UT Les Fonts - 120 km 6.000 m D+

Ja tornem a ser a Xerta per tercer any consecutiu. Cada any el viatge fins aquí se’m fa més curt, imagino que deu ser el fet de saber la gran festa que m’espera al llarg del cap de setmana. Tres curses més que guapes, uns recorreguts més que interessants, uns corredors més que ben parits i uns voluntaris més que entregats! Que més es pot demanar?

Només posar els peus a Xerta ja comencem a trobar molt bona gent, gent d’aquí i gent d’allà, però tot molt bona gent. Els voluntaris que ens entreguen els dorsals ens donen la benvinguda amb molta alegria i amb un somriure d’orella a orella, quin bon rollo que es respira en l’ambient.

 Vist i no vist i ja estem a sota l’arc a punt d’iniciar la primera de les tres curses. Des de l’organització ens diuen: “Apropeu-vos a la línia de sortida, no tinguésseu pas temor!” De por gens ni mica, però sí molt de respecte a aquests 120 km i 6.000 m D+ en un terreny gens plàcid i on hi pot passar de tot...

Sé molt bé que avui toca anar amb molt de compte amb el ritme i no fer excessos, ja que aquests es poden pagar molt cars en les dues pròximes etapes. Tot i així, la gent tira molt i jo intento no quedar-me massa despenjat. Estem anant massa ràpid per mi, vaig molt alt de pulsacions i no em fa gaire gràcia, però és que tota l’estona m’estan avançant corredors, així que toca prémer fort les dents i intentar lluitar per tal de que no em segueixin avançant.

Amb 1:11 h arribem a Aldover, km 14. Hi ha algun moment en el que sembla que el cos s’hagi acostumat a anar aquest ritme, però n’hi ha d’altres que sembla que el cor em vulgui sortir per la boca, ufffff què dur això d’anar tant ràpid!

Els km passen molt ràpid i de sobte ja hi ha el poble de Xerta davant nostre. Últim km. Tots els corredors del meu voltant van molt ràpid i jo no puc ser menys. Estic anant al màxim, ho sé, però ara no és el moment d’afluixar. Finalment arribo al Casal Xertolí amb 1:55 h.

Sense massa temps per pensar en si les cames ja estan a punt per tornar a córrer, ja hi tornem a ser. Són les 6:00 h i de nou el frontal ens està il·luminant el camí a seguir. Avui tenim per davant molta feina, però també molta il·lusió amb una jornada que promet d’allò més i moltes ganes de gaudir d’un entorn formidable. El tram fins a Paüls el fem sense excessives dificultats i aprofitem per anar comentant la jugada. És a partir d’aquí quan la cosa es comença a posar seria. De moment noto que les cames em responen bé i que tenen ganes de tirar, així que ho aprofito per pujar a bon ritme. Aquesta primera pujada és d’un 600 m de desnivell i arribo a dalt quan portem 1:55 h. El cel és absolutament serè, no hi ha ni una boira i té la pinta de que avui serà un dia radiant. Serà un dia radiant, sí, però també un dia molt intens en el que caldrà pencar de valent, som-hi!

La baixada cap a Prat de Comte és per un corriol molt xulo, al principi amb molta pedra i força tècnic, però a mesura que anem baixant es va fent cada cop més agradable de córrer. Després d’haver-nos avituallat a Prat de Comte, encarem la segona pujada important de la jornada. A mesura que anem guanyant alçada, el pendent es va fent cada cop més fort. Aquí toca apretar de valent, aquí toca fer treballar fort les cames, però segueixen responent bé i no es fa excessivament costós superar aquesta segona pujada. Ara tocaria fer la cresta d’Engrilló, un dels trams més espectaculars de tot el recorregut, però el Parc Natural dels Port no n’ha autoritzat el pas, així que toca baixar per un tram força tècnic amb molta pedra i acabar pujant uns 100 metres de desnivell fins a l’avituallament. Aquí bufa un vent amb molta força, així que miro d’anar per feina i perdre alçada ràpidament.

De camí cap a Sant Roc i aproximant-nos ja cap al km 40, noto que les cames comencen a anar feixugues i ja no tenen aquella frescor amb la que pujaven la primera pujada després de Paüls. Intento no capficar-m’hi i confio que a l’avituallament recuperaré les forces que noto que m’estan començant a faltar.

Surto de l’avituallament de Sant Roc amb no masses bones sensacions, no s’ha produït l’efecte que esperava, així que tocarà esperar a que les coses es vagin posant a lloc. Noto que estic pujant bastant a poc a poc, m’avancen alguns corredors i això no m’ajuda gens a recuperar l’estat anímic que en aquests moments el tinc una mica baix. A més, per acabar d’arrodonir aquest mal moment que estic passant, m’entra son. Els ulls se’m volen tancar i em plantejo de fer una T10, però em convenço que ara no toca i segueixo tirant amunt com puc.

La baixada a Alfara no la faig tan bé com m’agradaria. Em noto les cames molt pesades i això em dificulta el descens, però no em queda una altre que concentrar-me al màxim per no prendre mal i anar tirant avall tan ràpid com les cames em deixin.

En la última pujada veig clarament que avui no està sent el meu millor dia i que em tocarà patir més del que m’esperava. Recordo lo bé que em sentia l’any passat en aquest mateix punt, però les coses a vegades es torcen i avui s’han ben torçat!

Arribo a l’avituallament de la Font Nova bastant mancat de forces i m’haig d’asseure un moment. Em diuen que em falten 6,5 km, no serà un tram gens fàcil de superar, però ara més que mai tocarà treure l’energia d’on sigui.

Aquests últims km es poden córrer tots i si vas relativament bé de forces, cosa que no és el meu cas i en algun tram fins hi tot haig de caminar. Sort que el veure el poble de Xerta em dóna l’empenta suficient com per fer els últims km corrent i acabar arribant amb 10:34 h, gairebé una hora més que l’any passat. Avui les cames no m’han volgut acompanyar i no m’han acompanyat, però no m’enfadaré amb elles que demà les necessito per acabar aquest viatge que ahir vam començar.

Aquesta vegada hem dormit gairebé 8 hores i les cames sembla que s’han recuperat prou bé. Diria que avui estan disposades a regalar-me una bona jornada, a veure si és així!

Els primers km d’aquesta tercera etapa van pujant lleugerament i es fan força durs, tot i així, avui toca aguantar el que sigui i així ho farem! A mesura que anem guanyant alçada les cames cada vegada van responent millor, a mesura que van passant els minuts les sensacions cada vegada són millors. De nou tenim per davant un dia radiant, de nou tenim per davant un dia amb molt de vent, novament ens espera una jornada per passar-ho d’allò més.

La pujada al cim de La Coscollosa l’estic gaudint al màxim, m’estic sentint molt bé, enrere queden les males sensacions d’ahir i això encara em dóna més força per tirar amunt. Avui toca donar-ho tot i així penso fer-ho, avui toca lluitar al màxim i lluitaré. Amb 2:20 h arribo al punt més alt del recorregut, per davant tinc prop de 12 km per gaudir-los al màxim, som-hi!

Després de l’avituallament de la Font Nova hi ha una petita pujadeta, intento córrer-la, però al final toca caminar, sé que ja només me’n queda una altre de petita pujada i ja tot serà baixada fins a l’arribada, em dic a mi mateix: “Vinga, Salvador, a per totes!”. Sento les campanes de l’església de Xerta, ara sí que això ja està! Arribo de nou al casal Xertolí amb 3:39 h i tal i com intuïa, havent gaudit d’una jornada formidable!

Abans de finalitzar la crònica es fa imprescindible agrair la gran tasca realitzada per l’organització i tots els voluntaris que és immillorable. Un tracte exquisit que fa que et sentis al màxim de ben cuidat i al màxim de ben acollit! Xertolins i Xertolines, sou molt bona gent!!!