Hivernal de Campdevànol - 42 km 2.600 m D+

De nou ens tornem a veure les cares amb una Hivernal de Campdevànol que ja ens comencem a conèixer. Ara bé, cada any té alguna sorpresa i, pel que m’han dit, la d’aquesta edició no ens deixarà indiferents. Som-hi doncs!

Comencem amb un parell de graus sota zero, res extraordinari. A la que entrem al bosc, el fred se’n va i de seguida sobren els guants. Falta aigua, molta aigua. Un terra ben sec ho denota a l’hora que indica que està ben assedegat. Així es pot córrer més ràpid, sí, però aquesta no és la qüestió...

Km 8, primer avituallament, ja vaig amb màniga curta, això sí que més aviat és extraordinari. Amb un cel totalment serè es confirma el pronòstic d’augment de les temperatures. A les cames sembla que se’ls hi ha oblidat una mica això de portar un dorsal. No és que no vulguin pencar, sinó que no s’hi volen estressar massa. Doncs bé, a veure com me’n en surto d’aquesta. De camí al cim de la Covil, l’absoluta absència de neu és un altre indicador d’un hivern força atípic. Així que ja tenim els ingredients d’aquesta hivernal, dia esplèndid, cel radiant, temperatura més aviat primaveral, gens de neu i unes cames sense massa ganes d’estressar-se. A veure que en surt de tot plegat...

De sobte ja som immersos en la sorpresa d’enguany, una baixada més que considerable ens porta fins al Castell de Mataplana. Calia baixar fins tan avall per després haver de remuntar? Doncs, sí! És la manera de conèixer un altre racó del Ripollès. Fa calor. Molta calor! Calor? Però sí estem a 21 de febrer?!?! Doncs, sí! Pujant per la Solana de Mataplana la temperatura és molt més alta del que tocaria. Entro en una fase un tant complicada. El cansament, la pujada i la calor s’uneixen per fer-me anar avall. Toca treure forces d’on sigui. Desconnecto per moments. Me’n adono. Intento reaccionar. Intento tornar a connectar. Em costa... Finalment, quan l’avituallament de Montgrony ha fet el seu efecte, començo a recuperar les ganes de pencar. Ara sí. Les cames no va massa sobrades, però estan disposades a pencar.

Últims km per dins el bosc i la calor afluixa. La cosa flueix. Les dues últimes pujades les faig amb certa alegria. La proximitat de la línia d’arribada suposa una bona empenta. Moment dolç de la cursa, aprofitem-lo, gaudim-ne!

Doncs sí, cada any una mica més a poc a poc. Doncs sí, cada any una mica més lent. Doncs sí, cada any parant el rellotge una mica més tard. Però també cada any gaudint una mica més dels moments dolços de la Hivernal.

Arribada conjunta amb l’Oriol Pagès. Una cursa gaudida. Una cursa treballada. Ho podria haver estat més? Segur que sí, però les cames són les que són i de força tenen la que tenen...

Molt bona feina gent de la Hivernal. Cada any la feu créixer una mica més! Moltes gràcies per tot!