dissabte, 9 de juliol de 2011

Núria - Queralt - 92km 5.000m D+


La prova d’avui és la tercera de la Lliga Catalana de Curses d’Ultraresistència de la FEEC. El recorregut comença davant del santuari de Núria i acaba a Berga, havent de superar 92km i 5.000m de desnivell positiu.
Sortim a les 11:00h, el cel està totalment serè i la previsió és de molta calor en alguns trams del recorregut. Partim direcció Fontalba, interessa sortir ràpid ja que de seguida el camí es converteix en un corriol en pujada on serà bastant difícil avançar. Els corredors del capdavant surten a un ritme altíssim, en absolut sembla que tinguin 92km per davant. Jo avui hauria d’anar una mica més tranquil de l’habitual ja que d’aquí menys de dues setmanes m’espera La Ronda dels Cims, però com que anar amb un pitrall i anar tranquil no sé com es fa, aniré a competir com sempre, a donar-ho tot!!!
Amb aproximadament 1h arribem al primer control que hi ha a La Font de l’Home Mort, per enfilar seguidament cap al Pas dels Lladres. Són 700m de desnivell positiu els que s’han de superar, incrementant-se notablement el pendent en el tram final de la pujada. En aquest punt, a més de 2.500m d’altiutud la temperatura és boníssima, ideal per córrer, tant de bo tot el dia fos així!!!
Passem per la collada de Tosses i baixem cap a La Molina amb un ritme de cursa molt elevat. Constato novament com cada dia hi ha corredors que estan més valents i això em dóna força a seguir endavant tant ràpid com pugui.

De La Molina pugem cap al Coll de Pal, en aquesta ocasió són 600m de desnivell els que caldrà superar, de moment les cames estan amb força per seguir avançant sense treva i supero aquesta pujada sense excessius problemes.
Del Coll de Pal hem d’anar fins a Baga tot passant pel refugi de El Rebost. És aquí on comencen a aparèixer les primeres complicacions de la cursa, són entorn a les 17:00h i la calor és molt intensa, no córrer gens d’aire i això incrementa encara més la sensació de xafogor, uuuuffff quin patir!!!


A Baga aprofito per refrescar-me en una font d’on en surt una aigua fresquíssima, just el que necessitava en aquest moment. Aquí em trobo en Sergi i em proposa de seguir plegats, els dos estàvem anant sols, per tant, unir-nos ens va perfecte!!!
La pujada cap a Gisclareny és majoritàriament per dintre el bosc, el qual ens protegeix del sol i de la calor, tot i així, ens cal més d’una hora per arribar-hi. Seguidament arribarà el moment de crisi de la cursa, de camí cap a Saldes, al final de la baixada des de Gisclareny, em despisto un moment i enlloc de seguir les cintes, segueixo les marques de pintura blanca, que majoritàriament són coincidents, però no en aquest tram. La Judit m’altera que li sembla que no anem bé, truco al Jordi, que sé que aquest matí ho ha estat marcant per tal de que em confirmi si anem bé o no, em diu que ell ha marcat a partir de Saldes i que no sap del cert on estem. A continuació truquem al Lluis de l’organització i ens diu que no anem bé, que per aquí també arribarem, però que farem molta volta i que el millor és que girem. El punt on ens hem perdut està a 4 o 5km i decidim seguir endavant ja que la distància fins a Saldes segurament serà menor. Finalment, amb uns quants kms de més, a les 20:15h arribem a Saldes.
Amb la crisi ja superada i amb més de 60km a les cames, només resta com a dificultat important pujar a la Serra d’Ensija, 1000m de desnivell ens en separen, però la companyia d’en Jordi que farà de nou el recorregut fins a Berga per remarcar el circuit em dóna una alegria tant gran que em fa oblidar completament la pèrdua en els últims kms.
Just al arribar al capdamunt de la Serra d’Ensija toca encendre el frontal, són les 22:15h i ens tornem a unir amb en Sergi que ja no ens separarem fins al final. La baixada fins a Berga la fem a un bon ritme, apareixent aquella força a les cames que no saps del cert d’on surt, però que es presenta quan més la necessites.
Finalment, quan ja fa més d’una hora que em superat la mitjanit i amb 14:18h arribem a Berga en les posicions 10 i 11, molt satisfets per la cursa i guardant les bambes dins l’armari per vacances fins La Ronda dels Cims d’Andorra.

2 comentaris:

  1. Eres una bestia con pantalón corto y bambas, suerte en Andorra.

    ResponElimina
  2. Salvador ets en crack tu sempre tan calculador i guardant una reserva per qüant mes falta fa, si senyor estas fet per aixó
    Ara toca descansar una miqueta La Ronda dels cims ens espera nanu!!!!
    ç

    ResponElimina