dimarts, 4 de novembre de 2014

Trail Terra de Comtes i Abats - 60 km 3.000 m D+

Avui correrem per una terra de Comtes i Abats, avui correrem a través dels frondosos boscos del Ripollès. En un principi hauria de ser una cursa sense excessives dificultats, tot i que imagino que aquests Comtes i Abats no ens deixaran passar per les seves terres sense pagar-ne el corresponent tribut, esperem que aquest no sigui molt alt!

Sortim, com ja va sent habitual, a un ritme bastant alt. Jo intento moderar el ritme i, com ja va sent de costum també, d’altres m’avancen amb absoluta contundència. Els boscos per on passem estan en la plena efervescència de la tardor, els corriols estan plens de fulles, el terreny està molt tou, molt plàcid i es fa molt agradable córrer-hi, ja en tocava una d’aquestes!

Passem pel primer avituallament en el km 7,6 i tot va com una seda. Els desnivells no són molt pronunciats i, de moment, es pot córrer gairebé tot. Noto que avui les cames van fines, noto molt bones sensacions, noto com el terreny ens ho està posant fàcil, noto que estem avançant ràpid i tot plegat fa que noti quelcom dins meu que em diu que la d’avui serà una altra gran jornada.

Passem pel punt quilomètric on hi hauria de fer el segon avituallament, però no apareix per enlloc, quina cosa més estranya! Seguim avançant i l’avituallament que segueix sense aparèixer. A veure si resultarà que algun d’aquests Comtes no l’haurà deixat posar en les seves terres per no haver pagat el tribut que toca... De totes maneres segueixo notant que tot va molt bé, així que no m’hi preocupo. Imagino que més endavant els tributs seran més cars. Aprofitem-ho que ara tenen un preu assequible!

 Arribem al segon avituallament i ens diuen que el km on està situat no ens quadrarà amb el perfil que portem al dorsal. Sembla doncs que hi ha hagut algun canvi. Tot segui, i pujant cap a Campelles, un corredor em pregunta si ja pugem al punt més alt del recorregut, li dic que encara no, ja que el punt més alt és Montgrony i encara falta bastant per arribar-hi. Mirem el perfil i sí que és cert que no som capaços d’entendre-ho, ja que pel km on estem passant hauríem d’estar baixant i estem pujant... De sobte ens trobem un avituallament i ens diuen que ens han de comunicar que ens hem saltat uns 5 o 6 km. Com??? Ens diuen que tranquils, que ho hem fet tots els corredors. Així que la cursa s’ha escurçat una mica. Aquesta sí que és bona! La setmana passada vaig fer 7 km de més i aquesta 6 km de menys! Sembla doncs que algun Comte ens ha fet un bon descompte!

Arrel de la notícia dels 6 km, noto una forta injecció d’energia a les meves cames. Si fins ara tot estava anant molt bé, ara encara hi va més. Noto que haig d’incrementar un punt el ritme i així ho faig. Enmig de l’eufòria, de sobte em comença a rajar sang del nas. Com que últimament ja m’ha passat vàries vegades, no hi dono importància, però la sang no para de rajar. Com que no hi ha manera de que pari, m’hi poso un tros de mocador de paper i així aconsegueixo frenar-la. Sembla que el Comte de per aquí ja té més mala llet!

Passo per Montgrony, fa un dia radiant, una mica de calor potser, però es pot aguantar força bé. Després de molta estona de portar el tros de mocador al nas, me’l trec i de cop noto com m’entra un munt d’aire, quina alegria! Arribo a Gombrèn eufòric, això de poder respirar normal és la ostia i, a més, nomes falten 20 km fins a Ripoll, som-hi!

Faig la pròxima pujada força bé i la baixada encara millor. A les cames encara els hi dura la injecció d’energia que han rebut i s’ha d’aprofitar. Al següent avituallament on arribo em diuen que ja només em queden 12 km. Que haig de pujar aquesta muntanyeta que es veu aquí davant, una baixada, una última pujada i ja està. Carai, que fàcil, no? Bé, doncs resulta que tan fàcil, tan fàcil tampoc és, perquè no vegis que dreta aquesta primera pujadeta. Ja tornem a estar en territori d’un Comte dels que té mala llet!

300 m + i 350 m – és el desnivell que tenen els últims 6 km. Em diuen que pràcticament tot és corriol que es deixa córrer molt bé. Veurem com serà la terra d’aquest últim Comte, esperem que això de viure a prop de Ripoll, sigui positiu pels nostres interessos... La veritat és que sí que és cert que el corriol, a més de preciós, és deixa fer bé, però també es veritat que la dosi d’energia de la injecció que he rebut ara ja fa unes quantes hores, s’està acabant. Ha arribat l’hora de la veritat, ha arribat el moment de prémer ben fort les dents i treure l’energia d’on sigui, ara no es pot defallir. Abans no comença l’última baixada, cal superar una zona amb un constant puja – baixa d’aquells que fan molt mal a les cames, però bé, res que no es pugui aguantar.

Ja està, ja tinc Ripoll davant meu. Una volta molt maca. Un recorregut molt ben aconseguit. Uns Comtes que s’han portat força bé i que, en general, no ens han posat les coses excessivament difícils. En total 8:17 h corrent per un Ripollès que sempre ve de gust! Valoració global molt positiva!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada