dimarts, 5 d’abril de 2016

Marató Romànic Extrem - 42 km 2.400 m D+

Després d’un breafing molt amè, en David, amb veu totalment trencada, ens explica que en Joan, tot buscant nous camins per nosaltres, ens va deixar. Ostia! Ulls humits, mirades perdudes i caps ajupits. Minut de silenci en el seu record. DEP. Passat aquest trist moment, es dóna el tret de sortida a la que de ben segur serà de nou una gran edició de la Romànic Extrem.

No portem ni 2 km i ja veig que girem en una direcció diferent a la de l’any passat. Estava convençut que el recorregut tornaria a ser nou i, només començar, es confirma. 4 anys i 4 recorreguts diferents. Això sí que té mèrit. Això és una feinada i és molt d’agrair, de debò!

La pluja caiguda les últimes hores ha fet que un terreny ja perfecte per corre, encara estigui en més òptimes condicions. Silenci absolut. Tranquil·litat màxima en una Vall de Bianya on tot està molt ben endreçat. Corriols i més corriols. Tots, nets de pedres. Racons i raconets. Encant i més encant. Luxe. Autèntic luxe corre en aquestes condicions. Fa estona que vaig sol i això em permet centrar-me més en l’entorn. Brancades al terra a banda i banda del camí clars indicis que aquest és nou. De sobte un nou raconet. Collons i quin raconet! Moltes hores de feina al darrera, molta dedicació per aconseguir aquests camins, segur. Tan segur com que aquesta feina i aquesta dedicació no té millor recompensa que el poder oferir un obsequi com són aquests magnífics raconets.

Els km passen ràpid, els minuts del rellotge, més. L’elegància del recorregut en té la culpa. Un recorregut que no té res de sobrer. Sublim seria un bon adjectiu? Doncs no, seria el que ve a continuació. El cel s’ha ben asserenat i un lleu vent que bufa del nord aporta el grau de frescor ideal per córrer.

Fageda impressionant. Arribem a dalt el coll, canviem de vessant i de sobte immersos en un bosc de majestuoses alzines. Això sí, el camí sigui a la vessant que sigui sempre igual de plàcid. El camí sempre amb aquella elegància. Un camí que enguany ha superat el nivell de les edicions anteriors. N’ha incrementat el nivell, sí, però també el desnivell. N’ha incrementat la bellesa, sí, però també la duresa. Els 300 m de desnivell positiu addicionals es noten a les cames en els últims km. Això és el que volíem, això és el que hem vingut a buscar, que les cames notin els km i ens ho emportarem sobradament.


Ja de lluny es veu l’arc d’arribada. De lluny s’observa una esplanada plena de gent. Una gent que m’oloro que està desprenent alegria a dojo. Una gent que crec que està desprenent felicitat a manta. Una gent que de ben segur ha viscut un matí tan perfecte com el meu.


Aquesta marató ha nascut per créixer. Aquesta marató ha vingut per quedar-se. Aquesta marató té ganes de fer-se gran i crec que no m’equivocaré si dic que se’n farà! Extraordinària feina, companys!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada