dilluns, 29 de juny de 2015

La Ronda dels Cims - 170 km 13.500 m D+

Portem ja jugades 3 partides amb La Ronda i sempre l’he aconseguit vèncer. Ara bé, això serveix de ben poc (per no dir de res) per aquesta quarta partida. Les cartes són noves i sé que La Ronda en té de molt bones. És més, en aquesta ocasió s’ha reforçat amb 500 m D+ addicionals que li posen les coses més favorables per endur-se la victòria. Li proposo un tracte, jo no l’emprenyo més durant, almenys, els pròxims anys i ella m’ho posa una mica més fàcil. Em diu que ni pensar-ho, que això de posar-m’ho més fàcil que m’ho tregui del cap. Em diu que vigili perquè les seves 3 o 4 envestides em fotrà i que estigui atent ja que en alguna d’aquestes pot ser que vagi a parar a terra i qui sap si em quedaran forces per poder-me aixecar... Doncs que no se’n parli més, que comenci la partida!

Aquests últims mesos, tot donant-hi voltes a això de La Ronda, n’he acabat elaborant els 10 manaments:

1.- Sortiràs molt tranquil, sense importar-te en absolut el ritme dels altres.
2.- Baixaràs molt suau per guardar cames per més endavant.
3.- Beuràs sovint i menjaràs a cada hora.
4.- Aniràs acompanyat sempre que puguis.
5.- Evitaràs dormir si no és estrictament imprescindible.
6.- Avançaràs amb optimisme, actitud positiva i bon humor.
7.- Recordaràs que després d’un mal moment sempre en ve un de bo.
8.- Gaudiràs al màxim del que estàs fent. Ets una afortunat de poder-ho fer.
9.- Recordaràs que la veritable força està en la ment.
10.- Revisaràs els 9 manaments anteriors si quelcom no va bé.

Tot pujant cap al Coll d’Arenes, sota un sol de justícia, obeeixo amb total rotunditat el 1r manament, “Sortiràs molt tranquil, sense importar-te en absolut el ritme dels altres”. Sé que podria tirar més, però m’hi nego!

Un cop a la Collada de Ferreroles, em deixo caure. M’esforço per no córrer i només deixar-me caure. M’esforço per tal de baixar molt més lent que en qualsevol altre ocasió. M’esforço per fer cas al 2n manament, “Baixaràs molt suau per guardar cames per més endavant”.

Passat Arcalís, havent menjat i begut bé, pujo cap al Coll de Cataperdis. Una panoràmica que m’encanta a la vegada que em diu que la d’enguany serà una Ronda excepcional. Sí, excepcional, però per la calor que està fent. Una calor terrible. Un calor gens habitual en aquesta cursa. Constantment se’m buiden els bidons i els haig de tornar a omplir. La sort és que baixa aigua per tot arreu. En tot moment tinc molt present el 3r manament, “Beuràs sovint i menjaràs a cada hora”.

Sortim plegats amb en Francesc Pont del Refugi del Pla de l’Estany per encarar una de les pujades més complexes d’aquesta Ronda. Pugem plegats tot xerrant. Tot comentant la jugada. Podem xerrar i això és bona senyal. Podem comentar la jugada i això indica que les coses van bé. Coronem el cim del Comapedrosa i, com no, als nostres peus un petit país que a la vegada és enorme. Als nostres peus un territori capaç d’omplir-te al màxim. Un territori capaç de fer-te tocar el cel amb la punta dels dits, a la vegada que pot mostrar-te la seva cara més desagradable i fer-te veure l’infern de molt a prop. De camí cap al Refugi del Comapedrosa coincidim amb en Francesc que cal baixar molt tranquil. Crec que ho estem fent molt bé. Crec que estem fent bona feina. Crec que si seguim així podem arribar lluny. Crec que aquesta és la companyia que em diu el 4rt manament que necessito, “Aniràs acompanyat sempre que puguis”.

Després d’una baixada molt tranquil·la des del Bony de la Pica, arribo a La Margineda de nit. Hi arribo sol, sé que no és el desitjable, però que hi farem... Amb una assistència de luxe, menjo molt, bec encara més, em canvio de roba i surto com nou. Bé, això de nou em sembla que les cames no hi estan del tot d’acord. Potser els 73 km i 6.500 m D+ viscuts fins el moment hi tenen alguna cosa a veure...


El tram fins a Coma Bella es fa llarg, molt llarg, però el següent encara més. Vaig pujant per dins el bosc. Sé que quan l’altímetre s’aproximi als 2.000 m estaré a punt d’arribar a Naturlandia. Necessito sortir del bosc. Necessito guanyar alçada. No vull mirar l’altímetre per no emportar-me un desengany, però no ho puc evitar, el miro i m’emporto un desengany. No el vull mirar i ho torno a fer i em torno a emportar un desengany. Ara sí, ara ha arribat l’hora en la que mana La Ronda. Ha arribat l’hora de la primera envestida. Sé que està a punt d’acabar-se la nit, falta poc més de mitja hora perquè comenci a clarejar. Necessito veure la llum del dia. Necessito la companyia del sol per fugir de la solitud d’aquesta nit. Faig el possible per obeir al 5è manament, “Evitaràs dormir si no és estrictament imprescindible”. Sí, ho haig d’evitar, no puc caure a les mans de la son. M’empuntego. Em torno a empuntegar. Estic aguantant, però no sé si ho podré seguir fent gaire estona més... Ja abatut decideixo seure un moment. Miro el rellotge són les 5:00 h. Sense poder-ho evitar em quedo adormit. De sobte em desperto, miro de nou el rellotge són les 5:04 h. Vinga. Vinga Salvador, amunt que no ha passat res!

 La Ronda és molta Ronda i després d’haver vist l’infern de molt a prop, és l’hora d’acariciar el cel amb la punta del dits des del cim del Pic Negre. Sí, amb l’inici d’un nou dia la situació es capgira i torno a gaudir al màxim d’aquest entorn tan privilegiat en el que estic plenament immers. Sí, l’inici d’un nou dia em fa recordar el 6è manament, “Avançaràs amb optimisme, actitud positiva i bon humor”. L’inici d’un nou dia m’omple al màxim i em retorna tot el que la nit m’havia robat.

Pujant per la Vall de Madriu La Ronda ataca de nou. La Ronda fot la seva segona envestida, però jo estic aquí per resistir-la. Em fa seure, miro el rellotge. Són les 10:24 h. Se’m tanquen els ulls. Els obro són les 10:28 h, amunt altra vegada, Salvador és l’hora del 7è manament,  “Recordaràs que després d’un mal moment sempre en ve un de bo”.

Pujant a La Portella Blanca, pujant pel camí més directe i més dret que pugui existir noto com les cames, tot i els prop de 130 km que porten, tenen energia per tirar amunt amb determinació. Amb optimisme, Amb actitud positiva. Amb bon humor. Sí, de nou torno a acariciar el cel amb la punta del dits. De nou puc fer ús del 8è manament, “Gaudiràs al màxim del que estàs fent, ets una afortunat de poder-ho fer”.

Al Pas de La Casa novament assistència excepcional. L’Alba cuidant al màxim tots els detalls. L’Alba procurant que no em falti de res. Vivint La Ronda gairebé amb la mateixa intensitat que jo. Així és clar que “Gaudiràs al màxim del que estàs fent, ets una afortunat de poder-ho fer”, així qualsevol en gaudeix al màxim! A diferència d’altres anys, procuro anar per feina. M’interessa que la nit m’agafi el més a prop d’Ordino possible, així que no hi ha temps per perdre...

El desenllaç fins a Ordino està tot basat en un 9è manament constant, “Recordaràs que la veritable força està en la ment”. “Recordaràs que la veritable força està en la ment”. “Recordaràs que la veritable força està en la ment”... Les pujades als tres últims colls, Pas de les vaques, Cresta de Cabana Sorda i Collada dels Maners, les faig molt lentament, cada vegada més. Intento no aturar-me, tot i que no sempre ho aconsegueixo. Les baixades no és que les faci gaire ràpid, però almenys puc deixar-me caure. Cosa que els anys anteriors no he pogut fer i del que n’estic segur és que és cosa del 2n manament, “Baixaràs molt suau per guardar cames per més endavant”.

A Sorteny sento que diuen que hi estarem dues hores fins a Ordino i sé que així serà. Sé que seran dues hores dures, però només són dues hores les que em falten per tornar a acariciar el cel amb els dits. Dues hores per tornar-li a guanyar la partida a La Ronda. L’últim km de Sornàs fins a Ordino el vull fer tot corrent per tal de no estar-hi més de dues hores. Però no puc. Corro uns metres i haig de parar. Camino, quan sembla que ja m’he recuperat torno a córrer i haig de tornar a parar i finalment, última vegada que torno a posar-me a córrer i ara ja sí que no penso parar fins a sentir el so que emet el PC quan aproximen el lector al xip del meu dorsal.

Gràcies! Gràcies! Gràcies!
Gràcies als voluntaris que heu passat hores i hores, dia i nit esperant el nostre pas i sempre tan atents! Gràcies a l’organització per l’excel·lència en tot! Gràcies als que heu estat al meu costat empenyent!


2 comentaris:

  1. Emocionant relat Salvador i felicitats. Sempre endavant :)

    ResponElimina
  2. Genial! Motivació i grans consells! Ets enorme.

    ResponElimina