diumenge, 26 d’abril de 2015

Marató Romànic Extrem - 42 km 2.100 m D+

Just abans d’agafar el bitllet d’aquest nou viatge, el revisor ens diu que han canviat totalment l’itinerari respecte els dos anys anteriors. Ens diu que així coneixerem nous racons de la Vall de Bianya. Ostia! Què bé! Això sí que és començar la jornada amb bon peu!

Al sortir fa una mica de fresca, però un dia el màxim de radiant la fa desaparèixer en pocs minuts. Surto amb els ulls ben oberts per tal de no deixar escapar cap detall d’aquests nous racons de la Vall que ens volen presentar enguany. Vaig observant l’entorn i em quedo sorprès de lo ben endreçat que està tot. Un sota bosc net i polit. Unes excel·lents alzines amb una equidistància que sembla que hagin estat plantades mesurant amb exactitud la distància entre elles. 3 fils d’un filat de les vaques totalment paral·lels al llarg de la seva longitud. Uns corriols nets de pedres. Un silenci absolut on el cant sincronitzat dels ocelles esdevé el fil musical. Però que verd que està tot! I quin verd més verd! Però que ben posat que està tot! Però quina elegància, per favor!

El desnivell l’anem guanyant lentament, però els km passen ràpid. Intueixo que el viatge d’avui serà molt plàcid. Temperatura perfecte. Cel serè. Tranquil·litat absoluta. Fa estona que vaig sol, cap corredor per davant, tampoc cap per darrera. De sobte, m’endinso en un bosc a les proximitats del riu, on els troncs estan coberts d’una mena de molsa que li donen un toc totalment fantasiós, a més, els rajos del sol que penetren a través d’aquests troncs projecten una llum verdosa que em fan entrar a una altra dimensió. De sobte, m’adono que tan badar amb l’entorn i al anar tan en solitari he desconnectat de la cursa i haig de tornar-m’hi a ficar. M’encanten aquestes desconnexions!

Vaig avançant per un corriol i, mirant endavant, veig com totes les cintes, tallades amb estisores i enganxades a les alzines amb grapadora, estan col·locades a una mateixa alçada. Quina elegància, per Déu! Totalment a conjunt amb la de la Vall. Tots els detalls molt ben cuidats, sí senyor! Em trobo un membre de l’organització amb un dall, crec que és l’encarregat de fer-li el nus a la corbata.

Fa estona que no miro el rellotge i sense adonar-me’n em planto a l’avituallament del km 32. Només 10 km per la fi del viatge? Doncs res, a acabar de gaudir-ne al màxim d’aquesta esplèndida jornada! Vaig avançant corredors de la mitja que m’esperonen i m’animen d’allò més, jo m’hi estic esforçant al màxim, òbviament, però estic convençut que ells, tot i que avancin més lentament, s’hi estan esforçant tant o més que jo, així que els hi torno els ànims amb tot el meu entusiasme, s’ho mereixen!

I no tot poden ser flors i violes... En l’última pujada cal prémer molt fort les dents. 4 hores per arribar fins aquí, km 36, és per mi un ritme alt i per les meves cames encara més! Així que no en queda una altra que treure aquella mica d’energia que tinc guardada per aquest tipus de situacions i mirar d’administrar-la amb molta cura, això sí!


I ja ho tenim, una arribada repleta de gent fa que el final del viatge sigui encara més emotiu. Un molt bon viatge de 4:34 h, per una elegant Vall de Bianya amb tots els elements necessaris per fer d’aquesta una gran cursa.

1 comentari:

  1. Moltíssimes gràcies Salvador per aquesta crònica des de la Romànic Extrem

    ResponElimina