigent. Deixa avançar prou ràpid, però en ocasions et fa veure el terra de molt a prop. Ja sigui tan anant de cara amunt com de cara avall.  La veritat és que es fa a unes alçades de l’any on el cos ja comença a estar bastant masegat de tota la quilometrada acumulada. Un cos que comença a reclamar una mica de descans. Però el cor diu que en aquesta festa no s’hi pot faltar. Així que ens deixarem guiar pel cor i el descans el deixarem per més endavant.

I així és com comença el Trail del Bisaura d’enguany. Un cos que comença a grinyolar una mica. Bastant justet de força a les cames. D’energia també la justa, però amb l’absolut convenciment de que gaudirem d’una gran festa. Una gran festa que farà ressorgir aquella energia que el pas dels km al llarg de l’any ha anat consumint.

En els primers km es confirma que la d’avui no serà una cursa. Serà una festa. Km 7 i segon avituallament. Km 12,5 i ja anem pel 4rt. Sí! Sí! Repeteixo, 12,5 km i 4 avituallaments. Costa de creure, ho sé, però és així. Es fa de dia. Tot flueix. Flueix al màxim. Els km passen ràpid. El rellotge, també. Es fa molt còmode córrer per uns corriols amb agradables catifes de fulles. Una comoditat que en ocasions es veu entorpida per un fang que recorda que estem en el Bisaura. Racons d’un gran atractiu. Paratges de gran bellesa. Camins, a vegades, fàcils. Camins, a vegades, inexistents i no tan fàcils. I per què passem per camins inexistents? Està clar! Doncs perquè això és el Trail del Bisaura!

Pas per Vidrà, km 35 i tot segueix fluint. Van passant els km i, com em va dir ahir en Mans, seguim passant pantalles. I què hi ha entre pantalla i pantalla? Doncs un altre avituallament. Un altre? Però si fa molt poc de l’últim. Doncs sí, fins a un total de 17. Impressionant!

Fa molta estona que vaig sol. Vaig ruminat amb el recorregut i penso, per Déu, però quin recorregut més potent que han parit. I penso, per Déu, però com es coneixen el territori aquesta colla. I penso, però, per Déu, però si no hi ha ni un km sobrer. Sí, un recorregut perfecte nascut del coneixement de tots els racons i raconets. Nascut de les ganes de donar a conèixer el territori. Nascut de les ganes de fer les coses al màxim de bé possible. Nascut de la il·lusió.

La cresta de Canemàs és dreta. Molt dreta. Però les meves cames tenen ganes de pujar. Moltes ganes. N’estic gaudint al màxim. Porto tot el dia gaudint al màxim i em temo que d'aquest Trail del Bisaura en gaudiré fins al final. El sol encara és prou amunt com per arribar de dia i sé que si no m’encanto hi arribaré. Arribo al final de la cresta amb energia. Segurament energia ressorgida per l’acordió que sona amb alegria. Des d’un principi hem vingut a una gran festa i a les grans festes no hi falta de res.

Últims km. El sol, ara ja més avall, avisa que vol marxar. D’acord, ho enllesteixo ja. Veig el poble. Veig l’arc. Veig en Toni i en Jordi, els dos capitans de l’equip i amb una gran abraçada finalitza aquest Trail del Bisaura. Un Trail del Bisaura amb uns grans capitans que tiben amb força, sí, però també amb un equip humà al darrera que empeny de valent. Moltes gràcies a tots per fer-nos gaudir des del minut 1 i fins al final. Moltes gràcies, de debò!