Trencacims Paüls - 50 km 4.000 m D+

Un recorregut tan exigent com espectacular. Un recorregut tan dur com entretingut. Un recorregut on els moments de treva es poden comptar amb els dits d’una mà i te’n sobren més de la meitat. Uns moments de treva que cal aprofitar-los al màxim si vols sobreviure. Un recorregut molt divertit i que l’eufòria que et genera et pot fer excedir amb el ritme. Un excés de ritme que pot tenir conseqüències fatals. O tens molt present des del minut 1 els 4.000 m de D+, o tens moltes possibilitats d’acabar sent una víctima de la Trencacims. Així és el recorregut: exigent, espectacular, dur, entretingut, sense treva, divertit... Així és Trencacims. Però avui em ve molt de gust escriure una crònica diferent. Avui no escriuré una crònica de la cursa, sinó de la seva gent.

No podem parlar de l’organització de la Trencacims. Cal parlar de la Família Trencacims. Una família unida al màxim. Una família formada per uns pilars ferms, molt ferms, consolidats, absolutament consolidats. Uns pilars d’una fortalesa tal que fan que la família sigui indestructible. Capaç d’abastar l’inabastable. Capaç d’assolir l’inassolible. Una família capaç de fer-te sentir especial, únic, estimat. 5 o 6 membres en són els seus pilars, però tot un munt de gent al seu voltant que li dóna la solidesa.

Abans de començar la cursa, llums del poble apagats, entorxes, música d’Elèctrica d’Arma i una gravació d’uns nens donant-nos la benvinguda al seu poble i dient-nos que estan molt contents que estiguem aquí. En Català, Castellà i Euskera. Que a tothom li quedi clar. Pell de gallina. Primera llagrimeta.

Abans d’entregar els premis als més ràpids, primer un reconeixement als voluntaris que fan possible la Trencacims. No un reconeixement qualsevol, sinó un reconeixement a l’alçada de la seva tasca. Brutal! Tabalers, confeti, aplaudiments, somriures a dojo... I els premis quan els entreguen? Ara, ara, però primer estiguem pels voluntaris. De nou la llagrimeta.

S’entreguen un munt de premis. Premis als més ràpids, sí, però també premis especials. Qualsevol motiu pot tenir entitat suficient per rebre un premi. Ara els més ràpids són els protagonistes. Ara els més ràpids se’ls hi dóna la paraula. Ara és el moment que els corredors donin la seva opinió. Opinions totes molt positives. Missatges molt potents, alguns tan sentits que són motiu d’una nova llagrimeta. Seré una mica tou? Potser sí. O potser és que aquest és el propòsit de la Família Trencacims, l’anar a buscar la llagrimeta de la gent?

Doncs així és la Família Trencacims. Una família capaç de fer-te sentir especial. De fer-te sentir únic. Una família que cuida al màxim tots i cada un dels detalls. Que et fa pujar al podi o et fa tallar la cinta sense haver guanyat res. Amb vosaltres estem millor que a casa, família. Cap de setmana inoblidable. Cap de setmana de luxe. Cap de setmana amb una família que es fa estimar. No sé que teniu família, però hi ha quelcom dins vostre que us fa ser especials. Hi ha quelcom dins vostre que us fa ser únics.

Hem de marxar, ens acomiadament de tothom i de nou la llagrimeta. En aquesta ocasió hi ha un punt de tristor. Tristor ja que haurem d’esperar tot un any fins poder tornar a gaudir de la Trencacims 2017. Llarga vida, Família Trencacims!