Un
cop passada la Kedada Trail que m’ha tingut ocupat en cos i ànima tot el mes de
gener, arriba l’hora de fer el balanç del 2013 que tenia pendent. Un 2013 que
ha estat tan enriquidor com intens. Un 2013 que ha estat tan dur com plaent. Un
2013 en el que ha calgut superar innumerables adversitats, però a la vegada, han
estat innumerables els moments de màxima plenitud.
Un
any més he après i he compartit moltes coses a la muntanya i amb la muntanya.
Un any més he viscut grans moments, però a la vegada he seguit aprenent que la
duresa de la muntanya és la que realment ens marca el camí a seguir. Cada any
que passa sento que és major la meva fortalesa envers la muntanya, però a la
vegada, cada any que passa, sóc més conscient de la meva vulnerabilitat. La
nostra insignificant presència no és res envers a la seva immensitat. Qui mana
és ella i cal respectar-la!
El més significatiu d’aquest
2013, sense cap mena de dubte, és una història molt gran que he viscut i que em
deixa gravat un record que de ben segur ja mai més marxarà de la meva memòria.
Aquesta història que mai oblidaré porta per nom “GR11 – La Travessa dels
Pirineus”. El GR11 m’ha ensenyat a connectar amb la muntanya. El GR11 m’ha
ensenyat a sentir la muntanya. El GR11 m’ha ensenyat que les necessitats reals
no són altres que l’aliment i el beure necessari per superar l’etapa. Gràcies a
aquest GR11 avui puc dir que és un no res el que conec del Pirineu.
Aquest 2013 ha estat també l’any
de La Diagonale des Fous. Una prova en la que una vegada més m’ha ensenyat a
que mai es pot defallir per més grans que siguin les adversitats a superar. Una
prova que de nou m’ha demostrat que quant majors són els moments de sacrifici,
majors seran els moments de glòria. En aquesta Diagonal van ser les paraules d’en
Lluis Companys les que em van ajudar a tirar endavant, unes paraules que són
totalment aplicables a la vida, especialment en moments complicats, “Tornarem
a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”. En aquesta Diagonal vaig
haver de sofrir més que mai, en aquesta Diagonal vaig haver de lluitar contra l’inimaginable,
però en aquesta Diagonal la victòria va ser infinita. En aquest 2013 ha tornat
tocar a sofrir, en aquest 2013 ha tocat tornar ha lluitar, en aquest 2013 hem
tornat a vèncer!
Aquest 2013 he vist clarament
que el que realment em fa gaudir de la muntanya és la gent que m’acompanya. No
calen ni curses, ni dorsals, ni cap classificació per gaudir al màxim,
simplement cal bona gent al teu costat amb ganes de viure la muntanya amb la
màxim intensitat. Això sí, de moment m’haig de seguir posant algun dorsal de
tant en tant per mantenir una mínima guspira que m’ajudi a ser una mica menys
tractor...
Ja per acabar aquest balanç,
unes quantes fotos que resumeixen el que ha estat aquest 2013.
Ets molt GRAAAAN Salva!!
ResponEliminaEnhorabona pel teu 2013!!