Apuko Extrem - 90 km 6.000 m D+

La d’avui no és una cursa qualsevol, la d’avui és molt més que una cursa. Molt més que una cursa per molts motius: per la bona gent que l’organitza; pel bon tracte que rebem, lo molt que ens cuiden i es preocupen de nosaltres; per l’afinitat que hi ha entre països, el Basc i el Català i pel que suposa córrer en aquest territori; per l’espectacularitat del recorregut amb unes pujades i baixades de vertigen i per un llarg etcètera de motius que fan que córrer aquí sigui encara millor que córrer a casa. A més, tal i com ens hem organitzat aquest any venint una nombrosa colla de catalans formant una gran família, fa que tot plegat sigui encara més especial. Aquest serà el tercer any que correré aquesta cursa i espero poder-n’hi participar molts anys més!

Fa molt dies que estava desitjant que arribés aquest moment, fa molts dies que em moria de ganes de que arribés l’hora de prendre la sortida en aquesta Apuko Extrem 2014 i per fi aquest moment ha arribat.

Són les 6:00 h i sortim amb una eufòria que se’ns emporta endavant amb molta força, en són moltes les ganes de gaudir d’una extraordinària jornada de muntanya i de ben segur que ho serà! Com no pot ser d’una altra manera comencem amb una bona pujada i quan encara no s’ha acabat de fer de dia, sentim un so que ens crida, és un so generat per una banya d’una vaca que utilitzaven antigament per comunicar-se entre els cims de les muntanyes. Quan hi arribem ens trobem en Gaizka que ens ha agermanat una Ikurriña i una Estelada per nosaltres, sap que això ens motivarà i aconsegueix posar-nos la pell de gallina al veure-ho, espectacular!!!

Arribem al cim del Ganekogorta amb un tram final d’un fortíssim pendent on hi ha una espessa boira i bufa bastant vent. Anem amb en Jordi Codina i en Jordi Fígols i l’alegria que ens acompanya fa que els km passin sense adonar-nos-en, com estem gaudint!

A La Quadra hi ha un avituallament dels bons, així que aprofitem per alimentar-nos bé que ara ens ve una senyora pujada per la que necessitem disposar de màxima energia. Aquí ens trobem novament en Gaizka i ens torna a fotre una animada de les bones.

Anem pujant fortes rampes fins a plantar-nos als peus de l’espectacular talla foc. Un talla foc que fa caure de cul al veure’l, és impressionantment dret!!!

A Sodupe altra vegada un bon avituallament. Aquí sortim plegats amb en Jordi Codina i en Genís, en Jordi Fígols arriba quan nosaltres marxem. Fa 4:40 h que correm, portem 33 km i hem superat els 2.500 m de desnivell positiu. De moment les cames estan amb molta força, de moment el córrer per terres basques se’ns està posant d’allò més bé, els ànims de la gent cridant “Aupa, esos catalanes!” fa que avui tot sigui una mica més fàcil. Està totalment emboirat, en algun moment fins i tot fa el que aquí se’n denomina “xirimiri”, però la temperatura és ideal per córrer.

El terreny no dóna treva, el pujar i baixar és constant, ara un altre petit talla foc, ara un “cresterio” i quan ja estem a tocar de Zalla, ens fan pujar 200 m de desnivell per tornar-los a baixar. Ens diu un corredor que es coneix la zona que amb un moment podríem haver arribat el poble, però que ens posen aquests 200 m per donar-li una mica més d’emoció, doncs que hi farem, tocarà anar a voltar... S’ha de dir que ara les pujades ja no són tan llargues com les dues primeres, però el nivell d’exigència segueix sent més que considerable.

Arribo a Zalla molt escàs de forces i amb el llum de la reserva ben encès, portem 55 km i 7:40 h, l’esforç es comença a notar i m’urgeix menjar. Després d’un bon plat de macarrons i d’una parada que convenia, reprenem el camí direcció Gueñes. En Jordi va molt valent i em costa seguir-lo, però és que jo en aquests moments m’estic refent del mal moment que he passat abans de Zalla anant amb el llum de la reserva encès...

Mica en mica em vaig recuperant i pujant al cim d’Ubieta em vaig trobant cada vegada millor. En Jordi està marcant un ritme boníssim i mica en mica aconsegueixo adaptar-m’hi. L’any passat vam arribar junts amb a Zaramillo i espero que aquest any també hi puguem arribar. A la baixada fins a Gueñes les coses s’acaben de posar al seu lloc, sembla que enrere queden els mals moments i arribar al poble i trobar-nos de nou a l’Alba i a la Sara suposa una molt bona injecció d’energia. Quan ja anem per marxar de l’avituallament, arriben també en Joan, la Lídia i la Queralt, tota la família aquí reunida, com mola!

Anem pujant i de sobte mirem amunt i altra vegada una rampa de les que et fan caure de cul a terra, està clar que aquestes avui ens acompanyaran fins al final, així que no en queda una altra que fer pencar els pals tan com puguem i amunt! Perdem una mica d’alçada i passem per una zona on hi ha un pam de fang a tot l’ample del camí, travessar aquest 40 o 50 m es fa realment complicat, però ens en acabem sortint... Això del fang tampoc és una novetat ja que n’hem anat trobant sovint al llarg del recorregut.

Tot i que estem anat en direcció contrària, ja estem veient l’Apuko, l’últim dels cims de la jornada. Abans per això haurem de pujar al cim de l’Aldape i baixar fins a Castaños. Baixant d’Aldape ens alerten que hi ha un tram molt perillós ja que hi ha un corriol molt dret, que amb el pas dels corredors s’ha convertit en una autèntica pista de patinatge. L’acabem salvant amb certes dificultats i encarem ara ja sí el tram final de la cursa. Aquí les cames comencen a queixar-se d’aquest constant puja i baixa de tota la cursa, estem arribant ja al km 80 i ho hem estat donant tot fins el moment, així que ara, tot i que les forces estiguin anant a la baixa, no en queda una altra que acabar-ho de donar tot fins a l’arribada.

Ens plantem als peus de l’Apuko i ja sentim “Venga, esos Catalanes!!!”. És en Gaizka que a vingut a portar-nos una Ikurriña per tal de que arribem amb ella. Sembla doncs que ens estem acostant a un final molt i molt feliç. Mentre anem pujant un dels pendents més drets de la cursa, anem sentint els crits d’en Gaizka com ens empenyen i ens fan anar amunt, com mola! Ens girem i veiem l’Oriol que està fen la cursa de 65 km i puja com una moto, l’animem i se’n va com una bala direcció Zaramillo. Les nostres cames, almenys les meves, no poden seguir-lo.

Ja tenim el poble als nostres peus, avui a tocat pencar moltíssim, aquest terreny no ens ha donat descans ni un moment, però el tracte era venir a donar-ho tot i així ho hem fet. Arribem amb en Jordi amb una Ikurriña i una Estelada que l’Alba ens ha unit, passem enmig dels crits del públic, aquests moments són d’autèntica pell de gallina, aquests moments són els que fan que l’any ve tornem a estar aquí, no hi ha paraules, de debò!!!

Hem creuat la línia d’arribada amb 13:43 h, però en aquests moments això és el que menys importa, el realment important és abraçar-nos i compartir aquests moments d’eufòria amb tota la gent que hi ha al nostre voltant, impressionant!!!

Com no, agrair a tota l’organització i a tots els voluntaris que ens hagin preparat aquesta jornada festiva a través de les muntanyes basques i, evidentment , agrair també a la nostra afició particular que han vingut a tots els pobles a donar-nos suport i que la seva presència ha estat de vital importància. Moltes gràcies a tots plegats per deixar-nos gaudir d’un dia tan intens com aquest!!!

Fins l’any que ve!!!