Marató del Montseny - 46 km 2.750 m D+

Recordo que l’any passat la Marató del Montseny era campionat d’Espanya per equips i això va implicar que hi hagués molt nivell de corredors. Amb tant nivell, l’únic objectiu que em podia proposar era intentar arribar dels 100 primers. Va costar molt i ho vaig aconseguir pels pèls, posició 94. Enguany, hi ha si fa o no fa el mateix nivell, així que l’objectiu serà el mateix. Crec que estic més lent, així que aquest any encara costarà més...

Sortida a tota ostia. Ja va sent un clàssic. Jo a la meva, però apretant molt fort les dents des del minut 0. No val a badar. Van passant els km i veig que el cor em batega ràpid, massa ràpid. Em sobren 10 pulsacions. Bé, o potser em falten cames. Em quedo amb la segona!

Ahir pensava que potser em vaig precipitar al inscriure’m en aquesta cursa per cinquena vegada consecutiva. Pensava que ja comença a ser hora de fer altres coses... Passat l’avituallament de Sant Bernat i en plena pujada m’adono del perquè vaig inscriure’m sense dubtar-ho. Aquesta pujada m’encanta i la següent fins a Les Agudes encara més. El cor em segueix bategant massa ràpid. No hi ha manera de que afluixi. Em sento molt collat, sí, però és com m’haig de sentir. N’estic gaudint al màxim i això és el que compte. Dia radiant, perill de molta calor, però de moment, anem guanyant alçada i la temperatura és excel·lent.

Del Coll Pregon fins al inici de la pujada a Les Agudes, el tram més tranquil. Aquí aconsegueixo reduir lleugerament els batecs del cor, però l’alegria dura poc, ja que només començar la pujada, el ritme dels batecs ràpidament es torna a embalar.

El tram entre Les Agudes i El Turó de l’home està replet de gent. La veritat és que els crits de la gent motiven d’allò més. Ara bé, a la que la gent s’esvaeix, tornes instantàniament a la dura realitat.

Tot baixada, bé, majoritàriament tot baixada fins al final. Començo a notar a les cames l’excés de batecs del principi. Intento baixar al màxim de ràpid que puc, però obligatòriament haig de reduir un punt el ritme. Necessito estabilitzar la situació. Haig d’estabilitzar-la si vull arribar dignament. Passats uns km en els que he pogut agafar una mica d’aire, intento incrementar el ritme. La cosa no està per gaires alegries. Acabaré dignament i punt. I així és. En els últims km guanyo una posició i en perdo dues. Confirmo el pronòstic del principi de que estic més lent. Finalment, quan el Suunto marca 46 km i 5:47 h, amb 38 minuts més que l’any passat, arribo casualment en la mateix posició 94. De nou, objectiu assolit pels pèls.