diumenge, 13 de febrer de 2011

Marató La Vall del Congost

Sortim una trentena de corredors/es a les 7:00h del matí del pavelló d’Aiguafreda, uns disposats a fer el circuit de la Marató de la Vall del Congost i d’altres només disposats a fer-ne una part, això sí, tots disposats a gaudir d’una molt bona jornada de muntanya i un bon esmorzar a Can Bellver (pròxim al Castell de Tagamanent). A les 5:30h ja han sortit uns 15 corredors/es amb previsió d’anar a un ritme més suau.
D’aquesta trentena que sortim a les 7:00h, dos ells, en Jordi i en Salvador som de la colla dels semprecorrent. En Jordi per qüestions de temps, un cop esmorzat, haurà de baixar directe cap a Aiguafreda, pel contrari, en Salvador es podrà permetre el luxe de poder fer tot el circuit de la Marató.

El principal objectiu d’avui és gaudir al màxim de la infinitat de corriols que ofereix aquesta cursa, deixant una mica de banda el rellotge, tot i que l’horari que hauríem d’intentar respectar és l’arribada a Can Bellver, km 26, a les 11:00h. Un cop arribem al km 20, quan encara ens queda pujar El Purgatori, són les 10:10h, amb la qual cosa, tindrem una mica difícil complir l’horari previst.
Després de gaudir, un cop més, de la bellesa del Purgatori, amb el corresponent esforç que requereix pujar-lo, arribem al tant esperat esmorzar. Un cop tots entaulats, observo que a part de la botifarra, un dels elements principals és la Voll-Damm, havent-hi sobre la taula més ampolles que persones, una tipologia de corredors doncs un tant curiosa...

Després d’esmorzar en som cinc els que continuem amb el circuit íntegre de la Marató, liderats en tot moment per l’Abuelo, el principal organitzador de la cursa. Després de baixar fins al Figaró i pujar a La Trona, resta només l’últim regalet de l’Abuelo, baixar 300m de desnivell per tornar-los a pujar i acabar a la mateixa cota.
Abans de l’última pujada agafem aigua a la Font de la Vall de Neu, per, un cop finalitzada la pujada, acabar prenent el camí de la Matagalls – Montserrat que ens ha de portar novament fins Aiguafreda. Finalment arribem al punt d’inici amb 42km, 3.200m de desnivell positiu i amb un temps en moviment de 7 hores i 15 minuts, tot plegat, un matí formidable!!!


1 comentari:

  1. Si Si mati formidable!! sera per tu bestia, jo vaig patir com un capullo nooo millor un pobre ruc per poder seguir-vos a tu i aquell que sort que li diuen Abuelo si s'arriba a dir Jovenet no se que passa.

    Be si va estar molt be un dia perfecte i uns companys ok!!!!!
    Ara a esperar i que la cursa surti be vinga gent SAlut

    ResponElimina