dimarts, 20 de novembre de 2018

Marató dels Dements - 42 km 3.600 m+


De nou a la línia de sortida d’una de les meves maratons preferides. Bé, m’atreviria a dir, d’una de les nostres maratons preferides. Crec que tant en Jaume com l’Alba, amb els que comparteixo aquesta “demència” (entre molts d’altres, òbviament) coincidiran amb mi. Preferida pel seu recorregut. Una autèntica salvatjada. Però més preferida per la seva gent. Una altra autèntica salvatjada de bona gent. Una gent que es fa estimar. Un gent, com es diu per aquí, “de categoria”.

Arrenquem amb un cel totalment encapotat. Molta foscor encara i una lleu pluja. Aquesta no hauria de durar massa, així que ja marxarà... Pel que sembla la pluja no aconseguirà deslluir la gran jornada organitzada per la família Dements. Com sempre, un munt de gent animant i, un mínim d’una armilla blava, sinó dos o tres, a cada intersecció. Una muntanya elegant de per sí que avui es vesteix amb una de les seves millors mudes. Està tot molt humit. Baixa aigua per tot arreu. Cosa no massa habitual per aquestes contrades i això fa que avui la muntanya estigui per ser gaudida més que mai. Doncs sí, un muntanya amb absoluta elegància. Vestida de gala i repleta d’armilles blaves. La fórmula màgica. La fórmula que donarà tota la màgia al dia d’avui.

 Quan passem de nou per Eslida, km 10, ja no plou. Guardem el gore a la motxilla i tirem amunt cap al Puntal de l’Aljub. A la que anem guanyant alçada la boira comença a fer acte de presència. Una boira que també forma part de la vestimenta de gala que ha decidit posar-se avui la muntanya. Un munt de gent animant al Puntal. Armilles blaves per un costat i públic per un altre. Tots animant. Tots donant calor. Un autèntic luxe. De debò.


Ens avituallament al poble d’Aín on hi ha l’Albet@. Meitat de la cursa a la saca i a per la segona part. L’ascens al Cim de l’Espadà es dur i requereix d’un considerable esforç i molta concentració. En Jaume, conscient d’això, es posa a davant i comença a tirar del carro.

Els km passen ràpid, però el temps encara més. La interacció amb els armilles blaves és la que ho fa tot més lleuger. La seva passió és la que dóna sentit a tot plegat. És la que no dóna altra opció que gaudir al màxim de cada km i de cada minut. Moltíssimes gràcies per l’excel·lència del vostre tracte!


Després de l’avituallament de La Mosquera, km 35, en els ascensos a El Carrascal i Penya Blanca és on l’acumulació de metres es comença a notar a les cames. És aquí quan la Marató dels Dements comença a posar els punts sobre les “i”. És aquí quan la Marató dels Dements recorda que és ella la que mana. És aquí quan recorda que d’excessos els justos. Així que tot i havent vigilant amb els excessos, les cames sol·liciten aquella dosis d’energia extra que sempre queda com a reserva en algun raconet. Vinga, som-hi! Amb el llum de la reserva encès, acabem de pujar altra vegada al Puntal de l’Aljub i avall cap Eslida. Una baixada un pel delicada pel pas dels corredors que requereix de bona concentració fins al final. Una Marató dels Dements que no està disposada a donar treva fins creuada la línia d’arribada. Imagino que això serà un dels ingredients que fan que aquesta sigui una de les nostres preferides.

Diumenge fem la mitja d’Aín. Avui canvi de parella. Avui serà l’Albet@ la que tirarà del carro i en Jaume li toca anar sol. Sortim plovent i la previsió és de pluja per tot el matí. Acaben sent més de 5 hores en les que sortim sota pluja i acabem sota la pluja. Del ordre del 80% de la cursa el fem sota la pluja, però és aquí quan l’Exèrcit dels armilles blaves fa una absoluta demostració de força. Tot i la pluja, a cada intersecció i segueixen havent un mínim d’un i sinó dos o tres armilles blaves. Uns amb paraigües. D’altres amb capelines o la protecció que sigui. Però l’Exèrcit dels armilles blaves no afluixa. No es retira. No cedeix. L’Exercit dels armilles blaves recorda que si la Marató dels Dements és forta és gràcies a la seva fortalesa. Si la Marató dels Dements és gran és gràcies a la grandesa de l’Exèrcit dels armilles blaves. Poc més a afegir. Un any més i aquest any més que mai, moltíssimes gràcies per deixar-nos gaudir de la vostra festa, Exèrcit dels armilles blaves. Tornarem. De ben segur que tornarem!



Cap comentari:

Publica un comentari