divendres, 27 de desembre de 2013

Marató i Mitja l'Ardenya - 63 km 3.000 m D+

Són les 6:40 h, estic dins el cotxe posant-me el dorsal i haig de reconèixer que em fa força mandra sortir-ne per anar a córrer. La temperatura està entorn als 0º C i la veritat és que això m’ha agafat per sorpresa, ja que al estar pròxims al mar creia que la temperatura seria una mica més agradable. Però bé, mandra fora i ràpidament cap a la línia de sortida. Just abans de començar em donen una molt bona notícia, han substituït uns quants km de pista per corriol. Bé, comencem molt bé!

Sortim anar xerrant amb el Francesc i això fa que els km passin molt ràpid. Quan ja s’ha fet de dia, arribem al cap de munt de la primera pujada i una espectacular imatge m’agafa per sorpresa. Veig a la vegada el Pirineu Oriental ben nevat i el mar il·luminat pel sol que acaba de sortir, una imatge bonica perquè sí. Quin país més ben parit que tenim!


Anem guanyant km bastant ràpid, de moment hi ha molta pista i això fa que el ritme sigui més alt del que vaig habitualment. Noto que les cames tenen força i que volen tirar, així que deixo que vagin fent i si cal afluixar la muntanya ja m’ho farà saber. Del punt més alt del recorregut, uns 400 m, hem d’anar fins a la platja. A mesura que anem baixant cada vegada són més grans les ganes de que s’acabi aquesta maleïda pista, estem anant amb el Carles i coincidim que el que estem desitjant que és arribi la pujada el més aviat possible. Això de córrer tant és esgotador i necessitem caminar una mica, cosa que fins ara pràcticament no hem fet en cap moment.

Amb 3:40 h arribem gairebé al km 30 i per fi arriba la tant desitjada pujada. Ara sí que em sento còmode, ara sí que estic a gust. Les cames segueixen amb força, lluny queda ja el fred del matí, fa un dia radiant i tot plegat fa que estigui gaudint d’allò més, amunt!!!

 Passat l’avituallament del km 35, després de baixar fins al riu, comencem a pujar per un corriol, puja molt lleugerament i es deixa córrer. Tinc 3 o 4 corredors al darrera, jo no afluixo i ells tampoc, no para de pujar i ho estic corrent tot, m’encanten aquestes bones sensacions!!!

Comencem a avançar els corredors de la marató i, tot i que no estiguem corrent la mateixa cursa, això d’avançar corredors sempre és una cosa que motiva. Fem una pujada amb un fort pendent que ens porta fins a un avituallament. Pregunto en quin km estem i em diuen que aquest és el 48, el 48 ja? Miro el rellotge, portem 5:50 h, menys de 6 h? Això incrementa encara més la meva motivació i fa que el meu estat anímic estigui ja pels núvols.

Segueixo avançant corredors de la marató i després de fer una llarga baixada i una llarga pujada arribo al que serà ja l’últim avituallament i m’emporto una desagradable sorpresa. El cartell indica que estem al km 51. Només hem fet 3 km des de l’anterior avituallament? No pot ser! A més, en els de la marató els hi diu que estan al km 32,5. Així que, sent el mateix recorregut per les dues curses no pot ser que nosaltres ens quedin 12 km i a ells menys de 10... No m’hi capfico ni un instant més i segueixo a la meva.

A diferència de l’any passat que hi vaig estar 7:13 h, veig que aquest any hauré de pencar bastant si vull baixar de les 8:00 h, però m’ho estic passant molt bé i això m’ajudarà a aconseguir-ho. Última pujada, quan arribi a dalt, ho donaré tot i a veure que passa...

Veig de lluny un corredor de la meva cursa i veig com m’hi estic apropant ràpidament, just l’empenta que necessitava per acabar de rematar la feina. Creuo el riu i em diuen que em falten 500 m per arribar. Última apretada de dents i ja està. Acabo creuant la línia d’arribada amb 7:56 h i molt content d’haver gaudit d’una jornada formidable!!!


1 comentari:

  1. Felicitats per la cursa i per la crònica.
    I realment, com dius, és espectacular veure per un costat el Pirineu i per l'altre costat el mar.... uns privilegiats!!

    ResponElimina