diumenge, 30 de gener de 2011

Castellterçol - Castell de Tagamanent - Can Miqueló

           Són les 07:14h i rebo un sms que em diu: “Info Eeenrrriiic!! Ja tens les raquetes de neu apunt? Només que sàpigues que hi ha 2 o 3 cm de neu. No se com ho trobarem. Fins ara” Sembla doncs que l’entrenament d’avui es presenta divertit...
Som l’Ivan i en Salvador i sortim de Can Pereanton a las 8:05h amb el terra lleugerament nevat i sense saber del cert si aquesta neu ens deixarà arribar al nostre destí, el Castell de Tagamanent.


El cel està molt serè, la temperatura no és excessivament freda i sembla que podem passar un molt bon matí. A mesura que avancem anem trobant punts on la neu està glaçada, efecte que s’incrementa notablement al pas per Sant Quirze de Safaja.
Avui la nostra afició pels corriols ens juga una mala passada. Agafem el camí del Matagalls – Montserrat que ens ha de portar fins el mas El Pou, però arribar-hi es converteix en un autèntic calvari. El pes de la neu glaçada fa caure tots els arbustos al mig del corriol i havent-ne d’esquivar un rere un altre acabem completament molls. Ens hem de treure els guants perquè també estan molls i les mans se’ns han quedat absolutament gelades!!!
Baixem direcció Aiguafreda pel camí del ¾ amb les mans glaçades, la roba molla i amb una sensació de patiment considerable a conseqüència del fred. Al arribar a Sant Martí de Centelles ens veiem pràcticament obligats a prendre quelcom calent i decidim entrar  al forn l’Abella. Sortim com nous després d’haver entrat una mica en calor i amb un estat d’ànim que comença a enlairar-se. Agafem el camí del Purgatori que ens ha de portar fins al Castell de Tagamanent i aquí l’estat d’ànim ja és d’eufòria total, el camí s’enfila fort, però aquest corriol ens encanta!!!


A les 12:15h arribem al Castell de Tagamanent, ens alimentem una mica i agafem el GR-5 per baixar novament fins Aiguafreda, tot un luxe poder córrer per un camí com aquest!!!


En vista que arribar fins a Castellterçol corrent implica arribar massa tard, decidim acabar l’entreno d’avui a Can Miqueló. Truquem doncs a la Txell i l’hi diem que estarem a peu de carretera a les 14:15h.
Pugem per la drecera on passava antigament el Matagalls – Montserrat, ens trobem molt bé, les sensacions són molt bones i l’estat d’ànim segueix estant molt amunt. Amb la qual cosa superem el 400m de desnivell positiu força ràpid.
Vist i no vist, ja som de nou a Can Miqueló i bastant millor que quan hi hem passat al matí on les mans no les podíem ni tancar del fred. Arribem a peu de carretera a les 14:17h amb uns 35km i 1.800m de desnivell positiu i molt satisfets del matí que hem passat.

3 comentaris:

  1. eeeyyyy Salvador...quines cares que fots...
    Fa una mica de fred?....no

    Salut crack!!!!!

    ResponElimina
  2. El dia collonut i els paisatges tambe, pero en surten dos que estan ben tocats de l'ala no se pas que miren, au vinga nois a disfrutar SEMPRE CORRENT!!!!!!!!

    ResponElimina
  3. Amb aquest parell de sonats jo vull anar a semprecorrent amb ells!! Un altre dia per recordar. Fred???? Que és el fred? A Castellterçol i comarques encara ha d'arribar.
    Jordi miravem el pajaritu!!
    Salut!!!

    ResponElimina