Marató i Mitja l'Ardenya - 63km 3.000m D+

Avui la sortida és a les 7:00h del matí. En aquests moments fa força fred, però la previsió és de bon temps amb temperatures d’entre 5 i 11ºC. Estem a Santa Cristina d’Aro per corre la Marató i Mitja de l’Ardenya. Aquesta serà l’última cursa de llarga distància de l’any, així que aquests 63km i 3.000m de desnivell positiu que tenim per davant, ja es poden anar preparant que vinc disposat a donar-ho tot, com sempre és clar!!!

La sortida és molt ràpida, la gent no li té cap por a la distància de 63km. Jo por tampoc, però respecte sí, el suficient respecte com per sortir igual o fins hi tot una mica més conservador que en una marató. De seguida es fa de dia i podem parar el frontal. Quan encara no fa una hora que correm, ja estem al km 9, això, com segueixi així, serà molt ràpid!!!

Fa estona que estem corrent per pista, una pista que no m’és massa favorable i de sobte m’avancen fins a 5 corredors, crec que amb alguns d’aquests, més tard o més d’hora, ens tornarem a veure les cares...

Pista i més pista, el que té de positiu aquesta pista és que no t’exigeix especial concentració i pots anar pensant amb tot allò que et passi pel cap. Ens estem encarant al mar, pel que sembla hi hem de passar molt a prop. De cop una baixada molt pronunciada, tant pronunciada que si no vols frenar i et deixes anar sembla que hagis de sortir volant directe fins al mar. Arribem a la carretera, cap marca enlloc. Al sortir ens han alertat que s’havien trobat algun tram en el que havien tret les marques, però que tranquils que en tot moment hi hauria uns punts blaus que igualment ens marcarien el camí a seguir. Busquem els punts blaus, però tampoc no n’hi ha enlloc. Té tota la pinta que ens hem perdut, així que a tornar a tirar amunt fins a recuperar les marques. Efectivament, al baixar tant ràpid, ens hem passat un gir de gaire bé 180º. No passa res, recuperem el camí correcte i endavant. Veig que amb aquesta perduda m’han avançat un munt de corredors, així que ja tinc feina...

Estem corrent per la platja i no és feina fàcil. La curiositat em fa mirar l’altímetre, mai havia estat tant pròxim als 0m, la sorpresa és que marca -13m, doncs res, ara estic a un bon punt per calibrar-lo...

Mica en mica els corriols van guanyant pes, mica en mica em vaig posant a to i començo a recuperar les posicions perdudes. L’objectiu abans de sortir era el de baixar de les 8h i cada cop tinc més clar que ho podré aconseguir, en principi, sense excessives dificultats.

De sobte em començo a trobar un munt de corredors, són els últims de la marató que han sortit més tard i els dos circuits s’acaben unint. N’avanço un, i un altre, tres més... Tot i que no siguin de la mateixa cursa que la meva, el fet d’avançar tanta gent em motiva moltíssim i el fet de que em faltin menys de 20km per l’arribada em dóna molta força.

Arribo a l’avituallament del km 51, el rellotge està a punt de marcar les 6h. Em sento d’allò més bé, ara sí que ja tinc clar que em puc acostar més a les 7h que no pas a les 8h, així que: “Som-hi Salvador, a per totes!!!”.

Estem baixant per un corriol guapíssim, darrera tinc un corredor que s’està esforçant per avançar-me i jo m’estic esforçant al màxim perquè no ho faci, fins que de sobte pataaaaaam, ensopego amb el tronc d’un arbust tallat arran de terra i ostia al canto!!! El company que anava darrera m’ajuda a aixecar-me, “Estàs bé?” em pregunta, “Sí, sí, estic bé tranquil, saps què? Millor passa tu a davant” li dic.

Mica en mica em vaig recuperant de la caiguda, no m’he fet mal, però si alguna rascada a la cama i a la ma, però no passa res, cada cop estic més a prop de Santa Cristina d’Aro i això em fa oblidar l’aterrissada. Ja veig de nou el corredor que he deixat passar, m’hi aproximo ràpidament i l’acabo passant, Sí senyor!!!

Últims 5km, les cames comencen a protestar, però ara no és moment de protestes, ara és moment de mirar endavant i només endavant. Ja porto 7h, però em falta molt poc per arribar. A la distància veig un altre corredor, aquest sí que no em serà possible atrapar-lo, ho intento, impossible, la màquina ja no dóna per més...

Passo per la línia d’arribada amb 7:13h, objectiu assolit. El company que ha entrat davant meu em diu que ell ha entrat el 8è, així que jo he estat el 9è. No em pensava arribar tant endavant, però bé, una bona posició per tractar-se d’una cursa tant corredora.