dimecres, 30 d’agost de 2017

Trail Valle de Tena - 72 km 6.000 m+

                Quan el dijous al vespre em vaig assabentar que ens retallaven uns 6 km el recorregut, el primer que vaig pensar, “Merda, ja hi som amb les retallades!”. Després, quan vaig saber exactament els motius, vaig trobar la decisió totalment encertada. La qüestió és que hi havia previsió de mal temps de cara a dissabte a la tarda, així que per garantir que tothom pogués pujar al Garmo Negro es va optar per avançar la sortida de la 4K de les 9 h a les 7 h i retallar un bucle d’uns 6 km abans d’enfilar cap al punt més emblemàtic d’ambdues curses. Doncs sí, una decisió totalment encertada ja que estava presa pensant en la totalitat dels corredors. Chapeau!

                Minuts abans de prendre la sortida ens diu l’Òscar que pel què fa a la previsió de la meteo, hi ha dos models que donen una lleu pluja fina de cara a la tarda, mentre que hi ha un tercer model (més tremendista) que dona possibilitats de tempesta. Doncs bé, a veure que ens acabem trobant...

                A les 5 h i sota la llum del frontal iniciem la que de ben segur serà una grandíssima jornada de muntanya. Avui està costant molt fer-se de dia. El cel s’intueix mig encapotat i això fa que la claror tardi més a fer-se present. Mica en mica anem guanyant alçada. Mica en mica va començant a clarejar. Tot i així, fins al  coll de Catieras no és on veiem el sol per primera vegada. Un sol que vol guanyar-se el seu lloc enmig d’uns núvols força atapeïts. Gran moment. La imatge. El cel. La panoràmica. L’entorn. Les gairebé 3 h en cursa. Tot plegat genera dins meu un absolut benestar i em fa sentir un gran afortunat. Moltes gràcies Valle de Tena per aquest obsequi!

                Baixant cap a la Casa de Piedra, avanço l’Artzai amb qui ens hem anat intercanviant la posició i em diu “Catalan, pues? Voy a ver si hago equipo contigo que los Catalanes sabéis mucho”.  Així que sembla que, de moment, tinc company de viatge. Som-hi, doncs.

                Pujant cap al Garmo Negro, la temperatura és boníssima i, més encara si la comparem amb les dues edicions anteriors on hi feia una calor brutal. La temperatura acompanya. Les cames també. Les sensacions són boníssimes i les ganes, totes i més! Pujo amb tota la il·lusió. Amb tota la meva força. Els bastons treuen fum. Els clavo tan fort com puc. L’Artzai em diu que per més fort que piqui que a les pedres no els clavaré. I és que amb tanta motivació, de tant en tant, hi ha alguna pedra que s’emporta un bon cop de bastó. En un vist i no vist (si més no em passa molt ràpid) ja som dalt el cim. Aquí, com sempre, un bon grup de voluntaris esperant el nostre pas. Com no, els hi agreixo enormement la seva tasca. D’agrair i d’admirar! Novament em sento un autèntic afortunat. Moltes gràcies voluntaris per aquest obsequi!

Arribant al Garmo Negro. Brutal!
                De camí cap al Refugi de Vachimaña dins meu tot és alegria. Em trobo saltant per sobre els blocs de pedra i, per un moment, és com si estigués ballant. Gran sintonia amb el medi. Tot és armonia. Tot flueix. Connexió màxima amb l’entorn. Grandíssims moments els que estic vivint. Sense adonar-me’n, se’m trenca un bastó. L’Artzai em diu “no me estraña, con las ostias que les has metido a las piedras subiendo...”. En un primer m’atabalo bastant. Ostia, fins a La Sarra no trobaré l’Alba perquè em pugui donar un altre bastó que tinc a la furgo. Ostia, el coll de Tebarray i el coll de Musales sense bastons poden fer-se molt durs... De sobte em ve al cap la paraula “Resiliència” que he après aquesta setmana (capacitat de fer front a les adversitats de la vida, transformant el dolor en força motriu per superar-se i sortint-ne enfortit). Doncs vinga, avui tocarà experimentar això de la resiliència i, a més, si ho faig adequadament encara en sortiré enfortit. Al arribar al refugi demano si algú té un bastó per deixar-me i a l’acte en Ruper em diu que ell plega i que em deixa el seu. Doncs saps què, si de cas deixem això de la resiliència per un altre dia.

                El tram fins al Refugi de Respomuso també passa volant. Amb un vist i no vist som al coll de Tebarray i amb un altre vist i no vist al refugi. Però que ràpid que passa tot plegat quan s’està gaudint tant, per Déu! La temperatura, acompanya. I molt. Les cames, acompanyen. I molt. L’entorn, acompanya. El que més. Feliç. Molt Feliç.

                El coll de Musales m’encanta. Me’l miro des del refu i el veig allà al fons tan ben posat. Som-hi, a per ell! Durant l’ascens passem bastants corredors de la 4K. Ens animen com si estiguéssim fent quelcom extraordinari i jo els animo a ells encara més. Com en tots els colls, un munt de voluntaris. Chapeau altra vegada!

                 Arribo a La Sarra i em trobo un munt de gent, en Gerard i la Valérie d’Andorra, l’Alba, en Nil, l’Aina, la Rouse amb les seves dues nenes... Tots disposats a ajudar-me i tots m’ajuden. Així qualsevol. Afortunat. De nou em sento molt afortunat. Aquí l’Artzai em diu que tiri, que ell s’ho vol prendre amb calma. Així que de moment tocarà seguir sol. L’avituallament se’m ha posat d’allò més bé, però el trobar-me tanta gent és el que realment m’ha suposat una potentíssima injecció d’energia. Surto motivadíssim, amb moltíssimes ganes. Per moments és com si les cames m’anessin soles. Brutal! El coll de La Foratata, tot i ser molt dret al final, el pujo pletòric, eufòric. Amb el munt d’energia que m’acaben de donar, com per no pujar-hi.

Aquí tothom ajudant!
                A Sallent de Gallego, altra vegada un cop de mà de l’Alba i la Judit que em donen l’última empenta fins al final. Això ja està, 10 km i ja som de nou a Panticosa. 800 m+, 600 m- i enllestit!

                Grandíssima jornada. Gaudint al màxim de cada metre. Un recorregut que m’encanta. Un entorn de luxe. La gent que m’he anat trobant pel camí, enorme! Sense cap mena de dubte jo només m’he tingut que preocupar de viure amb la màxima intensitat cada moment. Sense cap mena de dubte que ho fet! De la resta us en heu ocupat, vosaltres. Milions de gràcies bona gent! Milions de gràcies per dedicar-me el vostre temps! Milions de gràcies per fer-me viure el que viscut!

Al costat del pilar que ho sustenta tot!


                

1 comentari:

  1. Brutal explicació de les teves vivències, moltes felicitats crack!!

    ResponElimina