Quan vaig veure el titular d’una
notícia a un mitja Andorrà que deia “Premi
per als que puguin muntanyes” vaig dir, “Ep,
això em podria interessar!”. Al llegir la notícia vaig confirmar que sí que
m’interessava i tant que m’interessava!
La notícia deia
així:
L'estripagec és un "element cultural, simbòlic i històric" de
la parròquia d'Ordino, tal com ha explicat la consellera d'Educació, Cultura,
Joventut i Benestar Social, Vanessa Fenés. Són estructures de ferro amb punxes
que es penjaven a les finestres per estripar el gec (la jaqueta) dels lladres.
El parc natural de Sorteny compta amb un homenatge a aquest element, amb el
conjunt escultòric de Pere Moles de reproduccions fidedignes d'estripagecs de
la parròquia. Des d'aquesta setmana, els estripagecs també es convertiran en
elements icònics de sis dels cims més emblemàtics de la parròquia: el
Casamanya, l'Estanyó, Font Blanca, la Serrera, Tristaina i el Cataperdís.
...
A més, i per animar tant a la gent del país com als turistes a pujar els cims, es garanteix un premi per als qui en coronin almenys cinc. Els que pengin a les xarxes socials cinc fotografies amb l'etiqueta #ordinoestripagecs, rebran com a obsequi uns braçalets commemoratius de la iniciativa.
...
A més, i per animar tant a la gent del país com als turistes a pujar els cims, es garanteix un premi per als qui en coronin almenys cinc. Els que pengin a les xarxes socials cinc fotografies amb l'etiqueta #ordinoestripagecs, rebran com a obsequi uns braçalets commemoratius de la iniciativa.
Després de llegir això, vaig
tancar un instant els ulls i vaig veure clarament com era molt senzill unir els
6 cims. Així que immediatament em vaig posar a dibuixar el track i en qüestió de
minuts el vaig tenir llest. Ara ja només faltava trobar algú que m’hi volgués
acompanyar. Bé, la veritat és que trobar aquest algú era ben fàcil, tan sols
caldria trobar la data per fer-ho. Òbviament aquest algú era en Jaume,
acompanyat per la Boira, està clar, i òbviament no em va dir que no, la seva
resposta exacta va ser: “No m’ho facis
això!”.
Doncs dit i fet el 19/08 a les
3:57 h en Jaume, la Boira i un servidor arranquem d’Arans i a pels 6
estripagecs amb totes les ganes i la il·lusió del món!
Tot i que en els primers km fa
molta calor, a la que comencem a guanyar alçada la situació canvia per complet.
Passat el coll d’Ordino, de camí cap al Casamanya, se’ns fa de dia i la boira i
un lleuger vent refreden notablement l’ambient. Així que fem les fotos al cim i
continuem ràpidament ja que la temperatura no és per estar-se massa quiet.
7:17 h |
De camí cap a l’Estanyó, el segon cim més d’alt d’Andorra, el sol comença a treure el nas per darrera de l’espessa boira i mica en mica la temperatura es va fent més agradable. Coincidim amb en Jaume que la jornada serà excepcional. De fet, no pot ser d’altra manera, el recorregut, l’entorn, la companyia, hores i hores de muntanya... Què més podem demanar?!?!
8:25 h |
Entre l’Estanyó i la Serrera tenim el cim de la Cabaneta, aquest no té estripagec, però no per això deixarem de pujar-lo. Ascendint al quart cim del dia, la Serrera, confirmem el què ja sabíem que passaria, assolint amb molt d’escreix les millors de les expectatives creades. El dia està sent màxim i està clar que la cosa només pot fer que anar a més i a millor. Som-hi! Amunt!
Tot pujant cap a la Font Blanca
en Jaume ja comença a manifestar la seva tristor. Doncs sí, aquest serà ja el quart
estripagec i com que ja hem superat la meitat del recorregut, vol dir que cada
cop estem més a prop del final. Pensar en el final és el que en Jaume l’entristeix...
I perquè no dir-ho, a la Boira i a mi també. Doncs res, intentarem viure el que
ens queda amb la màxima intensitat possible! N’estem gaudint molt. Massa. Anem
observant el rellotge, les hores passen ràpid. Massa ràpid. Cim de la Font
Blanca, 33 km i 3.700 m+. Els dos primers dígits del desnivell sempre van per
davant de la distància. Això ha començat ha ser així des de bastant al principi
i ja no deixarà de ser-ho fins pràcticament el final. Ens encanta!
De camí cap al cim de Tristaina
es trenca aquella pau i aquella tranquil·litat que ens ha acompanyat durant tot
el dia i que tant ens agrada. Aquella pau i aquella tranquil·litat que sempre
perseguim queda alterada pel munt de gent que ronda pels voltants dels llacs de
Tristaina. Afortunadament, a la que superem la cota dels 2.500 m ens tornem a
quedar sols. Inicialment havia dibuixat el tram del cim de Tristaina fins al
cim de Cataperdís a través de tot el circ de Tristaina, però finalment vaig
modificar el track per fer-lo passar per Arcalís i així poder fer una Coca
Cola. Tot i així fem una part d’aquest espectacular circ tot aprofitant per fer
addicionalment els cims de l’Estany Fourcat i Creussans. Sense estripagec cap
dels dos, però no podíem passar de llarg...
I amb un dia que ja es vol anar
per acabar assolim l’últim dels estripagecs ubicat al cim del Cataperdís. Ara
sí que la tristor ens envaeix. El dia s’acaba i els km també... La jornada està
arribant a la seva fi. Això sí, però quina jornada més potent, per Déu! Estanys
de l’Angonella, Clot del Cavall, coll de Cases i amb 16:05 h som de nou a
Arans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada