Ja
estic de nou a la línia de sortida d’una marató. La d’avui és la primera edició
de la Romànic Extrem, una marató amb 2.000m de desnivell positiu i que transcorre
pels vols de la Vall de Bianya. Aquesta zona és nova per mi, així que avui, a
més d’estrenar la marató, coneixerem un nou territori, perfecte!!!
A
la primera pujada m’adono que tinc les orelles molt més tapades del que em
pensava i això, junt amb un terreny molt enfangat, fa que em costi una
barbaritat aguantar l’equilibri. Mentre jo intento aguantar-me dret, em passen
un munt de corredors. Sembla doncs que la jornada comença un tant complicada:
orelles tapades, refredat que encara no està del tot curat, fang, corredors que
m’avancen... Ufff quants obstacles a vèncer!!!
A
mesura que van passant els kms va pujant la temperatura que era negativa en el
moment de la sortida. El cel és totalment blau i la previsió és que tinguem un
dia radiant. Les orelles sembla que avui no es destaparan, així que em tocarà
acostumar-me a córrer amb aquesta incomoditat.
Passat
el tercer avituallament del km 16 comença la segona pujada important de la
cursa. Tinc un grup de 4 corredors al darrera, per tant, hauré de prémer fort
les dents si vull mantenir la posició. No tant sols aconsegueixo mantenir la
posició, sinó que mica en mica en vaig recuperant alguna de les que he perdut
al principi. El tram final de la pujada és un corriol per un bosc d’alzines
preciós. M’està agradant, i molt, aquest nova zona que avui estic coneixent!!!
El
quart avituallament es fa esperar bastant i no arriba fins gaire bé el km 25.
Seguidament ve una pista que es fa força pesada, això de les pistes no està fet
per mi... Per sort després d’una pista sempre hi acaba havent un corriol i, tot
i que sigui de pujada, és on més a gust em trobo. Recupero alguna posició més,
la cosa comença a animar-se. Veig el cartell del km 30 quan portem poc més de 3
hores, això vol dir que si no passa res la previsió inicial de baixar de les 5
hores es complirà.
De
nou estem en un corriol molt xulo, ara és de baixada, és bastant tècnic, però
molt divertit. Fa estona que tinc al Toni al darrera i l’un per l’altre estem
anant a un bon ritme. Les cames de moment responen bé, així que aprofitem-ho!!!
Ens
diuen que ens queden 9km, així que ha arribat l’hora de la veritat, ha arribat
el meu moment, el moment de treure tot el que em queda a la recàmera i intentar
recuperar unes quantes posicions més.
Amb
poca estona avanço fins a 4 corredors. De cop la pista per on estem anant
comença a pujar. Em sento molt bé i amb força suficient com per córrer aquesta
pujada. Vinga, vinga, amunt, amunt!!! Miro i no veig cap marca, tinc l’esperança
que d’un moment a altre em trobaré una marca, segueixo pujant i les marques que
no apareixen... Nooooo!!! M’he perdut, així que ja puc girar cua. Recupero el
camí i veig com els 4 corredors que havia passat els torno a tenir a davant.
Per sort, els puc avançar de nou sense excessives dificultats.
Ja
veig el poble d’Hostalnou de Bianya d’on hem sortit. Últim esforç, ja veig l’arc
d’arribada i acabo passant per sota seu amb 4:33h i molt content amb la posició
13.
La
zona molt xula i el recorregut molt interessant. Ara bé, cal destacar negativament
el nombre d’avituallaments, només 6 en una marató, al meu entendre és massa
poc. El contingut dels avituallaments també és força millorable. Vull pensar
que és un tema que s’anirà resolent en les properes edicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada