1a Marxa Cap a La Independència

La d’avui és una prova diferent i, per tant, la d’avui també serà una crònica diferent. Avui els kms, el desnivell i el temps queden en un segon pla, avui el que realment importa és lluir l’estelada tant com sigui possible a través del nostre territori. L’Assemblea Nacional Catalana, concretament les comarcals d’Osona i Ripollès, juntament amb la Unió Excursionista de Vic, el Ski Club Camprodon i diverses empreses i grups excursionistes, han organitzat la 1a Marxa Cap a la Independència. Una marxa que té origen al refugi d’Ulldeter i que, després de passar per 13 municipis, arriba a Roda de Ter.

La sortida és a les 17:00h, això vol dir que segons els meus càlculs, l’arribada a Roda hauria de ser entorn a les 6:00h, hora amunt hora avall. Arribar aquesta hora no em convenç gaire, ja que aquestes hores de la matinada no hi haurà gaire gent pels carrers dels últims pobles i jo tinc ganes de molt de rebombori. Com que prefereixo arribar entorn a les 12:00h decideixo sortir d’Ulldeter a les 22:00h.

Després de passar per Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars, Camprodon i Sant Pau de Seguries, arribo a Sant Joan de les Abadesses quan són les 2:45h. Com que aquestes hores no hi ha ningú pels carrers i no puc lluir l’estelada tal i com he vingut fer, decideixo parar-me a dormir i reprendre la marxa amb la llum del dia.

Reprenc la marxa direcció Ripoll a les 6:45h després d’haver fet un cafè amb llet. Amb l’inici d’un nou dia, em sento molt feliç d’estar corrent pel meu país, avui les ganes de córrer no són per arribar abans, sinó per fer arribar el meu país ben lluny!!!

Havent passat la Farga Bebié i anat direcció Sant Quirze de Besora, faig càlculs i veig que arribaré a Roda de Ter passat l’hora de dinar i això no em convenç en absolut. Tenia previst atrapar els últims corredors a l’alçada de Ripoll, però al parar-me a dormir se’m han distanciat excessivament. Fa prop més de 10 hores que vaig en solitari i tinc ganes de veure estelades com corren, tinc ganes de sentir la paraula Independència, tinc ganes de veure com no es tracta d’un somni, sinó d’una realitat molt pròxima. Decideixo fer autoestop i saltar-me els trams que van de Sant Quirze a Torelló i de Torelló a Les Masies de Voltegrà per tal d’unir-me amb els altres corredors. El segon cotxe que passa ja em para i finalment m’acaba portant fins a Manlleu.

És reprendre la marxa i començar a veure estelades per tot arreu, això és el que necessitava!!! Manlleu és una autèntica festa independentista!!! Una potent tracta dóna la sortida de la gent que fa l’últim tram entre Manlleu i Roda.

L’arribada a Roda de Ter és tal i com jo esperava, hi ha molt moviment de gent, el grup local de batucada Bututukè dóna la benvinguda als corredors i caminaires a molt bon ritme, és un degoteig constant, això és fantàstic, quin país més ben parit que tenim i quina gent més autèntica que som els Catalans, Sí senyor!!! Visca Catalunya Lliure!!!

Entorn a 2.000 persones han acabat corrent o caminant per la totalitat o algun tram del recorregut,  entorn a 2.000 persones amb un mateix pensament, la llibertat del nostre país!!!