Marató i Mitja L'Ardenya - 63 km 2.700 m D+

Però no dius que el que t’agrada són les curses tècniques? Doncs què hi fas a l’Ardenya que de tècnica no en té res? Però no dius que t’agrada córrer quan més amunt millor? Doncs què hi fas a l’Ardenya corrent arran de mar? Però no dius que prefereixes les curses que tinguin el màxim de corriol possible? Doncs què hi fas a l’Ardenya on els corriols s’uneixen per trams de pista? Però no dius que prefereixes caminar durant llargues pujades? Doncs què hi fas a l’Ardenya on es pot córrer pràcticament tot? Doncs precisament per això vinc a l’Ardenya, per, un cop a l’any, no parar de córrer! Per un cop a l’any, veure com els km passen molt ràpid! Després de fer curses amb una mitja de 3,9 km/h, almenys, una vegada a l’any, poder veure com la mitja supera els 8 km/h. Que carai, que em ve de gust regalar-me una coseta senzilla, una coseta assequible. Va, per una vegada a l’any, em donaré una mica de peixet!

 La cursa comença molt ràpida. Aquesta té motius per començar-hi. Els primers compassos de la cursa es desenvolupen amb un constant de corredors que m’avancen. Totalment normal. A mesura que les primeres clarors del dia van deixant enrere la foscor de la nit, constato que avui serà un dia gris. Sembla també que serà un dia humit. Així que aquests seran els ingredients d’avui: corredors que correran molt, un sol que no es deixarà veure i una humitat que voldrà agafar el seu protagonisme i que caldrà controlar.

En un vist i no vist ja estem al km 30. Bé, en un vist i no vist potser no, però en 3:13 h fer 30 km és una cosa a la que no hi estic gens habituat. Ja en tenim gairebé la meitat i les cames estan prou bé, d’aquí allò d’una coseta senzilla. Passat el tercer avituallament situat davant del mar, ens diuen que ara bé una pujada important. Bé, aquí una pujada important és d’uns 300 m de desnivell, d’aquí allò d’una coseta assequible.

A partir del km 40 la tendència és d’anar pujant. Ara bé, una pujada progressiva que es deixa córrer en molts trams, com mola! De sobte ens plantem sota d’una línia elèctrica, aquí toca caminar sí o sí. Després d’aquesta pujada amb un fort pendent, ens plantem a l’avituallament del km 50, moment decisiu de la cursa. Si les cames es troben amb força poden fer molta feina, del contrari, la part final de la pujada en la que cal grimpar una mica, es pot fer força costeruda... Sembla que a mi m’ha tocat la primera i ho aprofito. Sí, les cames estan amb ganes de córrer i deixo que facin. Penúltima pujada tot xerrant amb en Jaume Bragulat i ja som dalt. Baixem força ràpid, últim avituallament i última pujada. L’Oriol Borràs em diu que és de 140 m de desnivell i després tot avall. 140 m només? Això està fet. Últims 4 km i ja hi som. Veig el crono, 7:36 h, d’aquí allò de donar-me una mica de peixet!