diumenge, 20 de febrer de 2011

Els corriols dels semprecorrent

Sortim a les 8:00h des del Castell de Castellterçol i l’Ivan em diu que té pensat un circuit d’unes 2 hores i 1/2, molt xulo, 100% corrioler i no més llarg perquè ahir va anar al fisio i li va dir que ha d’esperar uns dies abans de tornar a fer l’animal.  Jo, en Salvador, li responc que em sembla perfecte, però que l’allargaré una mica més aquesta volta. El dia està totalment serè i la previsió és que cap al migdia s’ennuvoli, però no està previst que plogui, quina bona pinta tot plegat, amunt!!!
Pugem cap al Ricard per a continuació agafar el corriol que ens ha de conduir fins a Puigcastellar. Seguidament arribem al coll de les Termes i ens endinsem a l’entramat de corriols que hi ha pels voltants de Sant Sadurní, quins corriols tant i tant agradables per córrer!!!

Passem per la Font de les Avellanes i seguidament pel camí dels Feliuans, per acabar pujant fins a Sant Sadurní pel Salt de la Guineu, fent un corriol darrera un altre, veig que les paraules de l’Ivan abans de sortir de que el circuit seria molt xulo i 100% corrioler, s’estan complint al peu de la lletra, quin manera més senzilla de gaudir d’un dissabte al matí!!!

Quan el rellotge marca les 10:20h, estant pròxims a l’Era de les Cases, els camins de l’Ivan i el meu es divideixen, ell tira direcció cap a Sant Julià per anar ja cap a casa i jo tiro direcció Sant Feliu de Codines.
Després de creuar la C-59 a l’alçada del golf, segueixo cap a l’ermita de Sant Climent i a continuació agafo el GR5 que m’acompanyarà durant una bona estona. Passo per Sant Miquel del Fai per dirigir-me cap al Castell del Clescar, immers en tot moment per un corriol que sembla que no s’hagi d’acabar mai!!!

Un cop a l’alçada de la Trona, amb els bidons d’aigua força buits, recordo la Font de la Vall de Neu on vam carregar aigua la setmana passada fent la Marató de la Vall del Congost. Per arribar-hi em tocarà baixar un desnivell de 300m per a seguidament tornar-los a pujar, però sé que l’aigua estarà molt fresca i valdrà la pena fer aquests desnivells. Ooooohhhhh que fresca, ara ja no hi ha qui em pari fins a Castellterçol!!!
Un cop superats els 300m positius agafo el Matagalls – Montserrat que també m’acompanyarà una estoneta. Són les 14:10h quan passo pel Mas El Pou i amunt, les més de 6 hores corrent ja es comencen a notar a les cames, però cada cop estic més a prop de casa i això m’anima. Finalment travesso Sant Quirze de Safaja i acabo arribant a Castellterçol quan són les 15:40, amb una volta d’uns 60kms i 2.200m de desnivell positiu, entrenament perfecte!!!

2 comentaris:

  1. Quines dents que m'han quedat!!! LLAAAAAAAAARGUEEEEESSSSS!!!!!!
    Ja et vaig dir... ( i les meues paraules van a missa oi Enriiiic?) ... Totes aquestes sortides les repetirem amb la roba de semprecorrent i algun altre valent i valenta que s'apunti dacord?
    Apa menvaig corrent cap a casa a descansar que demá s'hi ha de tornar!
    Salut company...s!!!

    ResponElimina
  2. Aquest anònim sóc jo l'IVAN

    ResponElimina