dimarts, 24 de març de 2015

Marató Vall del Congost - 42 km 3.100 m D+

La d’avui és una de les meves maratons preferides. Ho és perquè està molt a prop de casa i perquè el recorregut em té el cor robat i perquè el circuit és força exigent i perquè està molt ben organitzada i perquè sé que coincidiré amb gent molt ben parida i per un llarg etcètera (que sinó no acabaré mai). Des que la vaig descobrir al 2009, l’he anat fent un mínim de 3 cops l’any i el millor de tot és que sempre em queden ganes de tornar-hi. L’he fet més vegades sol que acompanyat, l’he fet dies entre setmana sense trobar-me pràcticament ningú, per això el dia de la cursa és per mi el dia de Festa Major.

A la Festa Major d’enguany es veu que hi toquen molt bons músics i això ha fet que vinguin uns balladors de primera. Uns balladors amb molt talent, uns balladors que es mouen d’allò més bé sobre la pista de ball, uns balladors que tenen molt ben estudiades totes les cançons i que coneixen a la perfecció els passos que corresponen a cada melodia. Jo també tinc les cançons ben estudiades, però a mi no se’m dóna tan bé això de ballar, així que m’hi hauré d’esforçar al màxim si vull que l’any que ve em deixin tornar a venir a la Festa Major que tant m’agrada.

Sortim a gran velocitat, com no pot ser d’una altra manera, està clar. De seguida veig que avui la música sona la mar bé i que hi ha qui es mou amb molt de talent sobre la pista de ball. Jo estic al màxim d’atent a la música i de fer correctament tots els passos que toquen, el meu talent dista moltíssim dels de la primera fila de ball, però les moltes ganes que tinc de Festa Major sé que em faran tenir un molt bon concert!

Sense ni adonar-me’n em planto al km 15, les cames van d’allò més, les sensacions són molt bones, la música sona cada vegada millor i, de sobte, una explosió de colors inunda la meva visió. El Paraiso està ple de colors, però sobretot ple de verds, uns verds de totes les tonalitats. Tot plegat una autèntica meravella per la meva vista, una meravella que ens fa saber que la primavera ja està aquí. Impressionant, de debò!

La cançó que ens toquen pujant pel Purgatori és de les difícils de ballar, però és una de les que tinc ben estudiades i se’m dóna força bé. A mesura que anem pujant la cançó cada cop és més complicada, però a mi cada vegada se’m dóna més bé, cada vegada em sento més a gust, cada vegada la connexió amb l’entorn s’apodera més de mi i fa que, novament sense adonar-me’n, ja sigui al Castell de Tagamanent!

Un cop travessat el riu Congost arriba l’hora de la veritat, arriba l’hora de veure si les cames realment tenen forces per seguir ballant. Les meves de ganes en tenen i moltes i de forces crec que també, així que com que ja em conec les cançons que ens posaran fins el final, diria que les puc ballar a la perfecció, som-hi doncs! Efectivament, les cançons que van sonant són les que esperava que em posessin, les cames van soles, no em sembla que estigui ballant, sinó que estigui volant, aquesta Festa Major s’està a punt d’acabar i això té la pinta q s’acabarà com una bona Festa Major es mereix!


En la última baixada cap a Aiguafreda les cames segueixen anant soles, em trobo d’allò més bé, les sensacions són immillorables, sona l’última cançó i justament és la meva preferida. Una gran força que surt de dins meu se’m emporta i m’empeny. M’empeny i de nou em sembla que estigui volant!


Al final acaben sent 5:24 h de ball. Més de 5 hores on la música m’ha acompanyat en tot moment i on totes i cada una de les cançons han sonat a la perfecció. Una Festa Major collonuda, moltes gràcies a tots per fer-la possible!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada