dilluns, 10 de desembre de 2012

Marató Pirata Montserrat - 42km 2.750m D+


La d’avui no és una marató qualsevol, la d’avui és molt més que una marató, la d’avui és una autèntica festa entre una bona colla d’amants de la muntanya.

Falten pocs minuts per les 7:00h i estem al Bruc, disposats a fer una senyora volta a través d’unes muntanyes amb molta màgia, en una trobada que porta per nom Marató Pirata de Montserrat. Uffff quant de contingut hi ha darrera d’aquestes paraules!!!

Fa hores que els primers corredors han partit d’aquest mateix punt on ens trobem nosaltres i n’han sortit una pila de grups a hores diferents, els darrers fa tot just mitja hora. Nosaltres som els últims de sortir, abans però fem un sentit minut de silenci en honor a la Teresa, una vegada més pell de gallina!!!

De seguida es posen al davant en Jaume Folguera, en Jaume Brugulat, en Sergi Cots i l’Esteban Monje, uffff quines 4 peces... Amb en Joan Carreras de seguida veiem el ritme que porten i descartem intentar seguir-los. Aquests se’ns carreguen en un tres i no res!!! Nosaltres optarem per anar a un ritme més tranquil, a un ritme que a més de gaudir ens permeti xerrar i anar comentant la jugada. La primera pujada fins a Sant Jeroni és exigent, però el fet de no portar posat un pitrall i no haver d’estar pendent del rellotge genera una gran tranquil·litat. Quan ens falten pocs metres per arribar al punt més alt del recorregut ens trobem a les feres que baixen, en Jaume Folguera no el veiem, ja en deu haver fet de les seves...

Baixant direcció a Collbató en Joan es torça el peu, s’ha fotut una bona torçada, tot i així sembla que això no serà un impediment per seguir endavant i poder-ho passar d’allò més bé. “Què tal Joan?” “Home em fa força mal, però ja em passarà!”. Els 2 companys que van amb nosaltres li proposen solucionar-ho a base de cervesa, tot i que en Joan no té massa clar si és la millor solució...

Arribem a Collbató i ens trobem un avituallament que ja voldríem trobar-lo en moltes curses. Ens ofereixen cervesa com si fos la cosa més normal del món, bé, en aquesta marató sí que és la cosa més normal del món, pel que sembla nosaltres som els que no ens hidratem adequadament per obtindre un bon rendiment...

Pujant direcció al monestir li comento al Joan que l’any passat aquí ens vam començar a trobar gent de la que havia sortit abans que nosaltres. Aquest any o nosaltres estem anant més a poc a poc o els de davant estant anant més ràpid. A veure si al final això d’hidratar-se amb cervesa aportarà més energia del compte...

L’avituallament de Santa Cecília és extraordinari, no hi falta de res i el que és més important, s’hi respira un bon rotllo que és massa. M’ho estic passant d’allò més bé. Tot plegat és formidable, m’encanta!!! En Joan que no sabia massa bé on el portava, està al·lucinant, li costa acabar-se de creure el que està vivint... Aquí ens trobem a d’altres corredors que han partit abans que nosaltres. Això no és un avituallament, això és una festa!!! Amb en Joan tornem a renunciar a la cervesa i seguim la nostra marxa.

A mesura que anem avançant, no parem de trobar-nos corredors i més corredors i a tots se’ls veu d’allò més feliços, que poc que necessitem per tenir-ho tot!!!

El tram fins a Can Massana es fa d’allò més agradable, el desnivell que acumulen les cames es comença a notar, tot i així, estem gaudint tant que el cansament avui no pot fer acte de presència.

Si l’avituallament de Santa Cecília era extraordinari a Can Massana ja és Festa Major. Tothom va maquillat, llavis de color rosa, cabells pintats de verd, les galtes també ben acolorides, un joc per aquí, un joc per allà... Tot plegat, increïble!!!






En l’últim tram fins El Bruc ens acabem unint un munt de gent. Tots coincidim en destacar lo ben organitzat que està tot i la gran feina feta per tots els voluntaris que han vingut disposats a donar-ho tot per tal de que els altres puguem gaudir fent el que més ens agrada. Moltes gràcies Koales, sou una gent de puta mare!!!



Per rematar la festa, un bon vermut d’arribada i tots junts cap a dinar, què més es pot demanar???



1 comentari:

  1. Ja veus, això es una festa i el damés són tonteries!! Al proper any haurem de nirar haviam si la poció màgica dels avituallaments fant efecte...jaja.
    Grans hores al costat d'un gran corredor, hores de gran diversió i que espero poguer-ne fer moltíssimes més.

    ResponElimina