V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Perfils

Aquest any us ho hem posat tan fàcil que ni surareu... 

😜

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Gràcies! Gràcies! Gràcies!

No ens cansarem d'agrair enormement l'ajuda rebuda per part de tothom i com, d'una manera o altra, ens esteu donant un cop de mà! 
Ei! I que aquest any el sorteig serà la ! Premis de putíssima mare! 

🎁

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Inscripció miniKedada

Ara és el torn dels més menuts!
Necessitem que ells també s'inscriguin per saber quants marrecs tindrem posant el poble potes enlaire...

Els hi hem preparat uns circuits urbans de:
500 m - 3 a 7 anys
1.000m - 8 a 12 anys

Vinga, feu clic aquí.

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Aliments necessaris!

Ja us tornarem a fer memòria quan s'aproximi la data, però de moment aneu-ho tenint en compte, colla ben parid@!!!

Òbviament qualsevol aliment serà molt benvingut, però sobretot tingueu en compte la data de caducitat, que en edicions anteriors n'hem rebut de caducats...

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Llista d'espera

Llista d'espera...

Ei, mira que et vàrem avisar que havies d'estar a l'aguait. Les inscripcions ja estan tancades!
Ara bé, et pots inscriure a la llista d'espera fent click aquí.
A mesura que hi vagi havent baixes us anirem contactant.

Tornem a publicar el cartell perquè nous amics i col·laboradors s'han unit a la festa, ens els estimem molt i volem que en quedi constància!
Ueeeeeeee!!!

V Kedada Trail Kastellterçol, 04/02/18 - Inscripcions obertes

Molt bon dia, colla ben parid@!!!

Inscripcions obertes!

Si et ve de gust formar part de la història de Castellterçol, clica (ups, ja no hi és l'enllaç...)

Tornem a publicar el cartell perquè nous amics i col·laboradors s'han unit a la festa, ens els estimem molt i volem que en quedi constància!
Ueeeeeeee!!!

V Kedada Trail Kastellterçol - 04/02/18

Ei, colla ben parid@!

Ja tenim la maquinària arrencada per tornar a fotre una festassa de collons el 4 de febrer a Castellterçol amb la V edició de la Kedada Trail.

Ja sabeu quin és el tracte, nosaltres ens en ocupem de tot per tal de que no us falti de res i vosaltres feu una graaaaaaaan aportació d'aliments!

Va, que els 5.000 kg de recapte de les últimes edicions aquesta vegada els superarem!

Atenció, no badeu, el 05/01/18 obrim inscripcions aquí mateix.

El 2017 amb en Jaume plegats - 2.293 km, 149.880 m+, 396 h

Aquest 2017 ha estat un any molt intens i el recordaré en molts aspectes, però si hi ha quelcom que ha deixat una empremta inesborrable, sense cap mena de dubte, són les hores i experiències viscudes amb el gran amic Jaume Folguera. Hem tingut altres companys de viatge com l’Esteban o l’Israel, per exemple, però la que no ha fallat mai, sempre que no hi hagi hagut un dorsal que li hagi impedit ha estat la Boira, la nostra guia, la que ens marca sempre el corriol que hem d’agafar.

Doncs sí unes dades que seran difícils de superar, però que quedaran a la memòria per sempre més... 

07/01/17 - L'Albera

04/02/17 - Kedada

11/02/17 - Trepitja Garrotxa

10/03/17 - UT Les Fonts

10/03/17 - UT Les Fonts

22/04/17 - Vall de Ribes XS

22/04/17 - Vall de Ribes XS

16/06/17 - Trail Carlac

29/07/17 - Ultra Trail Valls d'Àneu

29/07/17 - Ultra Trail Valls d'Àneu

01/10/17 - Trailsacabra

08/10/17 - Trail Terra de Comtes i Abats

14/10/17 - Trail del Bisaura

14/10/17 - Trail del Bisaura

21/10/17 - Trepitja Garrotxa

21/10/17 - Trepitja Garrotxa

12/11/2017 - Marató del Montseny

12/11/2017 - Marató del Montseny

18/11/2017 - Marató dels Dements

18/11/2017 - Marató dels Dements

Marató dels Dements - 42 km 3.800 m+

                De nou a Eslida. De nou a una de les maratons més dures i més guapes que conec. De nou amb el grandíssim Jaume Folguera al meu costat. De nou en equip. Altra vegada tots els ingredients per viure plegats una d’aquelles jornades que de ben segur deixaran una bona empremta.

                Sortim una mica més enrere del que hauríem d’haver sortit i en els primers corriols es fa algun tap. En Jaume ho soluciona ràpid corrent allà on la gent camina. Jo intento fer el mateix, però els batecs del meu cor m’alternen que les meves cames no són les d’en Jaume. Superat el primer tram de corriol i amb la cursa ja estirada, ens posicionem com cal, servidor, el de menys “pota”, al davant.

                Com ja és habitual en aquest cursa, la desbrossada ha pencat de valent. Corriols impecables. Tan impecables com exigents. Ja sigui en pujada o en baixada. Molt exigents. Com és habitual també, una armilla blava a cada intersecció. Armilles blaves i més armilles blaves. Armilles blaves amb les lletres de “Organització” a l’esquena vestides per uns grans voluntaris. Brutal la quantitat de voluntaris. Impressionant. Realment impressionant. Com impressionant és també la gent que anem trobant a diferents punts del recorregut animant. Com impressionant és l’ambient que hi ha. Com impressionant és la magnífica jornada que estem vivint amb en Jaume. Com no pot ser d’una altra manera, l’equip funcionant a la perfecció.

                Un cop a Aín estem ja aproximadament a la meitat de la cursa i per davant tenim el Sr. Espadan que està esperant el nostre pas. Un Sr. Espadan que no ens ho posarà fàcil. Un Sr. Espadan que requereix de la màxima concentració un cop dalt de la seva carena.

                Dia esplèndid. Dia radiant. Fins hi tot una mica de calor. Però la jornada, com pronosticàvem abans de començar, està sent d’allò més intensa. D’allò més reconfortant. Motivació màxima. Cap i cames, tot i el munt de metres que portem a sobre, al seu lloc. Molt bones sensacions i moltes ganes de seguir incrementant el còmput de km que porta enguany de nostre equip. km que en dies com els d’avui prenen molt més valor.

                Fa molta estona que ens van dient que tenim el primer equip a 2 minuts. Al km 30 veiem a la llunyania aquest primer equip i en Jaume em diu que avui tocarà apretar 1/4 de volta més. D’acord. Doncs si la rosca permet aquest 1/4 de volta, l’apretarem.

                Al km 35 i amb la rosca ben apretada 1/4  de volta més, passem al primer equip. Interpreto que aquest final de cursa serà molt intens. Ha arribat el moment de donar al màxim de mi. Ha arribat l’hora de fer aflorar la millor versió de mi mateix. Ens tornem a trobar a l’Osvaldo, una de les peces claus de l’organitzacio. Ens el tornem a trobar per tercera vegada en poca estona. Es nota que es mou a casa. Ens diu que en gaudim al màxim de Dements. La nostra resposta és ferma i rotunda, “I tant que en gaudim, no ho hem deixat de fer en cap moment!”.

                Última pujada. En Jaume es posa davant. Com en el primer corriol del matí, els meus batecs tornen a estar al seu màxim. L’ocasió ho requereix. M’agradaria poder oferir a en Jaume un ritme més alt, un ritme que estigués a la seva alçada, però això ja haurien de ser un parell de voltes més i la rosca no dóna per tant. Ara bé, com va dir Einstein, hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat o l’energia atòmica. La voluntat. Doncs això sí que n’hi puc oferir al màxim. Tota la meva voluntat està garantida. Voluntat. Motivació. Ganes. De tot això sí que en puc oferir en grans quantitats.

                Última baixada de 2 km i 600 m-. Exigent fins al final. Concentració fins al final. Gaudint fins al final i de nou gaudint-ho plegats. De nou gaudint-ho amb en Jaume. Amb totes les armilles blaves. Amb tota la gent que ens hem anat trobant al llarg del recorregut i que tant ens han animat. Amb tota la família Dement. Moltes gràcies per donar-nos tant a canvi de tan poc! Tornarem. De ben segur que tornarem!

Trepitja Garrotxa - 110 km 5.300 m+

                De nou tornem a estar amb el frontal al cap a punt d’emprendre un altre d’aquells viatges que tant ens motiven. De nou en Jaume i un servidor. De nou en equip, aquesta vegada de 2. De nou a l’Alta Garrotxa on hi solem passar més d’un dia i més de dos al llarg de l’any. Tan sols una preocupació per davant, poder treure el màxim partit de la jornada que tenim per davant vivint-la amb la màxima intensitat. Probablement ens en sortirem.

                Comencem el dia amb certa fresqueta, però aquesta dura ben poc. A l’avituallament de la Vall del Bac guardem el frontal i un cel ben serè ens dóna la benvinguda a una Alta Garrotxa que està de plena tardor. Una Alta Garrotxa on la tardor li queda d’allò més bé. Una tardor que li dóna un toc d’allò més interessant als boscos per on estem corrent i a l’entorn que ens acompanya.

                Li comento a en Jaume que avui ens tocarà córrer més del que estem habituats. La seva resposta: “Després de tot un estiu rondant pel Pirineu amb mitges de 3,5 – 4 km/h, ja comença a ser hora de fer pujar una mica aquesta mitja...” Doncs tens raó, company! I que carai, veure com els km van incrementant més ràpid del que estem acostumats també mola.

                Arribem a Beget, km 40, amb unes 5 h i només 1.700 m+. Bé és cert que no és gens habitual en nosaltres tan poc desnivell en 40 km, però tampoc ho és fer-los tan ràpid. Aquí, bon avituallament, dosis extra d’energia amb una forta abraçada de l’Alba i amunt cap al Cim del Comanegra! Ara sí que ve el que tant ens agrada. Som-hi! Comencem a pujar i fa certa calor, però de sobte i de forma molt ràpida el cel es comença a emboirar. A hores d’ara no semblen unes boires massa amenaçadores a curt termini, però la previsió sí que diu que cap al vespre –nit pot ser que ens acabem remullant. A veure...

                Del Comanegra fem tota la carena fins al Puig de Les Bruixes. Coincidim amb en Jaume que aquesta carena és d’un gran encant. L’hem fet moltes vegades, sí, però no per això perd el seu encant. Ens avituallem a Talaixà i seguim avançant cap al Coll del Bassegoda tot passant per Sant Aniol. La veritat és que si a dalt la carena l’encant era considerable, tot aquest tram que ve a continuació no té pas res a envejar. Fa molta estona que anem sols. Molts moments de xerrera i llargues converses, però també molt moments de silenci i deixar que tot flueixi amb molta tranquil·litat. Anem bé. Molt bé. De ben segur que podríem anar més ràpid, però aleshores potser no en gaudiríem tant. Així que com ja ens hem acostumat a prioritzar el gaudir envers a la velocitat, seguirem amb la tònica habitual. Hi estarem més hores, d’acord, però com jo dic: “more hours, more fun!”.

                Al Santuari del Mont traiem el frontal. A l’avituallament ens diuen: “Va, que ara ja es tot baixada!” La meva resposta és: “I tant! Fins a Beuda segur!”. Doncs sí, de moment uns 6 km de baixada fins a Beuda on ens hi trobarem l’Alba i després el tram fins a Oix sembla que no hauria de presentar masses dificultats. Bé! Bé! Seguim anant bé. Seguim passant-ho d’allò més bé. Tot i que hagi arribat la nit les cames van prou bé i l’estat anímic encara més.

                Trobar-nos a l’Alba i la seva més que deliciosa truita de patates és el millor que ens podia passar. Devorem la truita, ens l’acabaríem, però ens guardem un petit boci per Tortellà. De nou, una bona abraçada amb la mestressa i, de nou, una bona dosi extra d’energia.

                A l’avituallament de Tortellà es desviuen per nosaltres. Ens ofereixen tot el que està al seu abast, fins hi tot el seu propi sopar. Un gran tracte. Com a tots els avituallaments, és clar. Moltíssimes gràcies, bona gent! Sortint de Tortellà comença a ploure. No són més que 4 gotes i amb en Jaume diem que si tot el que ha de ploure ha de ser amb aquesta intensitat ja hi firmem ara mateix. Malauradament no és així i, poc abans d’arribar a Sadernes li comença a fotre amb força. Per sort, dura ben poc.

                A l’avituallament de Sadernes un nombrós grup de jovent ens ofereix també un gran tracte i ens diu que ens resten 9 km fins al final. Així que última pujada cap a Santa Bàrbara i última baixada cap a Oix. La pujada per dins el bosc la fem sense complicacions. Pel contrari, la baixada no ens ho posa tan fàcil i la pedra molla ens fa anar de cul a terra un parell de vegades. Res greu.

                I la parella que ha sortit aquest matí amb el propòsit de viure una gran jornada de muntanya arriba de nou al punt de sortida amb l’objectiu àmpliament assolit. Una parella que no volia més que gaudir d’una gran jornada i n’ha gaudit durant gairebé 17 hores. Una parella que no tenia altra preocupació que viure-ho tot plegat amb la màxim intensitat i així ha estat. Seguim sumant.