dissabte, 23 de març de 2013

Marató Vall del Congost - 42km 3.000m D+


La Marató d’avui em té el cor robat. Aquesta és la cinquena vegada que hi participo i cada vegada que la corro tinc més ganes de tornar-hi. Estic parlant de la Marató de la Vall del Congost, que amb els seus 3.000m de desnivell positiu, configura un circuit d’una bellesa extraordinària. M’encanta!!!

Avui tinc un petit problema mecànic a conseqüència de donar-ho tot la setmana passada a l’Ultra Trail de Les Fonts. Tinc el peu esquerra una mica inflat i crec que es tracta de tendinitis. Si tingués dos dits de seny avui no correria, però opto per no dir res i deixar la visita al mecànic per la pròxima setmana... Sé que aquest peu no em deixarà córrer al 100%, però havent-hi una cursa com aquesta, se’m fa impossible quedar-me a casa.

Acabem de sortir i ja tinc de l’ordre d’un centenar de corredors a davant, això em motiva molt. Sembla que tornem al circuit de fa dos anys, això vol dir treure un tram de pista per recuperar corriol, perfecte!!! Després de fer la primera pujada, veig que girem a l’esquerra, això vol dir que no recuperem tot el corriol de fa dues edicions i que farem una mica menys de desnivell, que hi farem...

Pujant al Collet de la Font m’avança algun corredor corrent en pujada, així que decideixo que si ells corren jo també, conec molt bé el recorregut i sé que cal guardar pels últims kms, però una setmana més intentaré donar-ho tot des d’un principi i a veure que passa...

La baixada que ens porta fins al Paraiso està fatal, la pedra està totalment molla i patina moltíssim. Això fa que haguem d’anar amb molt de compte ja que una caiguda aquí podria ser fatal. Veig que el mal al peu m’acompanyarà tota la cursa, però opto per buscar-hi el costat positiu i pensar que estic entrenant el conviure amb el dolor, que també s’ha de fer...

Arribem al punt clau, km 19,5, porto 2:19h i a partir d’aquí comença la cursa de veritat. A l’avituallament m’han comentat que anava a la posició 44, això vol dir que encara tinc molta feina fer. El tram inicial és molt dret i m’encanta. De moment em sento amb molta força així que seguirem donant-ho tot!!!

Pujant al Castell de Tagamanent em trobo primer al Genís, la Rosa i en Francesc i més endavant al Tomàs, tots m’animen i això em dóna una energia brutal, endavant!!! Aquí hi ha força boira i fa una mica de fred, així que a perdre alçada ràpidament.




La baixada està molt perillosa, hi ha una lloses que patinen d’allò més, toca reduir el ritme i vigilar de no prendre mal...

Un cop creuat el riu, km 30, és quan arriba la meva hora. A partir d’aquí, cada any em trobo corredors bastant tocats i aprofito per començar a avançar i aquest any no pot ser menys, amunt!!!

Tot pujant a la Trona avanço 4 corredors. Em giro i veig que en puja un que va molt fort, sembla que va amb intencions d’avançar-me, però em sento amb molta força per no posar-li fàcil, finalment me’n acabo allunyant. Arribo al km 35 amb 4:43h, veig que serà impossible baixar el temps de l’any passat, però amb la mica d’increment de desnivell i el terreny tant complicat com està, és gaire bé impossible, no passa res...

Última pujada, a la llunyania veig un corredor, a per ell!!! M’hi acosto ràpidament i l’avanço sense gaire dificultat, estic pletòric, vinga, a pel següent!!!

Últims 3km, ara sí que aniré tant ràpid com pugui, les cames m’ho permeten, així que poso la directe i cap a Aiguafreda i falta gent. M’he proposat baixar de les 5:30h i crec que no serà possible, però ho intentarem!!!

Ja veig l’arc d’arribada, el peu no m’ha deixat de fer mal en cap moment, però he aconseguit vèncer el dolor. Al final arribo amb 5:35h, posició 22 i havent gaudit d’allò més. Es confirma el que deia al principi, acabo la cursa amb més ganes de tornar-hi que vaig acabar l’any passat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada