La
prova d’avui transcórrer en territori Francès, concretament a la zona del Ariège
i porta per nom Trail des Citadelles. Les dades de la cursa són 73km i 3.600m
de desnivell positiu i sembla que una de les característiques principals del circuit
és la gran quantitat de fang que hi ha al llarg del recorregut. A més, en un
tram del circuit hi passen la totalitat dels 1200 corredors que sumen entre les
4 curses, per tant, aquest tram és molt probable que tingui certa complexitat.
Nosaltres som els primers de sortir, amb el frontal al cap i una lleugera pluja iniciem la prova a les 6:00h. Abans de sortir em diu en Jordi Codina, “vosaltres foteu-li tanta canya com pugueu...” i jo li responc “...i tu hi has de fotre la mateixa canya que nosaltres”, “vosaltres feu i jo ja aniré venint...” em respon. Sortim amb en Jordi Armengau una vegada més, i les que falten!!! Accelerem una mica a la sortida ja que un possible corriol gaire enfangat al principi podria ser un embús fatal. Al cap de pocs minuts de córrer confirmem que el tema del fang va de debò, en la primera pujada notem com cal un esforç addicional per vèncer el fang, però què hi farem, ens hi haurem d’adaptar.
Notem
com el ritme de la cursa és molt elevat, no sembla que tinguem més de 70km per
davant, però nosaltres intentem moderar un punt la velocitat, és per això que
quan passa l’Óscar, un basc que acabarem coneixent ens diu en conya “menos
hablar y más correr, coño!!!”, però nosaltres li responem que xerrem ara que
podem que més endavant no sabem com anirà...
Arribem
a Bélesta, km 18, amb 1:50h, la veritat és que hem anat a una velocitat de
gaire bé 10km/h i això per nosaltres és anar molt ràpid, però bé, la cursa ja
ens anirà posant a tots al lloc que ens correspon.
Comencem
la segona pujada, ara ja és de dia, el cel està molt emboirat, però de moment
no plou, això sí el fang sembla que té intenció d’acompanyar-nos tot el
recorregut. La zona per on correm és molt bonica i amb en Jordi comentem que es
fa molt agradable transitar per aquesta nou territori.
Amb
3:45h arribem a Fongax, km 34, seguim anant molt ràpid ja que el circuit està
sent força corredor. Aquí ens trobem de nou a la Sara, la xicota d’en Jordi
Codina, i ens diu que ell ha passat per Bélesta 5 minuts més tard que
nosaltres, en qualsevol moment estarà corrent al nostre costat!!!
Ha arribat l’hora de la veritat, per davant tenim el desnivell positiu més important de la jornada, hem de superar prop de 700m per arribar al Château de Montségur. En Jordi es posa davant i amb la màxima seriositat marca un molt bon ritme, això vol dir, que sinó em vull quedar enrere m’hauré de posar molt serio jo també. De sobte apareixen un munt de corredors que no pot fer gaire que han sortit ja que, a diferència de nosaltres, van molt nets i polits. Se’ns afegeix doncs una nova dificultat, haver d’anar avançant corredors en una pujada enfangada... La pujada final al castell esdevé realment complexa, un munt de corredors que pugen, un munt de corredors que baixen, gent que no són corredors i també pugen i baixen, les pedres estan molt arrodonides i molt molles, amb la qual cosa rellisquen d’allò més, tot plegat força complicat. Baixant ens creuem amb en Jordi que puja, va 10 minuts per darrera, ens animem i endavant!!!
Quan encara no fa 6 hores que hem sortit, arribem a l’avituallament de Montferrier i ens diuen que només ens falten 25km per l’arribada. En Jordi calcula i em comenta que podem fer unes 9 hores i jo li responc que si tot va bé, potser fins hi tot podem baixar algun minut de les 9 hores.
Intentant
mantenir el ritme afrontem el Château de Roquefixade la que serà la penúltima
pujada de la cursa. Aquí ja fa una estona que estem avançant els corredors de
la cursa de 40km i el fet d’avançar sempre genera una motivació addicional. El
dia segueix molt gris, el camí segueix molt enfangat, les cames comencen a
notar l’esforç, però a hores no tenim altra alternativa que córrer tant com
puguem.
Última
pujada, falten 4km per l’arribada, 1km de pujada i 3km de baixada, novament en
Jordi al davant, novament seriositat absoluta, seguim avançant els corredors de
la cursa de 40km i algun de la nostra, això ens ajuda a mantindre la
seriositat.
Els
últims 3km semblava que haurien de ser plàcids, però no és així, aquí no hi ha
fang, però el camí és molt tècnic ja que hi ha un munt de rocs que cal anar
esquivant i que no deixen avançar tant ràpid com voldríem i per fi última
baixada, és tant i tant dreta que cal una corda per poder baixar sense prendre
mal, déu ni do!!!
Finalment,
amb 8:56h arribem de nou a Lavelanet en les posicions 23 i 24 i molt satisfets
de la feina feta. En Jordi Codina arriba una mica més tard que nosaltres,
sembla que els últims kms li han donat més feina de la prevista, però tot i
així, se’n surt molt bé i el que és més important, gaudint de valent!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada