divendres, 26 d’abril de 2013

Apuko Extrem - 83km 6.000m D+


En aquesta ocasió hem viatjat fins a Zaramillo, un petit poble pròxim a Bilbao, per córrer l’Apuko Extrem, un ultra trail de 83 km i uns 6.000 m de desnivell positiu. L’any passat es va celebrar la primera edició d’aquesta cursa i em va encantar. Em va encantar el recorregut, em va encantar la bellesa dels paratges, però el que realment em va encantar va ser el tracte proper i acollidor de la gent. Quan vaig arribar a meta em vaig dir que segur que hi tornaria i aquí estem. Hem vingut amb en Jordi Codina i en Marc Llucià, un andorrà que està molt valent.

Són les 6:00h i amb el frontal al cap prenem la sortida. En Marc surt disparat i en un moment el perdem de vista, amb en Jordi anem fent, com diuen els de la terra “suave, suave”. Tot just hem començat i ja estem pujant. Pel que sembla el recorregut ha variat bastant respecte l’any passat, ara bé, les pujades extremadament dretes imagino que hi seguiran sent.

Es comença a fer de dia i de seguida comprovem com, efectivament, les pujades tenen un desnivell molt important. Pugem per uns prats molts verds i, com que no hi ha arbres que vorejar, pugem pel dret. Per què anar fent esses si es pot pujar pel dret???

Arribem al primer punt de control i de sobte sentim: “Apua esos catalanes!!! Visca Catalunya!!!” Motivació màxima i pell de gallina!!!

La pujada al segon cim del recorregut, al Ganekogorta, és encara més empinada que l’anterior i, com no pot ser d’una altra forma amb aquesta gent, pugem pel dret. I no vegis com pugen aquests bascos!!! Just al arribar al cim sentim: “Ya están aquí los catalanes!!! Venga la ostia, queréis hacer el favor de correr!!! Aupa!!! Aupa!!!”. Com en saben d’animar, com en saben de motivar, com en saben de fer feliços als corredors. Ara entén en Jordi el perquè li parlava tant bé d’aquesta cursa.




Les baixades són igual de dretes que les pujades i baixant del cim del Gaiarraga, el tercer de la jornada, constatem com la d’avui serà una prova molt exigent per les cames i molt especialment pels quàdriceps. De camí cap al segon avituallament coneixem al Iosu, les primeres paraules que ens diu són: “Ostia, catalanes!!! Esta es vuestra casa!!!” Amb en Jordi ens quedem acollonits i de nou se’ns posa la pell de gallina... Ens diu que tirem, que ell ja té una edat (58 anys) i que va fent “suave, suave”. Al cap de res sentim: “Cuidado que viene el avi!!!” És en Iosu que ja ens atrapat, sort que anava fent “suave, suave”...



Arribats al km 30 comença una prova especial que han organitzat en mig de la cursa, es tracta d’una cronoescalda de gaire bé 1.000m de desnivell positiu en uns 4 km fins al cim del Eretza. De sobte ens comencen a avançar un munt de corredors a un ritme altíssim, un d’ells “l’avi” que va com una moto, sembla que la cursa s’hagi d’acabar a dalt el cim. Ja som al famós tallafoc que tant ni he parlat al Jordi, al veure’l no el deixa indiferent. Mirem amunt i veiem que “l’avi” ja està a mitja pujada, sort que ens ha dit que ja tenia una edat...




Quan portem unes 7 hores de cursa arribem a Güeñes on hi ha l’avituallament més important de la cursa. Aquí ens espera un bon plat de pasta que ja ens comença a convenir. L’avituallament està de conya, però el que no té preu és el tracte d’en Gaizka, un membre de l’organització que es desviu per nosaltres. Es preocupa al màxim de tots els detalls i de que no ens falti de res, ens porta el menjar, el beure... impressionant!!! Tota una demostració de com cuidar als corredors d’una forma excel·lent. Sense paraules Gaizka, moltes gràcies!!!

Sortim de l’avituallament amb la ment centrada en Zaramillo, ja fa una estona que hem superat la meitat de la cursa, però tot i així encara ens en separen uns 35 km i uns 3.000 m de desnivell positiu, som-hi!!! A la poca estona d’haver reprès la marxa, ja ens torna a passar “l’avi”, qui el va parir, no afluixa ni a la de tres, quin home més fort!!! Amb en Jordi fa una estona ens hem proposat baixar de les 14 hores i, a mesura que van passant els km, si res no canvia, sembla que ho podrem aconseguir. Això sí, crèiem que a mesura que anés avançant la cursa aniríem guanyant posicions, però anem passant algun corredor molt de tant en tant, quina gent més dura!!!




L’avituallament de Zubiaga, km 59,5, és una autèntica festa. La gent del poble està totalment entregada amb la cursa i ens fan una rebuda que costarà oblidar. Ens volen fer menjar i beure tant sí com no. Volen que marxem d’aquest poble emportant-nos un molt bon record i, sense dubte, ho aconsegueixen. Ens diuen: “A partir de ahora, ya es más llevadero...” Bé, això ja fa estona que ho sentim i sort que és “más llevadero” perquè si fos “menos llevadero” no sé pas com seria...


Amb en Jordi i “l’avi”pugem direcció al cim del Ganerantz a molt bon ritme. La veritat és que hem format un molt bon equip i estem gaudint d’allò més. La cursa és molt dura, però els paratges són d’una gran bellesa i amb la de vegades que hem arribat a sentir “Aupa esos catalanes i Visca Catalunya!!!” no podem estar més motivats. Des de la carena del Ganerantz ja veiem l’Apuko, l’últim bastió de la jornada. El veiem molt avall, semblaria doncs que la darrera pujada hauria de tenir menys dificultat.


Després de baixar durant molta estona, arribem a l’últim avituallament. Ens falten 10km i l’Apuko que semblava que estava molt avall, ara el tenim molt amunt. Ara toca doncs prémer fort les dents i amunt sense contemplacions. Ens plantem al peu de l’Apuko i com no podia ser d’una altra forma el desnivell és realment contundent, sí senyor!!! Quan falten pocs metres per coronar el cim uns crits amb la màxima potència de “Visca Catalunya!!!” ens empenyen amb una força brutal. De nou, impressionant!!!




Ja estem veient de nou el “fronton” d’on n’hem sortit a les 6:00h, quina alegria, quina felicitat, quina jornada més formidable que hem passat amb en Jordi. Finalment arribem amb 12:39h. Més de 12 hores de gaudir al màxim, més de 12 hores on ens hem sentit al màxim de ben tractats, al màxim de ben acollits, moltes gràcies per tot, sou molt grans!!!








1 comentari:

  1. Bona cursa, bones fotos i bona crònica!! Ens veiem a la propera cracks!!

    ResponElimina