UT Coll de Nargó - 99km 5.200m D+

Avui estem al Coll de Nargó per disputar la segona prova de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència. La tercera edició de l’Ultra Trail Coll de Nargó té 99km i 5.200m de desnivell positiu. Tot i que la distància i el desnivell siguin considerables, el que més por em fa és la calor que ens pot arribar a fer avui. En Jordi, amb el que una setmana més correrem junts, em comenta que ahir a les 8h del vespre la temperatura era de 30ºC, “Uuuffff com patirem!!!”

 

Sortim a les 8:30h, la veritat és que podríem haver sortit bastant més d’hora comentem amb en Jordi, però que hi farem... Ataquem la primera pujada i, quan portem pocs minuts en cursa, constatem que avui suarem més que mai, avui tocarà beure molt si no volem quedar deshidratats. El primer ascens em costa més de l’habitual, sembla com si avui hagués d’arrossegar molt més pes de l’habitual, les sensacions no són gens satisfactòries, no em trobo gaire a gust corrent, però no passa res, d’aquí una estona ja m’hauré habituat a les condicions d’avui i estaré gaudint com sempre.

Aaaahhhhh!!! Quina torçada de turmell més contundent m’acabo de fotre, quin mal!!! Això no em sol passar, això és perquè no estic concentrat amb el que estic fent, “Vinga Salvador, oblida la calor i centrat amb el córrer” em dic a mi mateix.

A diferència de l’any passat que només hi havia aigua als avituallaments, aquest any n’hi haurà de líquids, de sòlids lleugers i de sòlids complerts, que bé!!! Arribem al primer avituallament i sorpresa, només hi ha aigua, això no és el que havíem quedat, als líquids hi havia d’haver quelcom més!!! Omplim els bidons i em tiro una mica d’aigua per sobre, “NOOOO, que anem justos d’aigua!!!” em diuen els de l’organització. No m’ho puc creure, només aigua i a sobre poca, sense comentaris...

...i la calor que no para d’incrementar i les sensacions que segueixen sense ser gens bones, no em trobo bé, les cames no tiren. En canvi en Jordi aguanta d’una forma extraordinària la calor, a ell de moment no li afecta gens. Pujant al Coll de Finestres, un pujada de gaire bé 800m de desnivell en poc més de 2km, perdo en Jordi de vista, se’m acaba l’aigua a mitja pujada, em sento totalment esgotat com si en lloc de portar uns 20km en portés 200, necessito l’avituallament el més aviat possible. Amb un esforç molt superior al normal aconsegueixo arribar a dalt el coll, Uuuuufffff, com m’ha costat!!!

 

A l’avituallament ens diuen que dels 10 o 12 que han passat davant nostre som els que fem més bona cara, això m’anima una mica. A més hi ha sòlid, i un dipòsit ple d’aigua gràcies al qual ens podem mullar de dalt a baix. Surto força recuperat, sembla que han desaparegut les sensacions negatives i que em començo a trobar bé. Aquest tram fins al pròxim avituallament és pràcticament tot per pista, són les 13:00h, mirem al cel a veure si veiem algun núvol, però no n’hi ha ni un, tornen a venir les males sensacions, les cames ja no volen tornar a tirar, això no rutlla!!!

En la baixada cap al poble de Boixols, em quedo sense força a les cames i m’haig de seure a terra, en Jordi em dóna uns fruits secs i em tranquil·litza, però jo em sento totalment fos, des del Tor des Géants que no assolia un esgotament de tal magnitud. Arribo una altra vegada sense aigua al tercer avituallament i sense força ni per córrer en la baixada. Així no puc continuar, plego, ja ho tinc decidit!!!

Quan arribo a l’avituallament poso el cap sota una font amb un imponent raig d’aigua, no puc treure el cap d’aquí sota, és com si estigués atrapat per un iman que m’impedís desenganxar-me’n. “Jordi jo em sembla que plego”, “no home, no, tu tranquil, beu, menja i ho aniràs veient tot molt més clar, ja veuràs” em respon. Que faig plego o no plego? M’ofereixen un cotxe que em porta fins al Coll de Nargó, que fàcil ho tinc, si accepto s’acaba la calor, s’acaba  el patiment i s’acaba aquest mal que em fan les cames. Massa fàcil, no em puc deixar vèncer, si pujo al cotxe me’n penediré, “Vinga Jordi ja hi podem anar!!!”.

 Durant uns kms anem pel costat del riu, el creuem en vàries ocasions i sempre que podem ens remullem de dalt a baix, la sensació de calor baixa considerablement, però al cap de pocs minuts d’haver-nos remullat ja tornem a estar totalment secs. Les sensacions han millorat considerablement, he aconseguit fer desaparèixer els pensaments negatius del meu cap, mica en mica vaig recuperant el Salvador de sempre, mica en mica les cames em van recuperant la força que havien perdut i tenir el Jordi al meu costat és el que realment m’ajuda a tirar endavant.

Passat l’avituallament del km 44 en el que només hi ha aigua, per cert, entro de nou en un moment de crisi, el problema és que ara en Jordi també ho està passant malament. En Jordi li sembla sentir l’aigua d’un riu, “oohhh que béééé!!!”, “o potser, no???” em diu, “sisplau, sisplau, que sigui un riu, sisplau!!!” Per sort si que és un riu, novament ens remullem de dalt a baix, ara ens feia molta falta perquè feia molta estona que anàvem sota el sol des de l’última remullada.

Quan falta poc per arribar al poble de Gabarra, on hi ha d’haver l’avituallament més important del dia, de nou les cames se’m queden sense força, de nou en Jordi m’ha de dir que em senti un moment, que begui i que em recuperi...

Quan portem 8:07h arribem a l’avituallament del km 54, aquí hi ha sòlid i aprofitem per recarregar tota l’energia que hem anat consumint durant el dia, que avui sembla que és molta més del que és habitual. Aquí hi ha el corredor que anava 3r que ha plegat, amb la qual cosa sortim junts amb en Jordi i un altre corredor que som el 3r, 4rt i 5è.

Mica en mica la temperatura va disminuint, el sol cada cop està més baix i cada vegada són majors els punts amb ombra. Aquest última avituallament se’m ha posat d’allò més bé i em sento cada cop millor. Per un moment el corredor que anava amb nosaltres se’ns escapa, però el cap de poc l’avancem sense excessives dificultats.

La pujada a Aubens és l’últim gran obstacle a superar, 700m de desnivell positiu amb unes pendents realment imponents, en molts punts hem d’anar gaire bé de quatre grapes per poder pujar, una pujada realment impressionant!!! Un cop fet l’últim tram, on ens cal l’ajuda d’unes cordes, arribem a un punt amb molt bona panoràmica, on de sobte ens sorprèn un vent tant fresc com agradable, en aquests moments estem a la glòria “Només ens faltaria poder volar” em diu en Jordi, i en un tres i no res, amb les forces totalment recuperades, arribem corrent al km 70. 

Preguntem pel corredor que va 2n i ens diuen que fa 20 minuts que ha passat, l’última vegada que hem preguntat per ell, ens portava 30 minuts, en Jordi em diu que segur que l’atrapem, “home som dos contra un, a per ell!!!”. Ha arribat el moment de donar-ho tot, enrere ha quedat la calor, l’esgotament, el patiment... ara és el moment de l’eufòria, el moment de gaudir, de pensar en positiu, pensar en atrapar al 2n...

Arribem al km 80 quan portem 13:04h, la nit ha arribat i és hora d’encendre el frontal. De nou tornem a preguntar pel 2n i segueix estant a 20 minuts, sembla que ho tindrem difícil per atrapar-lo, però seguirem donant-ho tot.

...i ja veiem les llums del poble, des de l’últim avituallament ens diuen que ens falten 4km, “que et sembla Salvador, mitja hora?” em pregunta en Jordi, “com a molt, potser fins hi tot una mica menys”  li responc. Quan són les 00:00h i portem 15:28h passem de nou pel punt de sortida, arribem en la 3ª i 4ª posició a 19 minuts del 2n. Com m’ha dit en Jordi quan les estàvem passant ben canutes, avui sí que es pot dir que és una prova de Ultra Resistència.

 

Abans de finalitzar aquesta crònica agrair al Jordi la seva col·laboració, els seus ànims i el fet d’estar sempre al meu costat per ajudar-me a superar una de les situacions més complicades que m’he trobat en els últims temps, moltes gràcies Jordi!!!