La Ruta dels 3 Santuaris - 66km 3.300m D+

La d’avui es presenta com una d’aquelles jornades que no s’oblidarà amb facilitat. La d’avui es presenta com una d’aquelles jornades on la diversió estarà garantida d’inici a final. La d’avui serà una jornada genial, n’estic convençut!!! Sembla que la climatologia no estarà massa del nostre costat, tot i així, això no serà, ni de bon tros, un impediment perquè ho passem d’allò més bé.

Avui tenim per davant la Ruta dels 3 Santuaris. Avui tenim per davant un recorregut ideat pels Tallaferros i en especial pel seu capità en Josep Artigas. El recorregut només el conec parcialment, però la zona per on correrem és d’una bellesa extraordinària, és una zona amb un encant especial, és una zona que m’encanta. Ens esperen 66km i gaire bé 3.300m de desnivell positiu de diversió garantida. Endavant!!!

Sortim un total de 13 corredors quan passen uns minuts de les 6:30h. A davant en tenim més de 20 que han sortit en dos grups, un a les 4:00h i l’altre a les 5:00h. Partim de la Plaça Major de Sant Esteve d’en Bas direcció Els Hostalets. De seguida perdem de vista en Jaume Folguera, bàsicament perquè el seu ritme és bastant superior al de la majoria dels mortals. La resta anem fent, anem xerrant d’això i d’allò, de tot una mica. Encara és de nit, però es veu un molt bon ambient.

El Santuari de Cabrera és el primer dels tres que assolim. Hi ha una boira considerable, però, a l’horitzó, les boires són travessades per uns lleugers rajos de sol, una panoràmica espectacular!!! Després de passar pel pla d’Aiats i baixar per un corriol d’allò més divertit, arribem a Cantonigròs, km 23, on hi ha el primer avituallament. No es tracta d’un avituallament qualsevol, sinó d’un avituallament que ja voldrien tenir les millors curses, pasta, pernil, fuet, galetes dolces, salades, croissants de xocolata, magdalenes, truita, caldo... Increïble!!! Aquí em d’esperar a en Salva que s’ha perdut baixant del pla d’Aiats. En total estem uns 30 minuts parats i això fa que se’ns refredi considerablement la maquinària...

Reprenem la marxa direcció Rupit, la sensació de fred és notable després d’haver estat parats tanta estona, però mica en mica ens anem posant a to. Anem amb en Max tot comentant la preciositat del recorregut, ambdós estem absolutament meravellats. Que fàcil és fer-nos feliços!!! Que fàcil és passar-ho d’allò més bé amb ben poc!!! Que fàcil és gaudir d’un entorn idíl·lic quan s’està ben acompanyat!!! Sense donar-nos-en ni compte, arribem a Rupit. Aquí ens hi trobem un altre avituallament, al·lucinant!!! Com que hem menjat bastant a Cantonigròs i, a més, plou una mica, pràcticament no ens aturem i seguim endavant.

La panoràmica des de dalt el Collsacabra és espectacular. El dia és totalment gris, però sembla que això encara li dóna més bellesa al paisatge. De tot el grup que hem sortit ara mateix en som 4. Els hi comento al Max i a l’Esteve que vagin tirant que jo esperaré a en Joan que sembla que té algun problema. Em diu que li fa mal darrera el genoll, que no li va gens bé de corre a les baixades i que plegarà al pròxim avituallament. De sobte es posa a ploure amb certa intensitat i el vent bufa cada cop amb més força. Bufa amb tant força que sembla que hagi d’arrencar els arbres que es belluguen d’un costat a l’altre. Per sort quedem arrecerats i, tot i que el soroll que produeix el vent impressiona moltíssim, gaire bé no el notem.

Al arribar al Santuari del Far, km 45, ens trobem al grup de les 5:00h que surten de l’avituallament. Ens diuen que amb aquest mal temps s’ha d’anul·lar la ruta, evidentment és un broma, a nosaltres no ens fan plegar així com així...

Ens tornem a ajuntar la majoria dels que hem sortit plegats, falten en Joan i en Salva que s’han quedat al Far. A mesura que van passant els kms va incrementant la felicitat. A mesura que van passant els kms l’alegria fa que el cansament quedi en un segon terme. Baixem fins a Sant Feliu de Pallarols i afrontem la que serà l’última pujada important de la jornada. Es tracta d’una pujada de 3km i 600m de desnivell positiu. Al principi hi ha molt de fang i es fa força dificultós guanyar desnivell, però mica en mica el terreny va millorant. Arribem al tercer Santuari de la ruta, el Santuari de la Salut, km 55. Aquí les Deesses ja ens ho tenen tot apunt. Ara sí que puc dir que la perfecció existeix!!!

L’últim tram fins a Sant Esteve el fem tot comentant lo formidable que ha estat la jornada. Cada un de nosaltres explica la seva versió dels fets, però la conclusió sempre és la mateixa, un dia magnífic!!!

Arribem de nou a la Plaça Major quan el campanar toca les 5h de la tarda. Com no, ens hi trobem a les Deesses que ens donen la benvinguda i ens fan entrega d’una xapa que portarà associat un dia de conya amb una gent de conya!!!

Abans d’acabar aquesta crònica agrair de tot cor a tots els Tallaferros per organitzar aquesta quedada tant xula i en especial agrair a les 3 Deesses, l’Assumpta, l’Inés i la Mireia que han estat a tots els avituallaments procurant que no ens faltés de res. Moltes gràcies, de debò!!! Tots plegats sou molt ben parits!!!

Aquest és el track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3872869