Hivernal Campdevànol - 42 km 2.700 m+

Després de dos mesos de parada obligada de córrer per una maleïda fascitis, tornem a la carrega a la que serà la meva vuitena Hivernal de Campdevànol. Enguany pràcticament sense ni rastre de neu. Arribo justíssim d’hores de córrer, així que toca fer un plantejament totalment conservador. Avui toca anar a assegurar el tanto!

Surto tranquil. Molt tranquil. Surto a gaudir. A gaudir més que mai. Els km van passar força ràpid i, sense ni adonar-me’n ja ha passat la primera hora. El dia és absolutament radiant. Ni una sola boira. La temperatura a les 7:30 h, quan hem sortit, com és normal en un 17 de febrer, era força gèlida, però amb el pas dels km ha anat incrementant més del que seria normal per l’època. Un cop enfilem cap a la Serra del Montgrony la cosa és quan comença a posar-se a interessant. La neu totalment inexistent. Tant a dalt la serra com a l’horitzó. Això sí, un cel tan absolutament serè com el d’avui, compensa. Un dia espectacular. Un dia dels que només cal deixar que tot flueixi.

Després de fer el cim de La Covil i la Costa Pubilla baixem cap a Montgrony. Noto que les cames troben a faltar l’hàbit de córrer d’aquestes últimes setmanes, així que procuro seguir-les tractant amb la màxima cura. Avui no valen excessos...

Després del Santuari de Montgrony ve el tram nou d’aquesta edició. Un corriol molt entretingut. No s’avança amb facilitat, però amb una canal final que requereix de l’ajuda d’una corda, el fa d’allò més distret. Molt lent, però molt divertit. Aquí no hi passa gens d’aire i la veritat és que fins hi tot m’arriba a caure alguna gota de suor. Tela!

El tracte dels voluntaris, com sempre, exquisit. Algun d’ells em reconeix de venir-hi cada any i m’animen amb molta efusivitat tot dient-me que m’esperen veure l’any que ve. La meva resposta és contundent, mentre la salut m’acompanyi, aquí em tindreu!

Els últims km toca fer-los més tranquil que en anys anteriors. En les pujadetes finals que normalment les intentava córrer una mica, aquest any toca caminar, però no m’hi faig mala sang en absolut. Cal tocar de peus a terra. Ser conscient de l’estat en el que estic i sobretot gaudir. Prioritat, gaudir. Deixar-me estar del rellotge i gaudir al màxim de tenir la gran sort de poder estar aquí corrent. Amb aquest dia. Amb aquest entorn. Amb aquesta bona gent. Un gran luxe tot plegat!

Ja de nou a Campdevànol, encaro la recta final i a darrera l’arc ja hi veig l’Albet@ amb la càmera a punt per disparar. L’Albet@ sempre a punt. L’Albet@ no falla mai!

Objectiu assolit. Sortíem a assegurar el tanto i l’hem pogut acabar assegurant. Sortíem a gaudir i n’hem gaudit al màxim. Sortíem a viure una bona matinal i l’hem viscut de llarg. Content! Molt content! Un any més, moltes gràcies gent de la Hivernal per aquesta oportunitat!