La
Marató d’avui em té el cor robat. Aquesta és la cinquena vegada que hi participo
i cada vegada que la corro tinc més ganes de tornar-hi. Estic parlant de la
Marató de la Vall del Congost, que amb els seus 3.000m de desnivell positiu,
configura un circuit d’una bellesa extraordinària. M’encanta!!!
Avui
tinc un petit problema mecànic a conseqüència de donar-ho tot la setmana
passada a l’Ultra Trail de Les Fonts. Tinc el peu esquerra una mica inflat i
crec que es tracta de tendinitis. Si tingués dos dits de seny avui no correria,
però opto per no dir res i deixar la visita al mecànic per la pròxima
setmana... Sé que aquest peu no em deixarà córrer al 100%, però havent-hi una
cursa com aquesta, se’m fa impossible quedar-me a casa.
Acabem
de sortir i ja tinc de l’ordre d’un centenar de corredors a davant, això em
motiva molt. Sembla que tornem al circuit de fa dos anys, això vol dir treure
un tram de pista per recuperar corriol, perfecte!!! Després de fer la primera
pujada, veig que girem a l’esquerra, això vol dir que no recuperem tot el
corriol de fa dues edicions i que farem una mica menys de desnivell, que hi
farem...
Pujant
al Collet de la Font m’avança algun corredor corrent en pujada, així que
decideixo que si ells corren jo també, conec molt bé el recorregut i sé que cal
guardar pels últims kms, però una setmana més intentaré donar-ho tot des d’un
principi i a veure que passa...
La
baixada que ens porta fins al Paraiso està fatal, la pedra està totalment molla
i patina moltíssim. Això fa que haguem d’anar amb molt de compte ja que una
caiguda aquí podria ser fatal. Veig que el mal al peu m’acompanyarà tota la
cursa, però opto per buscar-hi el costat positiu i pensar que estic entrenant
el conviure amb el dolor, que també s’ha de fer...
Arribem
al punt clau, km 19,5, porto 2:19h i a partir d’aquí comença la cursa de
veritat. A l’avituallament m’han comentat que anava a la posició 44, això vol
dir que encara tinc molta feina fer. El tram inicial és molt dret i m’encanta.
De moment em sento amb molta força així que seguirem donant-ho tot!!!
Pujant
al Castell de Tagamanent em trobo primer al Genís, la Rosa i en Francesc i més
endavant al Tomàs, tots m’animen i això em dóna una energia brutal, endavant!!!
Aquí hi ha força boira i fa una mica de fred, així que a perdre alçada
ràpidament.
La
baixada està molt perillosa, hi ha una lloses que patinen d’allò més, toca
reduir el ritme i vigilar de no prendre mal...
Un
cop creuat el riu, km 30, és quan arriba la meva hora. A partir d’aquí, cada
any em trobo corredors bastant tocats i aprofito per començar a avançar i
aquest any no pot ser menys, amunt!!!
Tot
pujant a la Trona avanço 4 corredors. Em giro i veig que en puja un que va molt
fort, sembla que va amb intencions d’avançar-me, però em sento amb molta força
per no posar-li fàcil, finalment me’n acabo allunyant. Arribo al km 35 amb
4:43h, veig que serà impossible baixar el temps de l’any passat, però amb la
mica d’increment de desnivell i el terreny tant complicat com està, és gaire bé
impossible, no passa res...
Última
pujada, a la llunyania veig un corredor, a per ell!!! M’hi acosto ràpidament i
l’avanço sense gaire dificultat, estic pletòric, vinga, a pel següent!!!
Últims
3km, ara sí que aniré tant ràpid com pugui, les cames m’ho permeten, així que
poso la directe i cap a Aiguafreda i falta gent. M’he proposat baixar de les
5:30h i crec que no serà possible, però ho intentarem!!!
Ja
veig l’arc d’arribada, el peu no m’ha deixat de fer mal en cap moment, però he
aconseguit vèncer el dolor. Al final arribo amb 5:35h, posició 22 i havent
gaudit d’allò més. Es confirma el que deia al principi, acabo la cursa amb més
ganes de tornar-hi que vaig acabar l’any passat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada