dimarts, 14 de juny de 2011

Cavalls del Vent - 78km 5.000m D+

Al refugi Lluis Estasen, al parc Natural del Cadí, s’hi respira avui un ambient molt especial, està ple de corredors disposats a fer la travessa de Cavalls del Vent. Uns tenen per objectiu fer la volta en menys de 24 hores, d’altres menys de 20, un altre grup en menys de 16 i nosaltres que ens hem proposat baixar de les 14 hores. Els primers han sortit a les 22:00h i la resta han anat sortint respectivament a les 00:00h i a les 02:00h, mentre que nosaltres hem sortit a les 5:00h.
Sortim puntuals i en sentit antihorari en Xesc, en Manolo, l’Esteban, en Tomàs, en Diego i jo. Els últims dies ha estat plovent i estem un tant expectants de com ens trobarem el camí. Un cop arribem al Gresolet, constatem que si que hi ha bastant fang, però el terreny està molt millor del que havíem imaginat. Al arribar al Gresolet, en Manolo diu que ja anem de tard, hauríem d’haver arribat en 40 minuts i ja en portem 44, carai tu, no fa ni una hora que correm i ja anem de tard...


Pujant al coll de la Bauma comença a sortir el sol, el cel està bastant emboirat, però tinc la sensació que avui serà un gran dia amb aquesta colla de corredors que m’acompanyen!!!
A les 3 hores arribem al refugi de Sant Jordi i en Manolo ens informa que ja anem segons l’horari previst per baixar de les 14 hores tal i com ens hem proposat. Arribats a aquest punt i en vista del ritme que portem, tinc una altra sensació i és que si no passa res, arribarem en menys de 14 hores sense problemes.
Creuem la carretera del Coll de Pal i enfilem el tram més dur del recorregut on caldrà superar uns 1.600m de desnivell positiu fins al refugi del Niu de l’Àliga, tot passant pel Rebost. La pujada no dóna treva, l’Esteban i en Xesc encapçalen el grup amb un ritme contundent, en Diego que avui és la seva primera experiència en la llarga distància, rondina una mica, però no s’arronsa en cap moment i en Tomàs que es queda una mica enrere, ens diu que fem la nostra, que ell avui prefereix avançar a un ritme un tant inferior.



Arribem al refugi del Serrat de les Esposes amb 8:40h i cada cop som una mica més a prop d’aconseguir el repte.
Passat el refugi de Cortals de l’Ingla, enfilem la penúltima pujada de la volta. L’Esteban es torna a posar al capdavant del grup tot imposant novament el seu ritme. Poc després del coll de Bimboca ens trobrem el grup que han sortit a les 00:00h i una mica abans d’arribar al refugi de Prat d’Aguiló avancem el grup que pretén fer-ho en menys de 24 hores.
Sortint del Prat d’Aguiló el rellotge ens avisa de que portem ja 12 hores i que en tenim 2 per arribar fins a l’Estasen. L’ascensió al pas del Gosolans la fem en poc més de 30 minuts, en Diego rondina de nou per la duresa de la pujada, però segueix sense deixar-se vèncer pel cansament.


I vist i no vist, amb 13:40h arribem de nou al refugi de sortida, tot és alegria entre nosaltres, el repte ha estat superat, en Diego està especialment emocionat amb el que ha estat capaç de fer i la resta el felicitem d’allò més. Tot plegat, una experiència perfecte, un grup molt ben avingut i una jornada de muntanya més que formidable!!!

3 comentaris:

  1. BRUTAL, LA PELL DE GALLINA AMB LES TEVES PARAULES, ETS TOT UN CRAC!!!

    MOLTES GRÀCIES.

    ResponElimina
  2. Salvador, gran dia amb grans companys...
    Cada dia estas mes fort, i no tens limit...
    salut company!!!

    ResponElimina
  3. Si una cosa me quedo clara en la meta, cuando llegaste, es que 13:40 para ti fue mucho podrías haberlo hecho en menos tu cara no reflejaba ni un ápice de cansancio.
    Eres una pu......ta maquina sigue engrando esa maquinaria y subirás al olimpo.

    ResponElimina