Després
d’un breafing molt amè, en David, amb veu totalment trencada, ens explica que
en Joan, tot buscant nous camins per nosaltres, ens va deixar. Ostia! Ulls
humits, mirades perdudes i caps ajupits. Minut de silenci en el seu record.
DEP. Passat aquest trist moment, es dóna el tret de sortida a la que de ben
segur serà de nou una gran edició de la Romànic Extrem.
No
portem ni 2 km i ja veig que girem en una direcció diferent a la de l’any
passat. Estava convençut que el recorregut tornaria a ser nou i, només
començar, es confirma. 4 anys i 4 recorreguts diferents. Això sí que té mèrit.
Això és una feinada i és molt d’agrair, de debò!
La
pluja caiguda les últimes hores ha fet que un terreny ja perfecte per corre,
encara estigui en més òptimes condicions. Silenci absolut. Tranquil·litat
màxima en una Vall de Bianya on tot està molt ben endreçat. Corriols i més
corriols. Tots, nets de pedres. Racons i raconets. Encant i més encant. Luxe.
Autèntic luxe corre en aquestes condicions. Fa estona que vaig sol i això em
permet centrar-me més en l’entorn. Brancades al terra a banda i banda del camí
clars indicis que aquest és nou. De sobte un nou raconet. Collons i quin
raconet! Moltes hores de feina al darrera, molta dedicació per aconseguir
aquests camins, segur. Tan segur com que aquesta feina i aquesta dedicació no
té millor recompensa que el poder oferir un obsequi com són aquests magnífics raconets.
Els
km passen ràpid, els minuts del rellotge, més. L’elegància del recorregut en té
la culpa. Un recorregut que no té res de sobrer. Sublim seria un bon adjectiu?
Doncs no, seria el que ve a continuació. El cel s’ha ben asserenat i un lleu
vent que bufa del nord aporta el grau de frescor ideal per córrer.
Fageda
impressionant. Arribem a dalt el coll, canviem de vessant i de sobte immersos
en un bosc de majestuoses alzines. Això sí, el camí sigui a la vessant que
sigui sempre igual de plàcid. El camí sempre amb aquella elegància. Un camí que
enguany ha superat el nivell de les edicions anteriors. N’ha incrementat el
nivell, sí, però també el desnivell. N’ha incrementat la bellesa, sí, però
també la duresa. Els 300 m de desnivell positiu addicionals es noten a les
cames en els últims km. Això és el que volíem, això és el que hem vingut a
buscar, que les cames notin els km i ens ho emportarem sobradament.
Ja
de lluny es veu l’arc d’arribada. De lluny s’observa una esplanada plena de
gent. Una gent que m’oloro que està desprenent alegria a dojo. Una gent que
crec que està desprenent felicitat a manta. Una gent que de ben segur ha viscut
un matí tan perfecte com el meu.
Aquesta
marató ha nascut per créixer. Aquesta marató ha vingut per quedar-se. Aquesta
marató té ganes de fer-se gran i crec que no m’equivocaré si dic que se’n farà! Extraordinària feina, companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada