Ahir
al vespre l’home del temps va dir que aquest cap de setmana estava sent el més
fred de tot l’any i avui, aquí a Sant Sadurní d’Anoia, ho puc corroborar. Estem
a una temperatura de 0ºC, això sí, el cel és absolutament blau, no s’hi veu ni
una mínima boira. Tinc la sensació que avui serà un dia de tardor molt fred,
però totalment radiant.
La
d’avui és la Marató Se M’n Refum, segons l’organització té un desnivell positiu
de 2.300m, però jo, veient el perfil, de moment ho poso una mica en dubte, ja
us ho diré un cop hagi acabat.
Sortim
poc més de 100 corredors, al cap de pocs kms, la cursa s’ha estirat tant que ja
vaig tot sol. Noto que estic corrent poc motivat i això no m’agrada. Imagino
que el fred i el no tenir corredors al meu voltant són els principals causants
d’aquesta manca de motivació. Ho haig de resoldre, m’haig de concentrar en la
cursa, haig de gaudir del recorregut, de l’entorn, d’aquest dia tant radiant,
vinga Salvador, som-hi, que avui serà un gran dia!!!
Passat
el km 13, m’avança un corredor, em giro i veig que en venen dos més que també
tenen intenció de fer-ho, això és justament el que necessitava per entrar en
cursa. Recupero la posició que havia perdut, els altres dos corredors ja els he
perdut de vista, em començo a sentir a gust, perfecte!!!
Arribo
a l’avituallament del km 21,5, amb poc més de 2 hores i després de fer els
últims 4km per pista. Pel meu gust aquesta cursa està sent massa corredora, seria
desitjable que hi haguessin més trams de corriol i menys de pista, però que hi
farem, si avui s’ha de corre gaire bé tota l’estona, doncs a corre!!!
Calculo
que vaig en la posició 15, veig que amb el ritmo que porto, puc fer entorn a
4:30h, m’ho proposo com a objectiu i em proposo arribar entre els 10 primers.
Ni una cosa ni l’altra seran fàcils, però ho intentaré.
En
pocs kms avanço 3 corredors, he entrat ja en aquella fase de la marató que vaig
a més, ja m’he transformat, en Salvador conservador del principi queda aparcat
i entra en acció en Salvador disposat a donar-ho tot. M’encanta!!!
Superat
l’avituallament del km 32,5 veig que és totalment factible baixar de les 4:30h,
també veig un altre corredor al que m’hi estic acostant ràpidament, a per
ell!!! L’avanço, em sento cada cop amb més força. Endavant!!!
Ja
veig Sant Sadurní a la llunyania, em giro i veig que a poc metres darrera meu
hi ha el corredor que m’ha avançat després del km 13 i que mai s’ha allunyat
gaire de mi. Si vull conservar la posició no em puc relaxar ni un moment, a
donar-ho tot Salvador!!!
Els
últims kms són en pujada, noto com el cor em batega molt fort i les cames
manifesten el seu cansament, però no puc afluixar. Em giro, el corredor que em
segueix no s’aproxima, si no baixo el ritme tinc la posició assegurada. Miro el
rellotge, i tant que baixaré de 4:30h. Ja veig la línia d’arribada, la creuo en
4:15h i en 8a posició. El Sunnto em diu que el desnivell positiu ha estat d’uns
2.000m. Acabo de superar en 13 minuts el meu millor temps en una marató de
muntanya. Perfecteeee!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada