II Kedada Trail Kastellterçol, El vídeo!

L'amiga Anna Palou Solé s'ha currat aquest fantàstic vídeo de la II Kedada Trail de Castellterçol!

Moltes gràcies, Anna!!!

Marató Hivernal de Campdevànol - 42 km 2.700 m D+

La Hivernal d’enguany pinta força més tranquil·la que la de l’any passat on la pluja, la neu, el vent i el fred van voler ser els protagonistes de la jornada. El cel està totalment cobert i això ha fet que aquesta nit no baixessin gens les temperatures, així que tot apunta que avui la meteo ens vol respectar.

                Els primers kms transcorren per dins del bosc, un bosc que està en absolut silenci i, sense immutar-se, observa pacient el nostre pas. Un bosc que ens protegeix d’un fred que avui no fa, però ens protegeix. Un bosc que ens protegeix d’un sol que avui no fa, però ens protegeix. Tot un luxe poder córrer per aquest bosc de tal elegància!

                Noto que les cames tenen ganes de pencar, però també noto com els hi falta aquella “xispa” que em fa pujar un punt les revolucions. Bé, si les revolucions avui no volen pujar, doncs que no pugin, així segur que el motor no s’escalfarà més del compte.

                A mesura que van passant els kms i anem guanyant alçada, confirmo que massa neu no trepitjarem. Sigui com sigui, amb “xispa” o sense, amb neu o sense, avui noto una connexió amb l’entorn boníssima, noto que ens estem entenent d’allò més bé i tinc la sensació que avui ens acabarem entenent a la perfecció. Per moments, van desapareixent tots els corredors que tenia davant i m’acabo quedant sol. Això fa que, també per moments, m’oblidi que porto un dorsal posat. Quan me’n adono em sorprèn, però a la vegada em satisfà saber que la connexió amb l’entorn aconsegueix fer-me oblidar del dorsal. Imagino que tot plegat serà conseqüència de la falta de “xispa”...

                A la que ens encarem cap a La Covil, veig una llarga renglera de corredors com van pujant i ràpidament retorno a la situació de combat. Aquí hi ha alguna congesta de neu, no és gran cosa i pràcticament no en dificulta el pas. No fa gens de fred i tampoc fa gens de vent, la veritat és que en absolut sembla que estiguem a 2.000 m i a mitjans de febrer. Per tant, els protagonistes de l’any passat definitivament sembla que avui no seran un obstacle a batre.

                Amb 2:22 h arribo al cim de la Covil i les cames segueixen tenint ganes de pencar. Aquest recorregut és per gaudir-lo al màxim i l’estic gaudint de debò. Aquest recorregut és per connectar-hi i estic connectant d’allò més. Aquest recorregut entra en la seva part més espectacular en la carena que uneix els cims de La Covil, Costa Pubilla, l’Emperadora i Pedrapicada i aquí estic jo amb els ulls ben oberts per impedir que s’escapi res d’aquesta magnífica panoràmica que ens obsequia la Hivernal.

                Tot anat direcció cap a Montgrony haig de tornar-me a posar en situació, perquè de nou n’he sortit. De nou i per moments, se’m ha tornat a oblidar que portava el dorsal, així que miro de concentrar-me al màxim i treure aquell esperit competitiu que avui sembla que me l’he deixat a casa...

                Amb 4:14 h arribo a l’avituallament que hi ha a Montgrony i m’adono que com no m’espavili avui hi estaré bastant més del que tenia previst. Així que comença ja ser hora de pujar alguna marxa i prémer una mica més l’accelerador. A veure si el motor respon!

                De nou em trobo immers en el bosc majestuós del principi, de nou la bellesa de l’entorn em captiva, de nou em considero un afortunat de poder gaudir d’un entorn més que sublim. Un entorn que em fa oblidar que porto dorsal, un entorn que em fa oblidar que porto rellotge, un entorn que em fa oblidar el mal a les cames i el kms que falten. És hora d’accelerar i accelero. M’encanta!

                Això s’acaba. Ja sentim el brogit de l’arribada. Ja notem l’escalfor de la gent que ens espera. Ja veiem l’arc i, més sencer que mai, creuo la línia d’arribada. Un temps de 5:35 h molt millorable, està clar, però unes molt bones sensacions i un haver-ne gaudit al màxim d’aquesta Hivernal que sí que seran difícils de millorar!

II Kedada Trail Kastellterçol, Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!!!

II Kedada Trail Kastellterçol, Sorteig

En aquesta II Kedada no tenim premi pels 3 primers, el que tenim és un sorteig de 200 premis entre tots els inscrits! Que la sort us acompanyi, ben parits!

II Kedada Trail Kastellterçol, 01/02/15 - Perfils

Aquí teniu els perfils dels 3 circuits amb la ubicació dels avituallaments.
Com podeu comprovar, tot pla i avall ;-)

II Kedada Trail Kastellterçol, 01/02/15 - Nous voluntaris, nous col·laboradors i noves curses amigues!

Nous voluntaris, nous col·laboradors i noves curses amigues s'uneixen a la família de la Kedada Trail!

Moltes gràcies a tots per fer-ho possible!!! 
Sou molt bona gent!!!

Junts farem el recapte d'aliments més gran mai fet a Castellterçol!!!

II Kedada Trail Kastellterçol, 01/02/15 - Inscripcions Tancades

Inscripcions tancades!
En poc més de 24 hores heu completat les 400 inscripcions disponibles!
Moltes gràcies a tots per confiar en nosaltres! Tranquils, que ho donarem tot per tal de que no us falti de res!
Per cert, aneu-vos preparant tots plegats perquè us hem confeccionat un festival de corriols que flipareu!!!

Si voleu formar part de la llista d'espera, feu click aquí.
A mesura que hi vagi havent baixes ens posarem en contacte amb vosaltres per ordre de llista.

Junts farem el recapte d'aliments més gran mai fet a Castellterçol!!!

II Kedada Trail Kastellterçol, 01/02/15 - Inscripcions obertes

Inscripcions obertes!
Aquí tens la samarreta i el buff que pots comprar si vols col·laborar en aquesta II Kedada:

Junts farem el recapte d'aliments més gran mai fet a Castellterçol!!!

II Kedada Trail Kastellterçol, 01/02/15

Ara fa un any ens vam proposar de fer-ne una de molt grossa a Castellterçol i, sobretot, per una molt bona causa! Necessitàvem a molt bona gent que ens ajudés a fer-ho possible i gràcies a tots vosaltres ho vam aconseguir, així que ha tornar-hi!

Ja us podeu anar reservant el 1 de febrer!

Aquesta 2ª edició amb moltes sorpreses!

Inscripcions aquí a partir del 08/01/15.

Marató i Mitja L'Ardenya - 63 km 2.700 m D+

Després de tot un any en el que he hagut de fer front a tota classe d’adversitats com el més de mig metre de neu caiguda la nit d’abans a les cotes altes de la Romeufontaine.  Adversitats com les fortes ràfegues de vent al cim de la Covil acompanyades per una bona nevada a la Marató Hivernal de Campdevànol. Adversitats com grans dosis de fang en alguns trams de la Marató Romànic Extrem, Pels Camins dels Matxos o al Trail del Bisaura. Adversitats com la pluja a la Marató de la Vall del Lord o a la Marató Pirata de Montserrat. Després de tot un any en el que he hagut de lluitar contra els diferents elements de la mare natura que han fet tot el possible per intentar-me barrar el pas a través seu com els desnivells de vertigen a l’Apuko Extrem. Elements com les canals esperpèntiques i repletes de neu a la feréstega Travessera Integral de los Picos de Europa. Elements com la Ronda dels Cims que sempre té moltes bones cartes i que el terreny de joc l’hi és molt favorable. Elements com la bèstia que no es volia deixar domar a l’Ultra de les Valls d’Àneu que ens va mostrar la seva fúria al veure que la volíem conquerir. Elements com els gegants que tant sí com no em van voler abatre al duríssim Tor des Géants i que se’n van sortir amb la seva. Després de tot això, després d’haver-me enfrontat a les feres més ferotges i als gegants més poderosos, després de tot un any de lluitar contra tot i contra tothom, arriba el moment d’intentar buscar una mica de calma a la Marató i Mitja de l’Ardenya.

Prenem la sortida i de seguida identifico als elements que avui tocarà fer front. No tenen categoria de feres, ni tampoc són ferotges, es tracta d’uns animalons molt menuts i que es desplacen a gran velocitat. Sí, uns animalons molt lleugers i molt ràpids i que s’esmunyen de les mans com l’aigua quan els intentes agafar. Passats els primers 4 o 5 km de cursa veig que per més menuts que siguin, si segueixo intentant-los atrapar, puc esdevenir el gran derrotat d’una lluita desigual. Així que decideixo deixar-los marxar i agafar el meu ritme d’anar fent amb el que segur que arribaré a bon port...

 Passat el segon avituallament del km 23, amb un dia que s’ha llevat mig emboirat, però amb una temperatura perfecte per córrer, noto que aquest ritme d’anar fent m’està anant d’allò més bé. A més, enmig de l’alegria que m’acompanya al sentir les cames amb força, em trobo un corriol que l’organització ha obert en alguns trams per substituir la llarga pista que portava fins a la platja. Moltes gràcies per aquest regal, un esforç que és molt d’agrair, de debò! A mitja baixada em diuen que vaig el 12 i això em sorprèn perquè no era pas la meva intenció. Arribat aquest punt i, per tal de que la posició que m’acaben d’informar no em faci precipitar en un increment de ritme abans d’hora, el primer que faig és recordar que els animalons d’avui, per més menuts que siguin, són molt lleugers i s’esmunyen amb molta facilitat. Per tant, jo no haig de fer altra cosa que seguir al meu ritme d’anar fent...

Avui els km passen molt ràpid i amb 4:30 h estic al km 40. Com que les sensacions són tan bones i les cames tenen moltes ganes de pencar, decideixo provar d’anar a l’empait d’algun d’aquests animalons que des del principi de la cursa ja no he vist més. Qui sap, potser s’acaben cansant i es deixen agafar... Arribo al km 50 pletòric de forces i amb una eufòria que em fa pujar notablement les revolucions. Així que, tot deixant-me emportar per l’alegria del moment, decideixo que definitivament ha arribat l’hora de fer el pas a donar-ho tot!

A la llunyania em sembla veure algun dels animalons i diria que potser han perdut un punt de velocitat. Jo vaig tan ràpid com em permeten les cames, demano pas als corredors de la marató que, amb una actitud admirable, em posen totes les facilitats perquè passi, moltes gràcies companys! Enmig dels corredors de la marató, n’avanço algun que altre de la Marató i Mitja. Em trobo al Francesc que em diu que va amb rampes, li dic que tiri amb mi, però em diu que les rampes no li permeten. Segueixo donant-ho tot i les cames que en volen més. Descarto atrapar cap animaló més, però quan arribo a l’últim avituallament sento que diuen, “mira, el 4rt i ara arriba el 5è”. Ostia, doncs sóc jo el 5è! Surto de l’avituallament esperitat i veig l’altre corredor no segueix. Doncs res, a veure si sóc capaç de mantenir aquesta 4ª posició. Som-hi a pels últims 5 km!

Amb un vist i no vist ja sóc de nou a Santa Cristina d’Aro. Arribo amb 7:29 h i molt content perquè la lluita amb els animalons d’avui m’ha anat força bé, aconseguint que el que era d’un principi un combat molt desigual, acabés sent una lluita cos a cos.