Ultra Trail Apuko Extrem - 78km 5.200m D+

Avui correré en una zona totalment nova per mi, avui correré pels voltants de Zaramillo, un petit poble situat a uns 10km de Bilbao. Tinc la sensació que les paraules de l’Óscar, l’organitzador de la cursa, dient-me “Es dura, eh! Es dura!” seran veritables. Tinc la sensació que avui tocarà fer-s’hi de valent, avui tocarà prémer fort les dents si vull quedar en un posició mínimament decent en mig de tants corredors bascos (la majoria). Doncs res, som-hi a per l’Ultra Trail Apuko Extrem amb els seus 78km i 4.500m de desnivell positiu.

Son gaire bé les 6:00h i quan estem a punt d’iniciar la prova es posa a ploure, vaja, la pluja estava prevista per la tarda, no per l’hora de sortir!!! Només començar ja estem pujant, baixem, pugem, tornem a baixar i de sobte una pujada dretíssima, ja veig que això serà com l’Ehunmilak (Ultra Trail de 167km i 11.000m D+ que vaig córrer fa un parell d’anys aquí al País Basc), ja veig que serà una cursa molt exigent muscularment.

Pujant al Gonjeda i amb un vent que bufa amb molta força, veig un munt de corredors davant meu, en compto fins a 28 i si hi sumo els que no veig, quants corredors tinc a davant??? A veure si en tindré més a davant que a darrera??? Uffff si ja sabia jo que avui em tocaria apretar de valent!!!

La pujada al cim del Ganekogorta, el punt més alt del recorregut a 994m,  és preciosa, hi ha moments en els que el pendent és realment fort, però la vista és espectacular, veient-se fins hi tot el mar. El cel s’ha ben asserenat, la temperatura és fresqueta, el terreny molt agradable, m’ho estic passant d’allò més bé!!!

Al arribar al final de la baixada ens trobem uns corredors que venen en sentit contrari, sembla que algú ha canviat unes marques de lloc, trec el gps i efectivament estem anant malament. Tirem enrere, recuperem el camí correcte i 6 o 7 corredors es posen al meu costat, “yo voy con el Catalán y así seguro que no me pierdo” diu un, “que un Catalán nos tenga que venir a enseñar el camino, esto es la ostia!” diu un altre. Jo els hi responc, “no se que pasa que cuando saco el gps me salen amigos por todas partes”, tots se’m ofereixen a pagar-me el que vulgui a l’arribada... Superat el tram sense marques arribem a l’avituallament del km 30 amb poc més de 4h.

 Ens ajuntem un grup de 4 corredors (3 bascos i jo) pujant al cim del Gallarraga, 700m de desnivell ens en separen, em poso al davant i amunt sense contemplacions!!! Passant pel km 33 em diuen que vaig el 34, mare meva quants corredors que tinc encara al meu davant!!! L’última pujada és novament dretíssima, m’encanta!!!

Passat l’avituallament del km 45, arribem al punt més baix del recorregut a gaire bé 0m d’altitud. Portem 6:20h, fa molta calor, veig una font, hi poso el cap a sota, necessito refrescar-me! Ara toca pujar al cim del Eretza a uns 900m, pugem 200m i els tornem a baixar, comencem de 0m una altra vegada, vinga ara sí de dret al cim. La pujada, com ja va sent habitual, té trams amb uns pendents molt pronunciats. Aquí avanço alguns corredors, em trobo molt bé, em sento amb força per intentar avançar-ne uns altres que veig més amunt, a per totes! Es posa a ploure, es posa a pedregar, sembla que pot caure el que no està escrit, però la pluja no dura més de 10 minuts. De sobte arribem a un tallafocs realment espectacular, això sí que és pujada en majúscules, increïble!!!

Arribo a l’avituallament del km 70 i el germà de l’Óscar, que també està a l’organització, em diu que vaig el 20, em diu també que em falten 4km de pujada fins al cim de l’Apuko i 4km de baixada fins a Zaramillo. A l’horitzó veig un corredor que m’ha avançat fa una estona com va corrent en una pista que fa pujada, si ell corre, jo també. Comença a ploure de nou, veig 3 corredors que venen per darrera, no puc deixar que cap d’ells m’avanci, també en veig 5 al davant, a per ells. Està començant a ploure de valent, ara sí que ha arribat el moment de donar-ho tot, en l’últim tram de la pujada veig com em vaig acostant als 2 corredors dels que tenia a davant, em giro, dels que tenia a darrera ni rastre, perfecte!

Última baixada, vaig tant ràpid com puc, m’apropo cada cop més als 2 corredors que tenia al davant fins que els avanço. Vist i no vist ja sóc de nou al punt de sortida. Finalment 11:18h, posició 18 i molt satisfet per haver-me trobat d’allò més bé en tot moment, miro el gps i marca 5.235m de desnivell positiu. Sí que tenia raó l’Óscar quan deia que era molt dura. Això sí, la duresa queda compensada, i amb escreix, per la gran bellesa del recorregut.