L'amiga Anna Palou Solé s'ha currat aquest fantàstic vídeo de la II Kedada Trail de Castellterçol!
Moltes gràcies, Anna!!!
dijous, 19 de febrer del 2015
dimarts, 17 de febrer del 2015
Marató Hivernal de Campdevànol - 42 km 2.700 m D+
La
Hivernal d’enguany pinta força més tranquil·la que la de l’any passat on la
pluja, la neu, el vent i el fred van voler ser els protagonistes de la jornada.
El cel està totalment cobert i això ha fet que aquesta nit no baixessin gens
les temperatures, així que tot apunta que avui la meteo ens vol respectar.
Els primers kms transcorren per
dins del bosc, un bosc que està en absolut silenci i, sense immutar-se, observa
pacient el nostre pas. Un bosc que ens protegeix d’un fred que avui no fa, però
ens protegeix. Un bosc que ens protegeix d’un sol que avui no fa, però ens
protegeix. Tot un luxe poder córrer per aquest bosc de tal elegància!
Noto que les cames tenen ganes
de pencar, però també noto com els hi falta aquella “xispa” que em fa pujar un
punt les revolucions. Bé, si les revolucions avui no volen pujar, doncs que no
pugin, així segur que el motor no s’escalfarà més del compte.
A mesura que van passant els kms
i anem guanyant alçada, confirmo que massa neu no trepitjarem. Sigui com sigui,
amb “xispa” o sense, amb neu o sense, avui noto una connexió amb l’entorn
boníssima, noto que ens estem entenent d’allò més bé i tinc la sensació que
avui ens acabarem entenent a la perfecció. Per moments, van desapareixent tots
els corredors que tenia davant i m’acabo quedant sol. Això fa que, també per
moments, m’oblidi que porto un dorsal posat. Quan me’n adono em sorprèn, però a
la vegada em satisfà saber que la connexió amb l’entorn aconsegueix fer-me
oblidar del dorsal. Imagino que tot plegat serà conseqüència de la falta de “xispa”...
A la que ens encarem cap a La
Covil, veig una llarga renglera de corredors com van pujant i ràpidament retorno
a la situació de combat. Aquí hi ha alguna congesta de neu, no és gran cosa i
pràcticament no en dificulta el pas. No fa gens de fred i tampoc fa gens de
vent, la veritat és que en absolut sembla que estiguem a 2.000 m i a mitjans de
febrer. Per tant, els protagonistes de l’any passat definitivament sembla que
avui no seran un obstacle a batre.
Amb 2:22 h arribo al cim de la
Covil i les cames segueixen tenint ganes de pencar. Aquest recorregut és per
gaudir-lo al màxim i l’estic gaudint de debò. Aquest recorregut és per connectar-hi
i estic connectant d’allò més. Aquest recorregut entra en la seva part més
espectacular en la carena que uneix els cims de La Covil, Costa Pubilla, l’Emperadora
i Pedrapicada i aquí estic jo amb els ulls ben oberts per impedir que s’escapi
res d’aquesta magnífica panoràmica que ens obsequia la Hivernal.
Tot anat direcció cap a
Montgrony haig de tornar-me a posar en situació, perquè de nou n’he sortit. De
nou i per moments, se’m ha tornat a oblidar que portava el dorsal, així que miro
de concentrar-me al màxim i treure aquell esperit competitiu que avui sembla
que me l’he deixat a casa...
Amb 4:14 h arribo a l’avituallament
que hi ha a Montgrony i m’adono que com no m’espavili avui hi estaré bastant
més del que tenia previst. Així que comença ja ser hora de pujar alguna marxa i
prémer una mica més l’accelerador. A veure si el motor respon!
De nou em trobo immers en el
bosc majestuós del principi, de nou la bellesa de l’entorn em captiva, de nou
em considero un afortunat de poder gaudir d’un entorn més que sublim. Un entorn
que em fa oblidar que porto dorsal, un entorn que em fa oblidar que porto
rellotge, un entorn que em fa oblidar el mal a les cames i el kms que falten.
És hora d’accelerar i accelero. M’encanta!
Això s’acaba. Ja sentim el
brogit de l’arribada. Ja notem l’escalfor de la gent que ens espera. Ja veiem l’arc
i, més sencer que mai, creuo la línia d’arribada. Un temps de 5:35 h molt
millorable, està clar, però unes molt bones sensacions i un haver-ne gaudit al
màxim d’aquesta Hivernal que sí que seran difícils de millorar!
dilluns, 2 de febrer del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)