La veritat és que el recorregut d’avui promet molt,
a més, tenint en compte que ens enfilarem al cim del Costabona, l’espectacle
està garantit!
Sortim de cara avall, agafem un petit tram del
GR11 i quins records del passat estiu em venen a la ment... Hem sortit plegats
amb els de la cursa de 27 km, així que caldrà anar en compte que aquestes no
ens facin córrer més del que ho hem de fer... Anem pujant direcció el coll d’Ares,
la pujada no és massa dreta així que es deixa córrer bé. La temperatura és
excel·lent, hi ha algunes boires que esmorteeixen una mica el sol, la qual cosa
és perfecte per córrer, tinc la sensació que avui gaudirem d’una jornada
extraordinària.
Ja en territori francès, anem baixant per un
corriol preciós direcció Prats de Molló. El bosc està verdíssim i desprèn una
frescor més que notable. Quin luxe córrer en aquestes condicions. M’encanta!
Passat l’avituallament del km 11,6, comencem a
pujar direcció la Torre del Mir, una pujada d’uns 7 km amb uns 700 m de
desnivell. Si el corriol pel que hem baixat era preciós, aquest encara ho és
més! Va pujant molt lleugerament, no sé si ho pagaré més endavant, però com que
em trobo molt bé, el vaig corrent. Ja al tram final de la pujada començo a
notar l’esforç de pujar corrent, així que opto per deixar de fer-ho i posar-me
a caminar.
Arribem a Espinavell, km 25, portem 2:45 h, però
miro l’altímetre i tan sols hem fet 1.400 m de desnivell positiu, així que encara
ens queda molta feina per fer. Per davant tenim una pujada d’uns 8 km fins
assolir el cim del Costabona. Al principi puja molt a poc a poc. Fins hi tot hi
ha alguna baixada. Al fons veiem el nostre pròxim objectiu, està molt lluny,
anem avançant, ens hi anem acostant, però no hi ha manera de guanyar alçada.
Quan ja fa 4 km que hem deixat Espinavell, miro l’altímetre i no hem fet ni 400
m, això té tota la pinta que quan digui de pujar ho farà de debò.
Dit i fet, quan som ben bé als peus del Costabona,
el terreny comença a agafar un pendent considerable. Aquí no en queda una altre
que prémer ben fort les dents i amunt! En Marc se’m posa davant, anem comentant
la jugada i sense parar anem guanyant alçada a bon ritme. “Uffff, no vegis com
puja això! Vinga un últim esforç i ja hi som!” ens diem amb en Marc.
Amb 4:24 h arribem al Costabona, 2.465 m, punt més
alt del recorregut. A costat arribar-hi, però l’esforç a valgut molt la pena. Tan
o més dreta que la pujada és ara la baixada. Degut a unes congestes de neu s’ha
tingut que modificar lleugerament el traçat i baixem totalment pel dret.
Arribem a l’avituallament de la Collada Fonda, km 35, aquí ens diuen que ara ja
est tot pla i avall, però malauradament no acaba sent així. Abans de que
realment comenci la baixada fem 2 km de tobogans que, aquestes alçades de la
cursa, requereixen d’un esforç més que considerable. Costa que arribi la
baixada, però quan per fi arriba és un autèntic regal. Baixem per uns prats
verds que són millor que una moqueta, quin luxe corre per un terreny així tan
tou...
Amb la
màxima velocitat que em permeten les cames baixo direcció Molló. Connectem amb
el GR11, de nou records d’una gran vivència per aquest recorregut! Van passant
els km, però el poble no apareix. Quan finalment el veig, encara està bastant
lluny, però sé que no tardaré a arribar-hi.
Encaro l’última recta que em portarà a l’arc d’arribada
amb molta alegria. A costat bastant, però aquesta baixada tan trepidant ha
acabat d’arrodonir un dia perfecte. Arribo amb 5:32 h i el que és més
important, havent gaudit d’una jornada més que extraordinària!
A l'arribada l'organització es preocupa molt per nosaltres per saber si ha anat tot bé, si hem gaudit, la temperatura... i a l'avituallament el tracte dels voluntaris és més que excel·lent, moltes gràcies companys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada