Indòmita: Sense cap mena de dubte, una de
les millors maneres de definir-la. Una cursa que busca fugir dels
convencionalismes. Una cursa que pretén ser diferent a qualsevol altra. Una
cursa no apte per runners de nova generació. Una cursa d’alta muntanya feta i
pensada per veritables amants de la muntanya.
Feréstega: Sí, molt feréstega. Camins
inexistents. Pales tan dretes que veus el terra a un pam del nas. Blocs de
pedra enormes. Baixades d’autèntic vertigen on cordes i cadenes no són del tot
imprescindibles, però el seu acte de presència és d’una gran ajuda. És tan feréstega
que requereix de la màxima concentració en tot moment. I l’únic segon en que
baixes la guàrdia, ja ets a terra, segur! És tan salvatge com complexa. És molt
complexa, molt difícil de gestionar adequadament i un error de càlcul, per
petit que sigui, pot provocar un fatal desenllaç. Tot plegat fa que la seva
duresa sigui d’una dimensió similar a la dels blocs de pedra que cal travessar
o de les pujades i baixes que cal superar, és a dir, enorme!
Excel·lent: Organització excel·lent.
Avituallaments fets i pensats per professionals de la nutrició. Marcatge
perfecte. Voluntaris d’extraordinària qualitat humana. Un recorregut realment
extraordinari. Ideat per excel·lents coneixedors del territori i pensat per no
desaprofitar cap de les excel·lències de la zona. I un director de cursa que
està ben sonat. Ara bé, per organitzar una cursa d’aquesta magnitud, cal
estar-ne, com a mínim, una mica de sonat. El tiu pretén assolir l’excel·lència
i ho aconsegueix sobradament. En global, una organització excel·lent. Sí, ja ho
dit abans, però és que cal que quedi clar!
Sublim: Panoràmiques de la màxima
sublimitat. Paratges de somni. Una cresta d’allò més elegant. Un entorn que t’atrapa,
et captiva, et transporta allà on la teva imaginació desitgi viatjar. Una volta
sublim d’inici a fi, ni un metre sobrer. Un viatge tan intens com la constant
lluita amb la indòmita, tan intens com feréstec, tan intens com excel·lent, tan
intens com sublim.
Cada
any més indòmita. Els canvis en el recorregut n’han fet incrementar encara més la seva bellesa.
La indòmita ha vingut per fer-se gran i se’n està fent. La indòmita ha vingut
per quedar-se i de ben segur que li espera un gran futur. Sense cap mena de
dubte, una de les meves curses preferides! Sense cap mena de dubte, per mi, una
de les millors!
Nota: Aquesta última foto no és per mostrar el temps, sinó per donar-li les gràcies al sonat que hi ha al meu costat per muntar una festa com aquesta. Tu i tota la teva colla sou molt grans, Ramon! Moltes gràcies per fer-nos gaudir d'aquesta manera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada