KeDADA TrAiL KAsTellTerçoL, 2 de febrer - Perfils

Aquí teniu els perfils dels diferents recorreguts de la Kedada:

KeDADA TrAiL KAsTellTerçoL, 2 de febrer - Tracks

Aquí teniu els tracks dels diferents recorreguts de la Kedada:

- Circuit de 11 km i 450 m D+

- Circuit de 21 km i 900 m D+

- Circuit de 31 km i 1500 m D+

Els punts d'interès són els diferents avituallament que trobareu al llarg del recorregut.
Hem intentat configurar uns circuits molt atractius i amb el màxim de corriol possible.
Esperem que no us deixin indiferents!

KeDADA TrAiL KAsTellTerçoL, 2 de febrer

Inscripcions tancades per haver assolit el nombre màxim de participants!

Moltes gràcies a tots els que heu confiat en aquesta Kedada!

Us garantim que ho donarem tot per tal de que no us falti de res!

Si vols formar part de la llista d'espera, envia un correu a semprecorrent@gmail.com

Seguirem informant.

KeDADA TrAiL KAsTellTerçoL, 2 de febrer

El diumenge 2 de febrer en volem fer una de molt grossa a Castellterçol i, sobretot, per una molt bona causa! Per fer-ho possible, necessitem bona gent com tu!
Vols formar part d'aquesta història?

Marató i Mitja l'Ardenya - 63 km 3.000 m D+

Són les 6:40 h, estic dins el cotxe posant-me el dorsal i haig de reconèixer que em fa força mandra sortir-ne per anar a córrer. La temperatura està entorn als 0º C i la veritat és que això m’ha agafat per sorpresa, ja que al estar pròxims al mar creia que la temperatura seria una mica més agradable. Però bé, mandra fora i ràpidament cap a la línia de sortida. Just abans de començar em donen una molt bona notícia, han substituït uns quants km de pista per corriol. Bé, comencem molt bé!

Sortim anar xerrant amb el Francesc i això fa que els km passin molt ràpid. Quan ja s’ha fet de dia, arribem al cap de munt de la primera pujada i una espectacular imatge m’agafa per sorpresa. Veig a la vegada el Pirineu Oriental ben nevat i el mar il·luminat pel sol que acaba de sortir, una imatge bonica perquè sí. Quin país més ben parit que tenim!

Anem guanyant km bastant ràpid, de moment hi ha molta pista i això fa que el ritme sigui més alt del que vaig habitualment. Noto que les cames tenen força i que volen tirar, així que deixo que vagin fent i si cal afluixar la muntanya ja m’ho farà saber. Del punt més alt del recorregut, uns 400 m, hem d’anar fins a la platja. A mesura que anem baixant cada vegada són més grans les ganes de que s’acabi aquesta maleïda pista, estem anant amb el Carles i coincidim que el que estem desitjant que és arribi la pujada el més aviat possible. Això de córrer tant és esgotador i necessitem caminar una mica, cosa que fins ara pràcticament no hem fet en cap moment.

Amb 3:40 h arribem gairebé al km 30 i per fi arriba la tant desitjada pujada. Ara sí que em sento còmode, ara sí que estic a gust. Les cames segueixen amb força, lluny queda ja el fred del matí, fa un dia radiant i tot plegat fa que estigui gaudint d’allò més, amunt!!!

 Passat l’avituallament del km 35, després de baixar fins al riu, comencem a pujar per un corriol, puja molt lleugerament i es deixa córrer. Tinc 3 o 4 corredors al darrera, jo no afluixo i ells tampoc, no para de pujar i ho estic corrent tot, m’encanten aquestes bones sensacions!!!

Comencem a avançar els corredors de la marató i, tot i que no estiguem corrent la mateixa cursa, això d’avançar corredors sempre és una cosa que motiva. Fem una pujada amb un fort pendent que ens porta fins a un avituallament. Pregunto en quin km estem i em diuen que aquest és el 48, el 48 ja? Miro el rellotge, portem 5:50 h, menys de 6 h? Això incrementa encara més la meva motivació i fa que el meu estat anímic estigui ja pels núvols.

Segueixo avançant corredors de la marató i després de fer una llarga baixada i una llarga pujada arribo al que serà ja l’últim avituallament i m’emporto una desagradable sorpresa. El cartell indica que estem al km 51. Només hem fet 3 km des de l’anterior avituallament? No pot ser! A més, en els de la marató els hi diu que estan al km 32,5. Així que, sent el mateix recorregut per les dues curses no pot ser que nosaltres ens quedin 12 km i a ells menys de 10... No m’hi capfico ni un instant més i segueixo a la meva.

A diferència de l’any passat que hi vaig estar 7:13 h, veig que aquest any hauré de pencar bastant si vull baixar de les 8:00 h, però m’ho estic passant molt bé i això m’ajudarà a aconseguir-ho. Última pujada, quan arribi a dalt, ho donaré tot i a veure que passa...

Veig de lluny un corredor de la meva cursa i veig com m’hi estic apropant ràpidament, just l’empenta que necessitava per acabar de rematar la feina. Creuo el riu i em diuen que em falten 500 m per arribar. Última apretada de dents i ja està. Acabo creuant la línia d’arribada amb 7:56 h i molt content d’haver gaudit d’una jornada formidable!!!

Presentació GR11 - La Travessa dels Pirineus

Trail Terra de Comtes i Abats - 60 km 2.600 m D+

Són les 8:00 h i avui sortim novament de Sant Joan de les Abadesses, en aquesta ocasió és per córrer la primera edició del Trail Terra de Comtes i Abats, que amb els seus 60 km i 2.600 m de desnivell positiu finalitzarà a Ripoll. Avui es presenta una cursa força freda, almenys en les primeres hores i sembla que al sol li costarà de deixar-se veure. En el moment de la recollida del dorsal a Ripoll, minuts abans de les 7:00 h, ens han dit que estàvem a -3ºC, per tant, aquí calculo que més o menys estarem a una temperatura similar.

Som uns 100 corredors, la qual cosa vol dir que tot i que amb poca estona ja estem en el primer corriol, avui no hi ha problemes d’aglomeracions. La cursa va avançant per dins del bosc, el qual ens arrecera del fred. Quan no fa ni una hora que estem corrent ja m’he pogut treure els guants. El sol sembla que no té intenció de fer acte de presència, però el fred intens de la sortida ha marxat més ràpid del que m'esperava. Seguim avançant gairebé tota l'estona per dins del bosc, un bosc que està amb unes tonalitats impressionants, un bon obsequi de la tardor. A més, gairebé tota l'estona anem per corriol, el que n'incrementa encara més la bellesa del recorregut.

Quan portem entorn a les 3 hores arribem a Campdevànol, km 25. Fins aquí ha tocat corre-ho pràcticament tot, només hi ha hagut un parell de pujades en les que s'ha hagut de caminar. De moment les sensacions són molt bones, però si s'ha de seguir corrent tota l'estona com fins ara, és possible que les cames s'acabin queixant...

De camí cap a Montgrony anem per una pista amb un lleuger pendent positiu. Aquí toca seguir corrent, però noto com això suposa un consum d'energia més que considerable. Potser m'estic desgastant més del necessari, però aquí s'ha de córrer sí o sí. Passat l'avituallament del km 32, torna a venir una pista que va pujant lleugerament, aquí sí que ja camino, sembla que ha arribat el moment en el que es comencen a queixar les cames.  De sobte noto un important defalliment, per sort, entro en un corriol amb uns colors preciosos i d'un gran encant i això m'ajuda a no capficar-me tant amb els moments un mica difícils que estic passant.

A la baixada cap a Gombrèn recupero una mica les forces que he anat perdent pujant a Montgrony, però a la següent pujada em torno a trobar molt mancat d'energia. Queden menys de 20 km i tocarà treure les forces d'on sigui, sé que no serà fàcil i segurament tocarà tirar més de cap que de qualsevol altra cosa, però aquesta és una qüestió que no em ve de nou.

Quan porto entorn a les 6:00 h de cursa arribo a l'últim avituallament del km 49. Aquí hi arribo bastant recuperat. Em diuen que em queda una última pujada de 200 m de desnivell i la resta tot baixada fins a Ripoll, la qual cosa em puja encara més l'estat d'ànim. Faig la pujada a bon ritme, em torno a sentir fort i ho aprofito per prémer l'accelerador. Per davant veig un corredor i sembla que m'hi aproximo, però quan el torno a veure ja s'ha allunyat massa com per poder-lo atrapar. Almenys jo també m'he distanciat lo suficient com perquè el que tenia a darrera m'atrapi.

El camí de baixada fins a Ripoll és per un corriol igual de guapo que tots els que hem anat fent al llarg del recorregut i això facilita molt les coses per avançar amb rapidesa. Veig un poble, per uns moments dubto si és Ripoll, però al veure el Monestir que és on finalitza la cursa, s'esvaeixen tots els dubtes. Trepitjo els carrers de Ripoll, només em queda un últim esforç, començo a anar altra vegada bastant mancat de forces, però en tinc les suficients com per fer l'últim km a bon ritme. Finalment creuo la línia d'arribada amb 7:21 h, en la 11ª posició i molt satisfet d'haver participat en una cursa amb un recorregut molt interessant i més encara en aquesta època de l'any.

Cursa de Muntanya de Castellterçol - 11 km 450 m D+

Avui és el torn d’una de les curses més dures de l’any. La duresa té l’origen en la seva distància, no perquè sigui una cursa molt llarga, sinó tot el contrari, degut a que la seva distància és massa curta. Amb el que va d’any he corregut 10 ultra trails de distància superior als 80 km i 8 maratons, la darrera, justament ahir. Així que la marató és la distància més curta que he corregut amb el que va d’any.

Avui és el torn de la cursa de muntanya de Castellterçol, per tant, aquesta s’hi ha de ser sí o sí. Sé que tocarà apretar al màxim i que el cor se’m accelerarà més que mai, la sort és que serà una cursa molt ràpida que no hauria de durar gaire més d’una hora.

Sortim, com no pot ser d’una altra manera, amb un ritme altíssim. Avui no puc practicar la meva tàctica habitual d’anar de menys a més, avui toca anar al màxim en tot moment i esperar que les forces aguantin fins a l’arribada. Passem per sota el pont de la Noguera i agafem un corriol que va fent uns tobogans per sota d’una línia elèctrica. De sobte, comença a caure una pluja molt fina tot i que fa un sol esplèndid, la veritat és que es crea una combinació espectacular. El corriol que puja i baixa està força enfangat i el pas dels corredors de davant ha fet que estigui encara una mica més lliscant, tot plegat li dóna un bon punt de diversió.

La pujada fins al km 6 la faig exprimint al màxim les meves forces. Hi arribo amb 30 minuts, un ritme excessivament alt per mi, però avui és el que toca. Sort que ara bé una baixada i puc recuperar-me una mica, ja que sí aquesta pujada arriba a durar una mica més m’hauria hagut de posar a caminar. Arribo al km 8 amb 40 minuts i tinc per davant l’última pujada. Aquí em trobo l’Èric i em diu que li agradaria tenir les meves cames. Li dic que les meves cames estan a punt de rebentar. No sé si em rebentaran abans les cames o em sortirà el cor per la boca, però m’acabo veient obligat a caminar si no vull que passi ni una cosa ni l’altra.

Ara ja sí que és pràcticament tot baixada, vaig al límit de les meves possibilitats, ho estic donant tot, us ho garanteixo. Sento un corredor que em ve per darrera, aquest camí fins al poble l’he fet centenars de vegades, així que no puc deixar que aquest corredor que em trepitja els talons m’avanci.

Últims metres, últim esforç, apreto al màxim les dents i vaig tant ràpid com les cames em permeten fins a creuar la línia d’arribada quan el rellotge marca just 1:00 h!!! Un final d’autèntic infart!!!

L’esforç té com a recompensa poder compartir el podi de la classificació local amb dos grans corredors i millors persones com són l’Ivan i en Galdric. Tot un plaer companys!!!

Marató Pirata Montserrat - 42 km 2.750 m D+

Arribem al Bruc a les 6:45 h. Estem al cotxe esperant que sigui les 7:00 h per prendre la sortida a una de les maratons més ben parides. Estem amb en Joan esperant al cotxe perquè des de fa una estona està plovent. La veritat és que entre la foscor i la pluja fa bastanta mandra sortir del cotxe i més sabent que la previsió és d’aigua per tot el dia.

Quan arribem al punt de sortida està ple de corredors, jo diria que prop d’una trentena, molts coneguts i d’altres que costa de reconèixer ja que anem tots ben encaputxats.

A la que agafem el camí dels francesos per començar a pujar, amb en Joan parem un moment a posar el gps a l’hora. Sembla que ell avui també té mandra i no es vol connectar amb els satèl·lits. No hi ha manera de que s’enllaci així que ho deixem per més endavant. Mentre estant, la resta de companys els hem ben perdut de vista, però no passa res, amb tanta gent segur que algú o altre arreplegarem més endavant. Tot i la pluja, pugem amb força alegria, anem fent petar la xerrada i sense adonar-nos-en ja som a Sant Jeroni, el punt més alt del recorregut. Aquí l’aigua ha deixat pas al vent. Ara ja no plou, però bufa un vent de collons i, al anar ben xops com anem, la sensació de fred és considerable. Optem per no encantar-nos gens i tirar ràpidament cap avall.

La baixada direcció cap a Collbató és un tant complicada al estar la pedra molt molla, patina molt i hem de vigilar de no fotre’ns de cap! Quan ens falta poc per arribar a la Salut, el primer punt d’avituallament, es torna a posar a ploure, tot i que ara ja no ens preocupa massa ja que anem ben molls i ja no vindrà pas d’aquí... Som els últims i quan arribem a la Salut, en Martox ens diu que els altres han passat fa 5 minuts, a veure doncs si som capaços d’atrapar-los.

Seguim en Joan i jo tot sols, la muntanya de Montserrat ens dóna molta energia, el mal temps no podrà amb nosaltres. Estem gaudint d’allò més i encara tenim molts km per seguir gaudint fent el que més ens agrada. Encarem la pujada direcció al Monestir amb l’esperança d’agafar als de davant, però amb en Joan acabem confirmant que en aquesta colla no n’hi ha ni un de coix, ja que no els veiem ni a la llunyania...

Arribem a Santa Cecília i seguim sent els últims. Si sempre és d’agrair la gent que voluntàriament s’ofereix per ajudar-nos, avui l’agraïment és més sentit que mai, ja que estar esperant la nostra arribada a sota d’un paraigües té molt de mèrit. Sou molt grans, companys!!!

El camí cap a Can Maçana és molt xulo i seguim corrent amb la màxima alegria. Què poc que necessitem per ser feliços!!! Per fi comencem a atrapar alguns dels que han sortit a les 6:00 h, altres anys els hem agafat bastant abans, però avui amb la pluja la gent ja no s’encanta gaire. Ara bé, dels que han sortit a les 7:00 h res de res, definitivament no n’hi ha ni un de coix!!!

La gincama de Can Maçana aquest any no s’ha pogut portar a terme amb el mateix èxit dels altres anys degut a la pluja. Això sí, els voluntaris tenen més mèrit que mai. Ens diuen que com que plou que fem com tothom i que tirem directe cap al Bruc per la pista, però nosaltres els hi diem que el metge ens té prohibit retallar, així que per prescripció mèdica hem d’anar pel recorregut original. Portem tot el matí mullant-nos, així que ja no vindrà d’una mica més.

Les cames segueixen amb forca i ens podem permetre de fer una bona apretada en aquest últim tram, com ens agrada fer km i quants més en fem, més en volem fer, quina malaltia!!! Finalment a les 13:45 h arribem de nou al Bruc. A diferència d’altres anys ja no hi queda gairebé ningú, com és normal, després de tot un matí passat per aigua, tothom ha anat a buscar el seu aixopluc...

Avui agrair més que mai als Koales i a tots els voluntaris la feina feta que sabem molt bé que no ha estat gens fàcil. A la vegada, donar les gràcies per brindar-nos l’oportunitat de poder gaudir d’aquesta piratada tan i tan ben parida!!!

Marató del Montseny - 42 km 2.700 m D+

Sortim amb el Ivan molt animats i amb moltes ganes de passar-ho d’allò més bé. Mentre tots els corredors del nostre voltant estan totalment concentrats en la cursa i no diuen res, el Ivan i jo anem xerrant tota l’estona. Ens anem explicant anècdotes, anem buscant frases fetes per cada moment de la conversa i fins hi tot algun que altre acudit. Nosaltres anem fent al nostre ritme sense preocupar-nos en absolut si algú ens avança, queden molts km i tota la feina encara està per fer. De moment la vesant competitiva està ben adormida, ja s’anirà despertant, espero!

A partir de Sant Bernat tot canvia, s’acaba el córrer, la xerrameca i comença el veritable desnivell que no donarà treva fins al coll del Matagalls. Incremento una mica el ritme per posar a prova les cames, a veure si després de tants dies d’anar malament, es comencen a posar les coses al seu lloc d’una vegada. El Ivan em segueix i diu que intentarà fer-ho fins que ja no pugui més. Jo li dic que tinc el pressentiment que avui acabarem plegats, a veure si és possible, la veritat és que a mi em faria molta il·lusió. Les sensacions són molt bones, avui les cames sembla que tenen força i que responen bé, ja era hora!!!

Quan arribo als peus del Matagalls em giro i no veig al Ivan, no fa massa que l’he vist per última vegada, així que no pot estar massa lluny. La baixada fins a Sant Marçal la faig força bé, les cames avui tenen ganes de pencar i això m’anima moltíssim. Aquesta baixada és preciosa i en aquesta època de l’any encara més, som uns afortunats, quin país més ben parit que tenim!!!

La pujada cap a Les Agudes també és impressionant, la tardor n’incrementa el seu encant i tot plegat fa que avui estigui gaudint d’allò més! Que bé que m’ho estic passant, avui intueixo que serà una jornada formidable. Mica en mica vaig recuperant posicions, des de Sant Bernat no m’ha avançat pràcticament ningú i jo he anat avançant uns quants corredors, avui tot va rodat, que bé!!! Quan falta poc per arribar a Les Agudes, em trobo en Galdric, em diu que va bastant tocat i li dic que em segueixi, que amb mi segur que anirà bé! Arribo a l’avituallament del Turó de l’Home en un moment d’eufòria absoluta, just darrera meu arriba en Galdric i em diu que intentarà seguir-me, “Clar que sí Galdric! Va, que això ja ho tenim!”.

Quan portem unes 4 hores de cursa passem pel cim del Turó de l’Home, només ens separen 12 km de la línia d’arribada i, com tot segueixi igual, es presenta una molt bona baixada. Em diuen que vaig a la posició 52, la veritat és que aquesta posició em sorprèn, sent 900 corredors com som, creia que en tindria més de 100 al davant. Mentre vaig baixant, de tant en tant em vaig girant i en Galdric sempre està a uns 15 o 20 m, li vaig preguntant com va, em diu que va com pot, però la veritat és que està aguantant la mar de bé.

Cada cop falta menys per estar de nou a Sant Esteve, cada cop tinc més ganes d’arribar-hi, quan més apreti abans hi arribaré, així que intento incrementar una mica el ritme a veure si sóc capaç de mantenir-lo. S’acaba la pista i comença el corriol, aquí sí que corro a gust. Anem avançant algun que altre corredor i les cames segueixen pletòriques, carregades d’alegria. Només falten 4 km i sense adonar-nos-en ja estem al cartell que indica que només en falten 3.

Les cames van a tota ostia, sembla que hagin de rebentar en qualsevol moment, però ara no es pot afluixar. Ara sí que toca treure aquell esperit competitiu que tan adormit tenia al principi, ara és el moment d’exprimir les forces amb la màxima intensitat, haig d’apretar molt fort les dents, però ara és el moment de fer-ho. Quan entrem a la recta final ens posem de costat amb en Galdric i entrem junts quan el rellotge marca 5:13 h, arribant en la posició 41 i 42. Ho hem donat tot, espacialment en aquests últims km, quin final més ben parit, quin final més emocionant, quin final més emotiu!!!

Felicitar a l’Èric per la seva meritòria segona posició, en Joan per aconseguir baixar de les 5 hores, el Ivan pel seu temps molt treballat de 5:49 h i l’Adrià per aconseguir baixar de les 7 hores, molt bona feina companys!!!