Marató Pirata de Montserrat, 42km 2.500m D+

La marató d’avui no és una marató qualsevol sinó que es tracta d’una marató que busca trencar tots els estàndards habituals d’aquest tipus de curses. Està organitzada pels Koala’s, els quals pretenen assolir la màxima diversió de la forma més esbojarrada possible. Avui no importa ni el crono ni la classificació (no existeix), avui tant sols ens haurem de preocupar de gaudir al màxim.

Sortim a les 8:00h, davant nostre hi ha més de 100 corredors que han sortit a les 2:00h, a les 4:00h, a les 5:30h i a les 7:00h. El nostre grup està format per 9 corredors amb en Jaume al capdavant que ens ha de fer de guia. Només començar, en Jaume surt com una bala, uffff quin guia que ens ha tocat!!! Amb en Jordi som els últims, si pretenem seguir el ritme d’en Jaume és possible que morim en l’intent. Després d’uns 2 – 3kms s’acaba la pista i comença el corriol que ens ha de conduir fins a Sant Jeroni, aquí tenim la sort de que ens espera en Joan que també es coneix el recorregut. Pugem per un corriol molt xulo que porta per nom el camí dels Francesos, portem un bon ritme i mentre pugem anem petant la xerrada. Entre batelleta i batelleta i gaire bé sense adonar-nos-en, arribem al punt més alt de Montserrat, Sant Jeroni, 1.236m. Ens creuem al Sergi que baixa i dels dos Jaumes que van al capdavant del grup ni rastre.

Deixem Sant Jeroni per agafar direcció el funicular de Sant Joan, baixem força ràpid, la veritat és que el corriol tot i ser un punt tècnic amb la pedra molla com està, es fa molt divertit. A continuació agafem un altre corriol que ens ha de baixar fins a Collbató, novament un tant tècnic, però tant o més divertit que l’anterior. El corriol ens porta fins a una pista que uneix El Bruc amb Collbató, aquí l’Hector fa via cap El Bruc ja que té unes molèsties al peu i en el grupet ens quedem en Joan, en  Jordi i jo.

L’avituallament de Collbató és excel·lent, no hi falta de res, felicitar molt enèrgicament als Koala’s i als voluntaris que ens atenen tant amablement. Tampoc hi falta la Voll que sembla que ha refrigerat a més d’un corredor dels que tenim a davant. Aquí ens alimentem tranquil·lament, sense preses.

Passem pel costat de les coves de Salnitre direcció el pla de Sant Miquel. Als peus de la muntanya hi ha una boira molt  espessa, però a la que prenem una mica d’alçada la boira desapareix i el cel és força serè, sembla que se’ns presenta una jornada formidable. Novament pugem tot xerrant i tots tres estem gaudint d’allò més amb el recorregut.

Al Monestir ens trobem amb en Sergi i uns quants corredors del grup de les 7:00h. Sortim tots plegats direcció a Santa Cecília on ens espera el segon avituallament, de camí ens anem trobant d’altres corredors que han sortit abans que nosaltres, això és un autèntica festassa!!!

L’avituallament de Santa Cecília és igual de fantàstic que l’anterior, és d’admirar la moguda que  han muntat els Koala’s, de debò!!! Aquí ens trobem al Jaume que sembla que la intensa nit que ha tingut li ha passat factura. Novament fem una parada amb tota la calma.

Prenem direcció a Can Maçana, pregunto a quin km estem, em diuen que al 29 i m’emporto una agradable sorpresa!!! Seguim el grup que hem anant junts tota l’estona més en Jaume que, de tant en tant fot algun crit de les rampes que s’apoderen dels seus quàdriceps.

Arribem a Can Maçana on a més de l’avituallament hi tenim preparada una bona sorpresa, ens han organitzat un seguit de proves en format de gimcana, que cal superar-les totes per tal d’aconseguir la recompensa de bon pirata.

Ja per acabar resta pujar al Refugi de Vicenç Barbé pel torrent dels Cireres i baixar de nou fins al Bruc per un corriol que de nou es fa molt divertit de córrer.

Finalment arribem al Bruc amb en Joan i en Jordi havent-ho passat d’allò més bé. Ens ha calgut 6:20h per completar tota la volta, però el millor de tot és que hem pogut gaudir al màxim, sent el temps el menys important. El Bruc està inundat de corredors, és una autèntica festa!!!

Abans de finalitzar aquesta crònica agrair de tot cor als Koala’s i a tots els voluntaris que ens hagin donat l’oportunitat de gaudir al màxim de la muntanya de Montserrat amb tota la diversió i bon ambient que ens ha acompanyat en tot moment. Moltes gràcies!!!

Cursa de Muntanya de Castellterçol - 11km 350m D+

La cursa d’avui serà la més curta que he fet amb tot l’any i amb molta diferència, ja que la mínima distancia que he corregut han estat els 42km. Avui tinc el privilegi de córrer a casa, de córrer en el terreny on entreno, un terreny on hi corro moltes hores a l’any, més de nit que no pas de dia, un terreny on hi he fos molts mil·límetres de sola de bamba. 

La cursa està organitzada pel Centre Excursionista Castellterçol i el circuit ideat pel seu president, l’Ivan, un autèntic amant dels corriols que, com cada any, ha preparat una volta tant atractiva com la distància de 11km li ha permès.

Avui també tinc el privilegi de comptar amb la companyia d’una corredora d’excepció, la Txell, que avui s’estrena en el món de les curses de muntanya. Està una mica acollonida amb els 350m de desnivell positiu, sap que ha de pujar fins a l’ermita de Sant Julià i li fa força respecte, però segur que se’n sortirà molt bé!!! A més veig fins a 5 samarretes dels semprecorrent, tot un èxit!!!

 Tot i que una distància tant curta com la d’avui no em sigui gens favorable, hauré de lluitar per la classificació local. La veritat és que no sé com m’ho faré, ja que l’estratègia que tant m’agrada de canviar de menys a més a partir del km 25 – 30, avui no la puc aplicar. A més, el fet d’anar pujat de voltes al màxim d’inici a final no se’m dóna gens bé, de totes maneres, ho donarem tot com sempre i a veure que passa. Començo a veure corredors de Castellterçol per tot arreu, ufffff quin munt de rivals...

Sortim a un ritme que per mi és altíssim, però imagino que aquest és el que tocarà portar fins el final. No hem fet ni 500m i ja hi ha 4 corredors castellterçolencs davant meu, quina feinada que m’espera!!! Pujant cap a l’ermita de Sant Julià, per un corriol que en aquesta època de l’any està preciós, vaig al límit, sembla que el cor m’hagi de sortir per la boca i que les cames m’hagin d’explotar, però just abans de que això passi, arribo al punt més alt del recorregut. En el moment que agafo el got en l’avituallament m’avança un altre corredor local, noooo!!! Ara sí que és la meva, toca baixar fins al Solà del Sot per un corriol que he fet centenars de vegades del que em conec cada una de les seves pedres. Accelero tant com puc, novament vaig al límit, això sí que és dur!!!

Poc després de passar pel Munt, veig el km 8, només en falten 3km?? però si no fa ni 40 minuts que hem sortit, quina cursa més ràpida!!! Em giro, el corredor local que em seguia ja no el veig, a veure doncs si puc conservar la posició actual.

Últim km, em torno a girar i no veig cap corredor local, vinga som-hi Salvador, apreta les dents tant com puguis i no baixis la guàrdia ni un moment, a per totes!!! 300m per l’arribada, novament el cor es vol sortir de la seva ubicació i les cames volen explotar, però no ho puc permetre. Finalment arribo amb 00:53:46, a un minut i mig del primer corredor local, en Galdric que està fet una autèntica fera!!!

La Txell també ho ha donat tot, ella sí que ha utilitzat la tàctica d’anar de menys a més i li ha funcionat molt bé. Ha començat l’última i mica en mica ha anat guanyant posicions. Li ha calgut un temps de 01:22:54 per completar el circuit, molt menys del que ella esperava. Estàs feta una autèntica campiona, moltes felicitats!!!

          Finalment, felicitar també al Centre Excursionista Castellterçol per la bona feina feta, per un circuit excel·lent, per un marcatge excepcional i per un ambient formidable. Moltes gràcies!!!

Marató del Montseny, 42km 2.600m D+

La marató d’aquesta setmana transcórrer pel Montseny. Els 2.600m de desnivell positiu prometen molt, el circuit té la pinta de ser molt interessant, ara bé, la climatologia sembla que avui no està massa disposada a acompanyar. Arribem a Sant Esteve de Palautordera, no para de ploure i tampoc dóna la sensació que la pluja vulgui minvar. La veritat és que avui fa una mica de mandra sortir a córrer amb aquest mal temps, sort que hem arribat just mitja hora abans de l’inici de la cursa i sense adonar-nos-en ja estem corrent.

Sortim molt ràpid, bé, almenys a mi em sembla que anem massa ràpid i decideixo reduir un punt el ritme, acabem de començar i no vull anar tant collat. Aquesta disminució de la velocitat implica que em comencin a avançar corredors. Dos, tres, quatre... al final perdo el compte del nombre de corredors que m’han avançat en els primers kms de la cursa. Tinc clar que haig de seguir la mateixa estratègia de les dues maratons anteriors que he corregut en els últims 15 dies, a aquesta distància ja li començo a tenir la mida presa.

 Després de la primera hora arribem al km 9, està clar que la pluja ens acompanyarà tot el recorregut, ja que el cel no sembla en absolut que es vulgui obrir. Baixa aigua per tot arreu, aigua i més aigua, en ocasions no hi ha més opció que posar els peus dins de l’aigua. De moment anem guanyant desnivell molt a poc a poc.

Al km 16 s’acaba la pista i per fi arriba el que a mi realment m’agrada, corriol i amunt!!! Aquí s’ha acabat el córrer, ara és l’hora d’apretar les dents i pujar tant ràpid com es pugui. Ara és el meu torn, ara sóc jo el que començo a avançar corredors. N’avanço un i un altre, n’avanço quatre de cop, quatre més, les cames obeeixen a la perfecció les instruccions del meu cap i m’encanta!!!

Abans d’arribar al cim del Matagalls ens desvien avall, bufa un vent terriblement fred, anem completament molls i la sensació de fred és encara més gran. L’impacte de la pluja a la cara és tan fort que semblen petites agulles, tinc les mans glaçades, necessito perdre desnivell ràpidament. Hi ha uns voluntaris que fan l’avituallament com bonament poden en mig de les fortes ventades, veritablement admirable!!!

Al entrar a dins el bosc el vent desapareix, segueix plovent, però la situació s’estabilitza. Arribem a Sant Marçal, km 25 i ens alerten que a dalt al Turó de l’Home i fa molt de vent i molt de fred, que si volem tenim l’alternativa de plegar, plegar??? Ni pensar-ho!!!

A la pujada al Coll de les Agudes em trobo molt bé, novament és un no parar d’avançar corredors, quants més corredors avanço més fort em sento i cada vegada m’acosto més ràpidament als corredors que veig a la llunyania. Bastant abans del que m’esperava arribo al coll, ens diuen que en un parell de kms serem al pròxim avituallament.

La situació a dalt del Turó de l’Home és terrible, fa un vent de més de 100km/h, la temperatura és d’uns 5ºC, però la sensació tèrmica baixa als -10ºC. L’avituallament és dins una caravana i la predisposició dels voluntaris és novament digne d’admirar. Em bec un té ben calent, agafo un plàtan i surto disparat, necessito perdre alçada ràpidament o em quedaré congelat!!!

 

En el pròxim avituallament em diuen que només falten 7km per l’arribada. Quina bona notícia!!! Miro el rellotge i marca 4:50h, si no m’encanto baixaré de les 5:30h, a per totes!!!

Una setmana més toca donar-ho tot al final de la marató, miro enrere i no ve ningú, sembla que tinc la posició garantida, però com que em sento fort, a més de baixar de les 5:30h a veure si puc avançar algun corredor més. Baixo “a tota ostia”, estic eufòric, començo a fer balanç de la cursa i em sento molt satisfet de la gestió que n’he fet.

En mig de tant eufòria començo a buscar les marques, no en veig cap, miro a una banda i a una altra del camí i cap marca enlloc, no vull girar cua encara, segur que en trobaré alguna. Segueixo avançant i segueixo sense veure marques, no potser que m’hagi perdut!!! De sobte em trobo en una baixada molt forta, ara sí que ha arribat l’hora de fer mitja volta. Efectivament, a un costat de la pista hi havia una cinta que indicava un gir a la dreta i que l’eufòria no m’ha deixat veure.

            De sobte m’han avançat un munt de corredors. Aconsegueixo guanyar 4 posicions, però per més que ho intento ja no en puc recuperar cap més. Finalment arribo amb 5:36h, en la posició 56 i sota de la mateixa pluja que hi havia quan hem sortit. El corredor que tenia al davant abans de perdre’m, arriba en la posició 38 amb 5:29h, però bé, així ho tinc una mica més fàcil per baixar el temps el pròxim any.

Marató Sant Llorenç Savall, 42km 1.800m D+

Avui toca una de les curses que queda a prop de casa, la marató de Sant Llorenç Savall. És tota una alegria comptar de nou amb la companyia de l’Ivan que, després d’una parada obligada per qüestions familiars, mica en mica es torna a retrobar amb el món de les curses.

En la reunió informativa ens comenten que el circuit és el mateix que el de l’any passat amb l’única diferència que ens últims kms han substituït un tram de pista per un corriol una mica trencacames, però molt més divertit. Tot el que sigui substituir pista per corriol, sempre serà una bona notícia!!! Prenem sortida a les 7:15h els prop de 200 corredors de la marató. L’Ivan, que en aquesta ocasió ha tingut un punt de prudència, ho farà a les 8:30h amb els més de 500 corredors de la mitja.

Els primers kms no m’agraden gaire, són per una pista molt corredora on la gent va a tota ostia i això m’estressa bastant. No paren d’avançar-me corredors i més corredors, fins que m’acabo qüestionant si és que estic anant més lent del compte. M’avancen fins i tot corredors que sempre queden darrere meu, no entenc res!!! Passo pel km 10 amb 55 minuts, això per mi és una velocitat superior a la que la meva maquinària està acostumada a treballar i mentre estant més corredors que m’avancen, segueixo sense entendre res!!! Opto per deixar-me de preocupar, jo a fer la meva cursa i a seguir la meva estratègia que mai no falla, com sempre, de menys a més...

Al arribar al km 16 comença la part més xula i divertida de la cursa l’ascens a La Mola, 1.107m. Per davant tenim 700m de desnivell positiu que ens conduiran al punt més alt del recorregut. Per fi arriba el terreny en el que em sento més còmode, corriol i amunt!!!

Arribo a dalt La Mola amb 2:50h i entorn a la posició 50, no és un gran temps ni una gran posició, però això sí, estic totalment sencer i preparat per fer el canvi de menys a més, ja ha arribat el moment!!!

En l’avituallament del Coll d’Eres em diuen que estem ja al km 28,6, la veritat és que m’emporto una agradable sorpresa perquè creia que aquest era el km 27, la diferència no és molta, però aquesta informació em fa pujar encara més l’estat anímic. La baixada fins al Marquet de les Roques és força tècnica i m’encanta, començo a avançar corredors i això em fa baixar encara més ràpid, avanço un altre corredor i segueixo incrementant encara més el ritme.

Passat El Marquet veig uns corredors a la llunyania que els atrapo ràpidament sense dificultats, ara sí que l’estat anímic ja és d’eufòria total. Un corredor que té rampes als quàdriceps, un altre que en té als bessons, el de més enllà al isquiotibial, ostia si la majoria d’aquests són els que m’avançaven al principi, sembla doncs que la meva estratègia està funcionant força bé.

Els últims kms els faig tant ràpid com puc, una vegada més com si m’hi anés la vida, segueixo avançant corredors, segueixo sentint-me pletòric, cada cop millor, res ni ningú em pot aturar. Tant és si fa pujada com si fa baixada, ho corro tot!!!

Al final arribo en 4:48h, en la posició 24 de la general i 14 de la categoria, sent per mi un molt bon temps i el que és més important, acabant molt sencer i trobant-me a la perfecció!!!

A l’Ivan també li ha anat força bé, ha tingut moments que també ha anat a més i d’altres que ha anat a menys. Ha trobat a faltar entrenament, però bé això té fàcil solució. De totes maneres, i tenint en compte la manca d’entrenament, aconsegueix una molt meritòria posició 106 de la general i 73 de la categoria, arribant amb un temps de 2:12h.