La d’avui no és una cursa sinó una marxa de resistència que surt de La Selva del Camp i transcórrer per les muntanyes de Prades amb una distància de 67,5km i un desnivell positiu de 2.450m. Tot i que no sigui una cursa, intentaré fer-la amb el mínim temps possible. L’any passat hi vaig estar 8:00h, a veure aquest any com va...
Sortim a les 7:00h direcció cap a l’Albiol, la temperatura és molt agradable, sembla que avui farà un bon dia. De sobte una pujada “dretíssima” que fa que deixem de córrer i caminem durant una estona, què bé!!!
A l’Albiol, km 10, mengem un tros de coca amb xocolata i endavant direcció Mont-ral. Avui és com si estigués una mica adormit, sembla com si em faltés motivació, hi ha quelcom dins meu que no acaba de funcionar. Això no pot ser, necessito despertar-me, necessito activar-me, necessito motivació, necessito córrer de gust!!!
Tot pujant cap el Refugi dels Cogullons noto que ja he aconseguit “treure’m la son de les orelles”, ja estic corrent com a mi m’agrada, ja m’ho estic passant bé!!! Imagino que la bellesa de l’entorn m’ha fet passar les tonteries... Tot i que avui sembla que ha costat més de l’habitual entrar en sintonia amb el medi...
Miro el GPS i ja estic al km 37, quina agradable sorpresa!!! Tinc Prades als meus peus, amb un tres i no res ja hi seré, perfecte!!! Em trobo a un corredor que he avançat fa una bona estona i de nou torna a estar al meu davant, dedueixo que per aquí hi ha alguna drecera... Ara bé, segur que ell no ha pogut gaudir de la bona panoràmica que hi ha des de dalt del Tossal de la Baltassana.
Quan porto gaire bé 6 hores corrent arribo a Capafonts, km 47,3. Sé que la zona a la que ara m’endinsaré és molt xula, hi ha un corriol que pujar força, però que es deixa fer bé, amunt!!!
I ja sóc de nou a l’Albiol, km 57,5, porto 7:10h, em falten 10km per arribar a La Selva del Camp, ja veig que ho tinc bastant complicat per fer 8:00h com l’any passat, però intentaré aproximar-m’hi al màxim.
Baixem primer per un corriol que acaba a una pista de formigó no massa agradable per córrer, el sol pica amb força, sort que fa un “airet” força fresc que atenua la calor, aquí m’atrapa en Jaume, anem una estona junts, serà la primera vegada amb tota la marxa que hauré anat acompanyat d’algú (a excepció de la sortida). Últim esforç, vinga som-hi, última pujada, trepitgem el poble i quan el rellotge marca 8:10h arribo de nou al punt de sortida.
Avui, al principi, les sensacions no han estat massa bones, hi havia alguna cosa que no acabava de rutllar fins que la preciositat de l’entorn per on corríem s’ha apoderat de mi i ha fet desaparèixer allò que m’impedia gaudir del que estava fent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada