dimarts, 1 de novembre de 2016

Long Trail Apuko - 70 km 4.600 m+

Després de 4 anys consecutius, i des de la primera edició, corrent l’ultra de l’Apuko, aquest any ha tocat conformar-se amb la Long. La cursa que es feia a principis de maig ha passat a finals d’octubre. Els 90 km i 6.000 m+ han crescut fins a 105 km i 7.000 m+. Arribada a Zaramillo, després de 600 km de furgo, a la una de la matinada sent la sortida a les 5 h. Ufff, masses factors en contra que m’acaben fent decantar per “la petita”. Doncs sí, totalment a contracor, però crec que prenent la decisió encertada, opto pels 70 km i 4.600 m+ que ja donaran la seva feina.


Sortida a les 9 h. Massa tard. 10 hores de llum per davant. Massa just. Estaria molt bé no haver d’encendre el frontal, però molt temo que tocarà.

Sortida directe cap al cim de l’Eretza. Ben dret només començar. Em passen un munt de corredors i amb un moment ja en tinc 40 o 50 davant. Les “Ikurrinyes” a les seves vestimentes em recorden que ells corren a casa i que jo sóc el de fora. Així que màxim respecte. Gent molt dura!

En els primers compassos de la cursa confirmo el que ja m’havien avançat, dia molt calorós i gens de fang. Però no estem al País Basc? Doncs sí, el món al revés!

Amb poc més de 2 h arribo a Sodupe, km 15. Fins aquí tot flueix. De moment, anem bé. Molt bé. La calor comença a fer acta de presència. Mentre anem per dins el bosc, la temperatura és agradable, però quan en sortim la cosa canvia radicalment. Pujant la pala que ens porta fins al Pico de la Bandera, sembla que estiguem en ple agost. Bé, la gent d’aquí em diu que aquesta calor ni a l’agost...  Tinc molt present l’anar bevent, ho faig amb molta freqüència i vaig controlant la situació. Cames, bé. Cap, també. Quilòmetres que passen ràpid. El rellotge, també. Arribo a Zalla, ja en tenim la meitat a la butxaca. Som-hi, a per la segona meitat!

De camí cap al cim d’Ubieta, totalment ficat en la cursa i 100% concentrat, em trobo un corredor que ve de cara. Em diu que no anem bé. Però si aquí hi ha marques?!?! Em diu que aquestes marques s’acaben una mica més amunt. Obro el track i efectivament estem fora. Ell diu que estem molt lluny, però jo li dic que no ho estem tant. Agafem un camí que sembla que ens pot conduir fins al track, però no, ens n’està allunyant. Si no gira ràpid cap a la dreta, ens n’allunyarem massa. Arribem a una pista que tira cap a la dreta, perfecte! Ens trobem un 4x4 de l’organització i ens diu que què hi fem aquí? Doncs intentar recuperar el recorregut! Ens acompanya per la pista que havíem agafat i com a molt amb 1 km ja recuperem de nou les marques. Vinga, va, que no ha estat res, continuem. Arribo al cim amb força i amb ganes de pencar. Segueixo veient molt just això d’arribar amb la llum del dia, però ho lluitaré!

Surto de Güeñes pensant-me que vaig ben sol, em giro i veig a la primera noia que va acompanyada d’un noi amb la mateixa vestimenta de Land. Veig que van plegats i ell està tirant d’ella. 2 contra 1. No ho tindré fàcil, però no em deixaré vèncer així com així. Una altra pala. Una senyora pala. De les dretes de collons. Bé, com totes les pales de per aquí. Faig treballar els bastons tan com puc. Els exprimeixo al màxim. M’exprimeixo al màxim. Em giro i encara els veig, però sembla que els hi he tret certa distància. Vinga, Salvador, a lluitar s’ha dit!

Arribo a Castaños, últim avituallament a 8 km de l’arribada. La cursa s’està acabant, però el dia també. Són les 18:20 h. 40 minuts de llum. Potser 1 hora de claror. Hauré d’encendre el frontal? Crec que sí!

Encaro l’Apuko amb ganes. Moltes ganes. Noto que les cames segueixen tenint ganes de pencar. Porten 20 km menys que els anys anteriors i això es nota. Última pala. Tiro al màxim de pals. 200 m+. Pim, pam i a dalt! Baixant ja cap a Zaramillo em trobo la valenta de l’Alba que està fent la marató. Em comença a explicar que si la calor, que si volia plegar, que si no sé què... Va, tira avall i després m’ho expliques. Falta 1 km, però ara ja és massa fosc. Finalment toca treure el frontal, però bé per 1 km tampoc passarà res. Arribo força sencer i molt satisfet d’haver-ho lluitat fins al final. Al cap de 5 minuts arriba l’Alba. Potser no tan sencera, però de ben segur que ho ha lluitat molt més que jo. Bona feina, noia!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada