diumenge, 12 d’octubre de 2014

Trencacims - 50 km 4.000 m D+

Després de tot un estiu en mode tractor, ha arribat l’hora d’intentar canviar a un mode una mica més ràpid. El meu fort no és la velocitat, això ho tinc clar, però almenys intentarem anar-li fent guanyar una mica de reprís a la màquina. Avui és el primer dia que em torno a posar un dorsal després del mal tràngol del Tor, així que avui toca acabar més bé que mai, avui és imprescindible acabar sencer i amb bones sensacions!


La sortida és en pujada i no hi ha un primer descans fins a la sortida del poble. Anem a un ritme molt alt, bé, molt alt pel meu tractor. Per fi arribem al corriol que toca caminar, dic per fi perquè gaire estona més portant el tractor tan alt de voltes i potser li hauríem de fer junta de culata (no sé si als tractors se’ls hi fa junta de culata, però sinó de ben segur que patiria algun altre tipus d’avaria per excés de temperatura del motor).

De cara amunt i amb els bastons vaig de conya. Al passar per l’emblemàtic pas de la Finella i canviar de vesant de la muntanya experimento quelcom dins meu que m’indica que avui serà una gran jornada. Arribo al Tossal d’Engrillo amb 1:43 h, km 9 i ja hem fet els primers 1.000 m de D+. Ja vaig veient doncs de quin pal anirà aquesta Trencacims!


El camí fins a Sant Roc és un constant puja – baixa. No paren d’avançar-me corredors, jo intento accelerar el meu tractor, però no hi ha manera. Veig com em passen amb una absoluta autoritat i com se’m van allunyant sense que hi pugui fer res. Jo porto el meu tractor tan alt de voltes com puc i no tira més, que hi farem! El dia és radiant, l’entorn és d’una bellesa sublim i les cames, de moment, les noto amb força. De nou reafirmo que, de ben segur, avui serà un gran dia.



A l’avituallament de Sant Roc estem tot just al km 20 i hem acumulat ja 2.000 m de D+. “Km 20, només? Encara tenim 2.000 m de D+ per davant? Uf, menja fort que encara hi ha molta feina per fer!” Em dic a mi mateix. Amb el dipòsit del tractor ple fins dalt, segueixo endavant pel que, fins el moment, és el tram més plàcid de la cursa, una pista que va pujant i baixant lleugerament i que es deixa córrer força bé. De totes maneres, crec que no he escollit el millor recorregut per fer guanyar reprís al tractor, molt em temo que ho haurem de deixar per un altre dia...

La pujada que ens ha de conduir fins a la Tossa té algun tram d’allò més dret on els bastons treuen fum. També té alguna baixada entremig on una senyal de perill ens fa saber que el seu pas és complicat i la veritat és que la senyal no enganya. Tot i el desnivell acumulat en les cames, aquestes encara tenen prou força per tirar amunt i avançar algun dels corredors que uns quants km abans m’havien passat amb absoluta autoritat.

A l’avituallament de la Caseta del Castillo, km 33,8, hi arribo amb 6:22 h. Abans de sortir, he pensat que si era capaç d’embalar suficientment el tractor podria fer unes 8:30 h, però a hores d’ara ho començo a veure pràcticament impossible. L’avituallament se’m posa d’allò més bé i surto amb energies renovades, però en la següent pujada la calor em comença a frenar el tractor i haig d’empènyer de valent per tal de que no es pari a mitja pujada. Per fi arribo a dalt i crec que la baixada serà d’allò em tornarà les forces que la calor m’ha pres, però no és així. Per sort, anem per dintre el bosc i no fa tanta calor, però al tractor se li encén el llum de la reserva. El pròxim avituallament no arriba i se li encén el llum de la temperatura de l’aigua. O arriba aviat l’avituallament o se’m acabaran encenent tots els llums d’alarma del tractor.

Finalment arriba el tan desitjat avituallament, aquí menjo sòlid que des de Sant Roc que no n’he menjat i em va la mar de bé. Aquí ens diuen que ens queden 9 km, una primera pujada de 300 m D+, una lleugera baixada, una última pujada al coll de la Gilaverta d’uns 150 m D+ i 5 km de baixada. Ens diuen que en 1:15 h serem a Paüls i jo els hi dic que em temo que jo hi estaré una estona més!

Tot el tram fins al coll de la Gilaverta el faig força bé. Les cames ja no van tan lleugeres com voldria, però a costa de fer pencar de valent els bastons vaig guanyant desnivell bastant alegrament i fins hi tot avanço un parell de corredors. El primer tram de la baixada és molt dret i noto com costa fer creure les cames. A mesura que el desnivell de la baixada va afluixant i quan és el moment de fer l’última apretada, les cames diuen que ara no! Ara no? Va, un últim esforç! Però no, no en volen! Doncs res, anirem a la màxima velocitat que pugui el tractor.

Al arribar a la pista és quan em vaig recuperant i puc córrer a bon ritme fins a l’arribada. Menys mal! D’aquesta manera acabo arribant amb les bones sensacions que necessitava. D’aquesta manera aconsegueixo arribar sencer. El temps, 9:06 h, no és massa bo, però és el temps amb el que el tractor a arribat de nou a Paüls sense avariar-se.


Abans d’acabar la crònica se’m fa imprescindible agrair la tasca de tota l’organització, els voluntaris, de tot el poble de Paüls i com no, del gran Rafa per tenir amb nosaltres un detall molt especial! Moltes gràcies a tots, ens heu fet sentir com a casa, de debò!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada