dimecres, 6 de juliol del 2016

Ultra Trail Valls d'Àneu - 92 km 7.000 m D+

Indòmita: Sense cap mena de dubte, una de les millors maneres de definir-la. Una cursa que busca fugir dels convencionalismes. Una cursa que pretén ser diferent a qualsevol altra. Una cursa no apte per runners de nova generació. Una cursa d’alta muntanya feta i pensada per veritables amants de la muntanya.

Feréstega: Sí, molt feréstega. Camins inexistents. Pales tan dretes que veus el terra a un pam del nas. Blocs de pedra enormes. Baixades d’autèntic vertigen on cordes i cadenes no són del tot imprescindibles, però el seu acte de presència és d’una gran ajuda. És tan feréstega que requereix de la màxima concentració en tot moment. I l’únic segon en que baixes la guàrdia, ja ets a terra, segur! És tan salvatge com complexa. És molt complexa, molt difícil de gestionar adequadament i un error de càlcul, per petit que sigui, pot provocar un fatal desenllaç. Tot plegat fa que la seva duresa sigui d’una dimensió similar a la dels blocs de pedra que cal travessar o de les pujades i baixes que cal superar, és a dir, enorme!


Excel·lent: Organització excel·lent. Avituallaments fets i pensats per professionals de la nutrició. Marcatge perfecte. Voluntaris d’extraordinària qualitat humana. Un recorregut realment extraordinari. Ideat per excel·lents coneixedors del territori i pensat per no desaprofitar cap de les excel·lències de la zona. I un director de cursa que està ben sonat. Ara bé, per organitzar una cursa d’aquesta magnitud, cal estar-ne, com a mínim, una mica de sonat. El tiu pretén assolir l’excel·lència i ho aconsegueix sobradament. En global, una organització excel·lent. Sí, ja ho dit abans, però és que cal que quedi clar!

Sublim: Panoràmiques de la màxima sublimitat. Paratges de somni. Una cresta d’allò més elegant. Un entorn que t’atrapa, et captiva, et transporta allà on la teva imaginació desitgi viatjar. Una volta sublim d’inici a fi, ni un metre sobrer. Un viatge tan intens com la constant lluita amb la indòmita, tan intens com feréstec, tan intens com excel·lent, tan intens com sublim.


Cada any més indòmita. Els canvis en el recorregut n’han fet incrementar encara més la seva bellesa. La indòmita ha vingut per fer-se gran i se’n està fent. La indòmita ha vingut per quedar-se i de ben segur que li espera un gran futur. Sense cap mena de dubte, una de les meves curses preferides! Sense cap mena de dubte, per mi, una de les millors!


Nota: Aquesta última foto no és per mostrar el temps, sinó per donar-li les gràcies al sonat que hi ha al meu costat per muntar una festa com aquesta. Tu i tota la teva colla sou molt grans, Ramon! Moltes gràcies per fer-nos gaudir d'aquesta manera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada