Marató Vall del Congost - 42km 3.000m D+

La Marató d’avui em té el cor robat. Aquesta és la cinquena vegada que hi participo i cada vegada que la corro tinc més ganes de tornar-hi. Estic parlant de la Marató de la Vall del Congost, que amb els seus 3.000m de desnivell positiu, configura un circuit d’una bellesa extraordinària. M’encanta!!!

Avui tinc un petit problema mecànic a conseqüència de donar-ho tot la setmana passada a l’Ultra Trail de Les Fonts. Tinc el peu esquerra una mica inflat i crec que es tracta de tendinitis. Si tingués dos dits de seny avui no correria, però opto per no dir res i deixar la visita al mecànic per la pròxima setmana... Sé que aquest peu no em deixarà córrer al 100%, però havent-hi una cursa com aquesta, se’m fa impossible quedar-me a casa.

Acabem de sortir i ja tinc de l’ordre d’un centenar de corredors a davant, això em motiva molt. Sembla que tornem al circuit de fa dos anys, això vol dir treure un tram de pista per recuperar corriol, perfecte!!! Després de fer la primera pujada, veig que girem a l’esquerra, això vol dir que no recuperem tot el corriol de fa dues edicions i que farem una mica menys de desnivell, que hi farem...

Pujant al Collet de la Font m’avança algun corredor corrent en pujada, així que decideixo que si ells corren jo també, conec molt bé el recorregut i sé que cal guardar pels últims kms, però una setmana més intentaré donar-ho tot des d’un principi i a veure que passa...

La baixada que ens porta fins al Paraiso està fatal, la pedra està totalment molla i patina moltíssim. Això fa que haguem d’anar amb molt de compte ja que una caiguda aquí podria ser fatal. Veig que el mal al peu m’acompanyarà tota la cursa, però opto per buscar-hi el costat positiu i pensar que estic entrenant el conviure amb el dolor, que també s’ha de fer...

Arribem al punt clau, km 19,5, porto 2:19h i a partir d’aquí comença la cursa de veritat. A l’avituallament m’han comentat que anava a la posició 44, això vol dir que encara tinc molta feina fer. El tram inicial és molt dret i m’encanta. De moment em sento amb molta força així que seguirem donant-ho tot!!!

Pujant al Castell de Tagamanent em trobo primer al Genís, la Rosa i en Francesc i més endavant al Tomàs, tots m’animen i això em dóna una energia brutal, endavant!!! Aquí hi ha força boira i fa una mica de fred, així que a perdre alçada ràpidament.

La baixada està molt perillosa, hi ha una lloses que patinen d’allò més, toca reduir el ritme i vigilar de no prendre mal...

Un cop creuat el riu, km 30, és quan arriba la meva hora. A partir d’aquí, cada any em trobo corredors bastant tocats i aprofito per començar a avançar i aquest any no pot ser menys, amunt!!!

Tot pujant a la Trona avanço 4 corredors. Em giro i veig que en puja un que va molt fort, sembla que va amb intencions d’avançar-me, però em sento amb molta força per no posar-li fàcil, finalment me’n acabo allunyant. Arribo al km 35 amb 4:43h, veig que serà impossible baixar el temps de l’any passat, però amb la mica d’increment de desnivell i el terreny tant complicat com està, és gaire bé impossible, no passa res...

Última pujada, a la llunyania veig un corredor, a per ell!!! M’hi acosto ràpidament i l’avanço sense gaire dificultat, estic pletòric, vinga, a pel següent!!!

Últims 3km, ara sí que aniré tant ràpid com pugui, les cames m’ho permeten, així que poso la directe i cap a Aiguafreda i falta gent. M’he proposat baixar de les 5:30h i crec que no serà possible, però ho intentarem!!!

Ja veig l’arc d’arribada, el peu no m’ha deixat de fer mal en cap moment, però he aconseguit vèncer el dolor. Al final arribo amb 5:35h, posició 22 i havent gaudit d’allò més. Es confirma el que deia al principi, acabo la cursa amb més ganes de tornar-hi que vaig acabar l’any passat...

Ultra Trail Les Fonts - 120km 6.000m D+

Ja estic de nou a Xerta. Per davant tinc un cap de setmana per gaudir d’allò que més m’agrada, córrer, córrer i córrer. Córrer divendres una primera etapa de 23km i 350m de D+, perfecte!!! Córrer dissabte una segona etapa de 70km i 4.000m de D+, excel·lent!!! I córrer diumenge una tercera etapa de 27km i 1.650m de D+, formidable!!! Què més es pot demanar??? L’any passat vaig quedar enamorat d’aquesta cursa, pel seu format, per la seva gent, per la seva organització, per la bellesa dels seus recorreguts... Em vaig dir que segur que hi tornaria i aquí estic.

Són les 21:00h, frontal al cap i, sota una lleugera pluja, prenem sortida de la primera etapa. Abans de sortir ens avisen de dos passos on ens hi trobarem un parell de pams d’aigua, sembla doncs que tindrem una cursa força divertida... Aquesta etapa és molt corredora, massa pel meu gust, però que hi farem, tocarà córrer tant com es pugui. Recordo que l’any passat vaig anar força tranquil pensant en les dues pròximes etapes, així que aquest any intentaré prémer una mica més l’accelerador.

No estic acostumat a córrer amb tant poc desnivell i noto com estem anant molt ràpid. Noto fins i tot que vaig bastant collat, però ja m’agrada! Amb l’ajuda d’una corda creuem el riu, no ens han enganyat quan ens han dit que baixava bastant ple, aigua fins els genolls, mirar de passar ràpid i amb poc més d’una hora ja som a Aldover, km 14.

L’objectiu d’avui és anar a dormir el més aviat possible, així que quan més ràpid anem, abans agafarem el llit, endavant!!! Ens unim un bon grupet de corredors, entre ells n’hi ha un parell del País Basc que conec de l’Apuko i tot fent petar la xerrada i anar fent una mica de conya arribem de nou a Xerta. Arribo amb 1:53h, 7 minuts menys que l’any passat i amb molt bones sensacions. Menjo una mica i ràpidament cap al llit que demà ens espera una jornada amb molta feina...

Vist i no vist, són les 6:00h i ja estem de nou amb el frontal al cap a la línia de sortida. Amb poc més d’una hora arribem a Paüls, km 10, on hi ha el primer avituallament. A partir d’aquí comença la primera de les 4 pujades de l’etapa. El dia és força serè, la temperatura és molt agradable, baixa aigua per tot arreu i la sensació de frescor és brutal!!! M’avança algun corredor, però trobo que vaig a un bon ritme, així que no m’hi preocupo i jo a la meva.

La primera pujada és molt maca i el descens pel corriol de baixada que ens porta fins a Prat de Comte es fa d’allò més agradable. Amb unes 3 hores arribem al segon avituallament, km 26. Sensacions boníssimes!!!

L’ascens al Tossal d’Engrillo és impressionant. La pujada és extremadament dreta i l’últim tram a través d’una carena totalment pedregosa és d’una bellesa difícil de descriure. Faig aquesta carena molt emocionat, les vistes són excel·lents, estic molt agust i m’ho estic passant d’allò més bé, m’encanta!!!

  Abans d’arribar a la baixada que ens ha de portar a Sant Roc, hem de fer vàries pujades i baixades que van carregant les cames, tot i així corro tot el que puc. Recordo que l’any passat aquesta segona etapa m’he la vaig agafar també amb més calma, però avui em trobo tant bé que decideixo anar a per totes. Potser demà ho pagaré molt car, potser demà me’n hauré de penedir, potser demà perdré més del que hagi pogut guanyar avui, però si no ho provo no ho sabré. Així que mentre pugui aniré al màxim i a veure que passa...

Ja estic fent el tercer ascens de la jornada, de sobte m’apareix en Mikel, un corredor del País Basc amb el que ahir vam arribar plegats i avui també hem anat junts fins a Prat de Comte. El fet de tenir en Mikel al darrera em fa incrementar una mica més el ritme, jo incremento el ritme i ell també, sembla que em donarà més feina de la que ja tenia... Arribem al coll de l’Espina, km 48, i comença la baixada fins al poble d’Alfara. La baixada és amb molta pedra i força tècnica, vaig tant ràpid com puc i en Mikel a darrera.

Arribo a l’avituallament d’Alfara, km 53,5, bastant acalorat i amb molta gana, em refresco el cap a la font, menjo una mica i sense perdre gaire temps reprenc la marxa per fer front a l’última pujada important de l’etapa. A la llunyania veig corredors que els atrapo amb bastanta facilitat, una bona injecció d’energia!!! En l’últim tram de la pujada en Mikel m’avança. Els dos coincidim en que avui no estem guardant res, tant ell com jo ho estem donant tot. Avancem també un parell de corredors que només fan l’etapa d’avui, més endavant un altre. En Mikel s’ha posat a davant amb un ritme altíssim i jo darrera que no vull que se’m escapi, sembla que tindrem un final d’etapa disputat.

Arribem a l’avituallament de la Font Nova, km 63,5, portem gaire bé 9 hores en cursa. De nou poso el cap sota la font. Està emboirat i en l’última pujada ens ha plogut una mica, però tot i així tinc molta calor. Mentre menjo una mica en Mikel em diu que ell va tirant. L’intento atrapar, però veig com cada cop està més lluny. Els últims kms són pràcticament tots per pista i per més que corri acabo perdent en Mikel de vista.

Ja veig Xerta, vaig bastant al límit, però no tinc altra opció que acabar donant-ho tot.  Arribo amb 9:41h, 1 hora i 6 minuts menys que l’any passat. En Mikel fa 4 minuts que ha arribat. Avui ho he donat tot, no he guardat res, espero que això demà no em passi factura...

Ja hi tornem a ser, són les 8:00h i ja estem de nou a la línia de sortida per prendre part de la tercera i última etapa. De moment noto que les cames estan molt bé, sembla que encara els hi quedarà energia suficient per rematar la feina. Després de les dues primeres etapes, estic en la posició 11 de la classificació provisional de la UT. Surto amb un objectiu clar, donar-ho tot una altra vegada i intentar mantenir la posició de la classificació, a veure si ho puc aconseguir.

Surto bastant fort, la distància d’avui, en relació a les que estic habituat no em fa gens de por, així que sí les cames em responen mínimament bé, aquesta etapa no m’hauria de generar excessius problemes. Vaig de nou amb en Mikel, imagino que ell tindrà el mateix objectiu que jo, mantenir la seva posició. Així que es preveu una etapa interessant...

Fent la primera pujada em trobo molt bé, fa un dia radiant i estic super feliç de poder córrer de nou per una zona d’una bellesa tant extraordinària. Em giro i veig a una certa distància els dos corredors que tinc a darrera de la classificació provisional, això vol dir que si els hi puc mantenir la distància, tinc la posició garantida.

Estem corrent fins hi tot de cara amunt, no sembla en absolut que estiguem acusant l’esforç dels dos últims dies, més aviat sembla que els 70km d’ahir ens hagin donat encara més energia. Amb en Mikel arribem junts a la Coscollosa, el punt més alt d’avui. Ara sí que ja ho tenim al sac!!!

Ràpidament arribem de nou a la Font Nova, km 19. Altra vegada poso el cap a sota la font, agafo un parell de trossos de taronja i veig com en Mikel se’m escapa igual que va fer en l’etapa d’ahir. Surto disparat a veure si el puc atrapar, però sembla que se’m tornarà a escapar...

Un cop feta l’última pujada en la que hi ha una corda per ajudar-nos, incremento el ritme i passo del 100% al 120%. Contínuament vaig avançant corredors del dorsal blanc (que només han fet l’etapa d’avui). Quin vici, quants més n’avanço més en vull avançar, allà davant en veig dos més, a per ells!!!

Trepitjo de nou el poble de Xerta, un altre dia que ho he donat tot i un altre dia que m’ho he passat d’allò més bé. Creuo la línia d’arribada en 3:23h, 15 minuts menys que l’any passat.

Al final amb un temps total de 14:58:26 acabo en la 9ª posició, és a dir, que l’objectiu de mantenir la posició en la tercera etapa, ha estat més que aconseguit. Màxima felicitat!!!

Abans d’acabar la crònica agrair de tot cor a tota la gent de l’organització, a tota la gent de Xerta, a totes les xertolines de la cuina... per tractar-nos tant i tant bé. En tot moment han vetllat pel nostre ben estar i han procurat que no ens faltés res en cap moment, moltíssimes gràcies, de debò!!!

Marató Hivernal Campdevànol - 42km 2.700m D+

Avui em poso el primer dorsal de l’any per córrer la Marató Hivernal de Campdevànol en la seva segona edició. Una marató que transcórrer per la comarca del Ripollès i que amb els seus 2.700m de desnivell positiu passa per 4 cims d’entorn a 2.000m d’altitud, La Covil, Costa Pubilla, Emperadora i Pedrapicada. El diumenge passat vàrem rebre des de l’organització unes fotos on es veien diferents trams del recorregut totalment nevats. Per tant, sembla que el terreny pot estar força divertit...

Estem a punt de sortir i en el breafing ens comenten que durant aquesta setmana han pujat força les temperatures i que la neu s’ha desfet bastant, amb la qual cosa el terreny està bastant pesat. El recorregut és el mateix que l’any passat, tant sols han modificat l’últim km de pujada a la Covil. Som-hi doncs, a veure que ens anem trobant...

Els primers kms pugen lleugerament, però deixen corre. A la que entrem al bosc i comencen els corriols, opto per deixar de corre. El desnivell no és excessiu i m’avancen corredors que sí que corren, però considero que el desgast és massa elevat i que l’energia que aquí consumeixi em pot fer molta falta més endavant.

Tot i que estiguem en ple mes de febrer, no fa gens de fred. El cel cada cop és més serè. Sembla que tindrem un matí formidable. A mesura que anem guanyant alçada em vaig trobant cada cop més agust, tot i així noto que tinc l’esperit competitiu bastant adormit, però bé, imagino que amb el pas dels kms ja se’m anirà despertant.

A partir d’uns 1.800m d’altitud ja comencem a trepitjar neu, la veritat és que de moment el terreny està perfecte per corre, hi ha algun tram una mica més complicat, però en general està molt bé. Al arribar al refugi de la Covil, km 13, veig una pujada molt i molt dreta, tant dreta que és necessària l’ajuda d’una corda per poder vèncer el fort pendent totalment nevat. Aquest és el canvi que han comentat abans de la sortida i no vegis quin canvi, ufffffff quina pujada!!!

Quan porto 2:03h passo pel cim de La Covil, el primer dels quatre cims de 2.000m. A les valls es veu una boira molt espessa, però aquí hi fa un dia totalment radiant. La panoràmica és espectacular, la temperatura extremadament agradable i les sensacions cada vegada són més bones. La carena a través de la qual anem fent els diferents cims és molt exigent, hi ha trams amb força neu i d’altres que no n’hi ha gens. Arribo al cim de Costa Pubilla i em diuen que ja he assolit el punt més alt del recorregut, som-hi!!!

Superats l’Emperadora i la Pedrapicada comença la baixada. Al llarg de la carena he avançat algun corredor, però avui sembla que no serà gens fàcil avançar-ne gaires més, a veure que es pot fer... Després d’uns 4 km de baixada continuada, venen 2km de pujada, aquí veig al davant 4 corredors, a per ells!!! N’avanço un, avanço el segon, tres i quatre, vinga que se’m comença a despertar l’esperit competitiu!!!

 Poc abans d’arribar al km 35, de sobte m’avança un corredor d’una forma molt contundent, ara bé, això m’anima a intentar-lo seguir i així ho faig. Li vaig mantenint en tot moment la mateixa distància, ell corre en pujada i jo també, costa molt, sí, però si ell corre, jo també. De cop una pujada amb un fort desnivell, és bastant curta, però molt dreta, a donar-ho tot!!!

Quan falten uns 3kms miro el rellotge i em sorprèn veure que puc fer un temps molt similar al de l’any passat. La veritat és que estava convençut que a causa de la neu havia anat força més lent, però sembla que no, així que últims kms a tope i a veure si puc millorar el temps de l’any passat!!! M’avança un altre corredor, l’intento seguir, però se’m fa impossible, se’m escapa. En l’últim corriol m’hi aproximo, però a la que arribem a la pista novament se’m allunya.

De nou trepitjo els carrers de Campdevànol, últims metres, creuo l’arc d’arribar, sensacions boníssimes, quina marató més ben parida!!! Una cursa molt recomanable!!! Al final 5:03h, 4 minuts menys que l’any passat i molt satisfet d’haver passat un matí d’allò més agradable, per una zona d’una bellesa més que considerable.

La Ruta dels 3 Santuaris - 66km 3.300m D+

La d’avui es presenta com una d’aquelles jornades que no s’oblidarà amb facilitat. La d’avui es presenta com una d’aquelles jornades on la diversió estarà garantida d’inici a final. La d’avui serà una jornada genial, n’estic convençut!!! Sembla que la climatologia no estarà massa del nostre costat, tot i així, això no serà, ni de bon tros, un impediment perquè ho passem d’allò més bé.

Avui tenim per davant la Ruta dels 3 Santuaris. Avui tenim per davant un recorregut ideat pels Tallaferros i en especial pel seu capità en Josep Artigas. El recorregut només el conec parcialment, però la zona per on correrem és d’una bellesa extraordinària, és una zona amb un encant especial, és una zona que m’encanta. Ens esperen 66km i gaire bé 3.300m de desnivell positiu de diversió garantida. Endavant!!!

Sortim un total de 13 corredors quan passen uns minuts de les 6:30h. A davant en tenim més de 20 que han sortit en dos grups, un a les 4:00h i l’altre a les 5:00h. Partim de la Plaça Major de Sant Esteve d’en Bas direcció Els Hostalets. De seguida perdem de vista en Jaume Folguera, bàsicament perquè el seu ritme és bastant superior al de la majoria dels mortals. La resta anem fent, anem xerrant d’això i d’allò, de tot una mica. Encara és de nit, però es veu un molt bon ambient.

El Santuari de Cabrera és el primer dels tres que assolim. Hi ha una boira considerable, però, a l’horitzó, les boires són travessades per uns lleugers rajos de sol, una panoràmica espectacular!!! Després de passar pel pla d’Aiats i baixar per un corriol d’allò més divertit, arribem a Cantonigròs, km 23, on hi ha el primer avituallament. No es tracta d’un avituallament qualsevol, sinó d’un avituallament que ja voldrien tenir les millors curses, pasta, pernil, fuet, galetes dolces, salades, croissants de xocolata, magdalenes, truita, caldo... Increïble!!! Aquí em d’esperar a en Salva que s’ha perdut baixant del pla d’Aiats. En total estem uns 30 minuts parats i això fa que se’ns refredi considerablement la maquinària...

Reprenem la marxa direcció Rupit, la sensació de fred és notable després d’haver estat parats tanta estona, però mica en mica ens anem posant a to. Anem amb en Max tot comentant la preciositat del recorregut, ambdós estem absolutament meravellats. Que fàcil és fer-nos feliços!!! Que fàcil és passar-ho d’allò més bé amb ben poc!!! Que fàcil és gaudir d’un entorn idíl·lic quan s’està ben acompanyat!!! Sense donar-nos-en ni compte, arribem a Rupit. Aquí ens hi trobem un altre avituallament, al·lucinant!!! Com que hem menjat bastant a Cantonigròs i, a més, plou una mica, pràcticament no ens aturem i seguim endavant.

La panoràmica des de dalt el Collsacabra és espectacular. El dia és totalment gris, però sembla que això encara li dóna més bellesa al paisatge. De tot el grup que hem sortit ara mateix en som 4. Els hi comento al Max i a l’Esteve que vagin tirant que jo esperaré a en Joan que sembla que té algun problema. Em diu que li fa mal darrera el genoll, que no li va gens bé de corre a les baixades i que plegarà al pròxim avituallament. De sobte es posa a ploure amb certa intensitat i el vent bufa cada cop amb més força. Bufa amb tant força que sembla que hagi d’arrencar els arbres que es belluguen d’un costat a l’altre. Per sort quedem arrecerats i, tot i que el soroll que produeix el vent impressiona moltíssim, gaire bé no el notem.

Al arribar al Santuari del Far, km 45, ens trobem al grup de les 5:00h que surten de l’avituallament. Ens diuen que amb aquest mal temps s’ha d’anul·lar la ruta, evidentment és un broma, a nosaltres no ens fan plegar així com així...

Ens tornem a ajuntar la majoria dels que hem sortit plegats, falten en Joan i en Salva que s’han quedat al Far. A mesura que van passant els kms va incrementant la felicitat. A mesura que van passant els kms l’alegria fa que el cansament quedi en un segon terme. Baixem fins a Sant Feliu de Pallarols i afrontem la que serà l’última pujada important de la jornada. Es tracta d’una pujada de 3km i 600m de desnivell positiu. Al principi hi ha molt de fang i es fa força dificultós guanyar desnivell, però mica en mica el terreny va millorant. Arribem al tercer Santuari de la ruta, el Santuari de la Salut, km 55. Aquí les Deesses ja ens ho tenen tot apunt. Ara sí que puc dir que la perfecció existeix!!!

L’últim tram fins a Sant Esteve el fem tot comentant lo formidable que ha estat la jornada. Cada un de nosaltres explica la seva versió dels fets, però la conclusió sempre és la mateixa, un dia magnífic!!!

Arribem de nou a la Plaça Major quan el campanar toca les 5h de la tarda. Com no, ens hi trobem a les Deesses que ens donen la benvinguda i ens fan entrega d’una xapa que portarà associat un dia de conya amb una gent de conya!!!

Abans d’acabar aquesta crònica agrair de tot cor a tots els Tallaferros per organitzar aquesta quedada tant xula i en especial agrair a les 3 Deesses, l’Assumpta, l’Inés i la Mireia que han estat a tots els avituallaments procurant que no ens faltés de res. Moltes gràcies, de debò!!! Tots plegats sou molt ben parits!!!

Aquest és el track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3872869

Balanç any 2012 - 3.956km 215.980m D+

Aquest 2012 ha estat per mi un any molt i molt interessant a la muntanya, tant interessant com intens. He après moltes coses noves, he après que la muntanya és molt forta i pot jugar molt males passades, he après que la nostra minúscula presència és insignificant al costat de la seva immensitat. He après que hi ha moments molt complicats que requereixen esforços realment extraordinaris per poder-los superar, però superar-los ens fa més forts.

Aquest 2012 m’ha ensenyat a treballar en equip, a compartir, a lluitar, no tant sols per tu, sinó per l’objectiu comú d’un equip. Hem viscut moments molt grans, moments molt dolços, moments d’una gran felicitat, però també moments d’una duresa extrema. Hem corregut en moments de molta calor i també hem corregut en moments de molt de fred. Pluja, neu, vent són obstacles que ens ha tocat superar, però superar-los ens ha fet més forts.

Aquest 2012 he tingut el privilegi de compartir molts kms amb uns grandíssims corredors, però encara millors persones, en Jordi Armengau, en Pep Cabanas i en Jordi Codina. D’ells també n’he après molt, he après a tirar endavant malgrat les adversitats, he après a no rendir-me, he après a capgirar les situacions complicades amb optimisme, he après a compartir... Realment ha estat una sort poder córrer al seu costat!!! Moltes gràcies companys!!!

Aquest 2012 ha estat molt intens ja que el tanco havent-me posat un total de 27 dorsals. He corregut 10 Ultra Trails, 2 marxes de resistència, 8 maratons de muntanya, una marató i mitja i 6 curses d’entre 10 i 25km. He corregut prop de 4.000km i més 200.000m de desnivell positiu. Però el millor de tot, sense cap mena de dubte, han estat les més de 700 hores que he pogut gaudir de la muntanya envoltat d’una gent formidable.

Aquest 2012 em deixa unes paraules del company Jordi Armengau gravades a la memòria per sempre més: NI UN PAS ENRERE, SEMPRE ENDAVANT!!!

Marató i Mitja l'Ardenya - 63km 3.000m D+

Avui la sortida és a les 7:00h del matí. En aquests moments fa força fred, però la previsió és de bon temps amb temperatures d’entre 5 i 11ºC. Estem a Santa Cristina d’Aro per corre la Marató i Mitja de l’Ardenya. Aquesta serà l’última cursa de llarga distància de l’any, així que aquests 63km i 3.000m de desnivell positiu que tenim per davant, ja es poden anar preparant que vinc disposat a donar-ho tot, com sempre és clar!!!

La sortida és molt ràpida, la gent no li té cap por a la distància de 63km. Jo por tampoc, però respecte sí, el suficient respecte com per sortir igual o fins hi tot una mica més conservador que en una marató. De seguida es fa de dia i podem parar el frontal. Quan encara no fa una hora que correm, ja estem al km 9, això, com segueixi així, serà molt ràpid!!!

Fa estona que estem corrent per pista, una pista que no m’és massa favorable i de sobte m’avancen fins a 5 corredors, crec que amb alguns d’aquests, més tard o més d’hora, ens tornarem a veure les cares...

Pista i més pista, el que té de positiu aquesta pista és que no t’exigeix especial concentració i pots anar pensant amb tot allò que et passi pel cap. Ens estem encarant al mar, pel que sembla hi hem de passar molt a prop. De cop una baixada molt pronunciada, tant pronunciada que si no vols frenar i et deixes anar sembla que hagis de sortir volant directe fins al mar. Arribem a la carretera, cap marca enlloc. Al sortir ens han alertat que s’havien trobat algun tram en el que havien tret les marques, però que tranquils que en tot moment hi hauria uns punts blaus que igualment ens marcarien el camí a seguir. Busquem els punts blaus, però tampoc no n’hi ha enlloc. Té tota la pinta que ens hem perdut, així que a tornar a tirar amunt fins a recuperar les marques. Efectivament, al baixar tant ràpid, ens hem passat un gir de gaire bé 180º. No passa res, recuperem el camí correcte i endavant. Veig que amb aquesta perduda m’han avançat un munt de corredors, així que ja tinc feina...

Estem corrent per la platja i no és feina fàcil. La curiositat em fa mirar l’altímetre, mai havia estat tant pròxim als 0m, la sorpresa és que marca -13m, doncs res, ara estic a un bon punt per calibrar-lo...

Mica en mica els corriols van guanyant pes, mica en mica em vaig posant a to i començo a recuperar les posicions perdudes. L’objectiu abans de sortir era el de baixar de les 8h i cada cop tinc més clar que ho podré aconseguir, en principi, sense excessives dificultats.

De sobte em començo a trobar un munt de corredors, són els últims de la marató que han sortit més tard i els dos circuits s’acaben unint. N’avanço un, i un altre, tres més... Tot i que no siguin de la mateixa cursa que la meva, el fet d’avançar tanta gent em motiva moltíssim i el fet de que em faltin menys de 20km per l’arribada em dóna molta força.

Arribo a l’avituallament del km 51, el rellotge està a punt de marcar les 6h. Em sento d’allò més bé, ara sí que ja tinc clar que em puc acostar més a les 7h que no pas a les 8h, així que: “Som-hi Salvador, a per totes!!!”.

Estem baixant per un corriol guapíssim, darrera tinc un corredor que s’està esforçant per avançar-me i jo m’estic esforçant al màxim perquè no ho faci, fins que de sobte pataaaaaam, ensopego amb el tronc d’un arbust tallat arran de terra i ostia al canto!!! El company que anava darrera m’ajuda a aixecar-me, “Estàs bé?” em pregunta, “Sí, sí, estic bé tranquil, saps què? Millor passa tu a davant” li dic.

Mica en mica em vaig recuperant de la caiguda, no m’he fet mal, però si alguna rascada a la cama i a la ma, però no passa res, cada cop estic més a prop de Santa Cristina d’Aro i això em fa oblidar l’aterrissada. Ja veig de nou el corredor que he deixat passar, m’hi aproximo ràpidament i l’acabo passant, Sí senyor!!!

Últims 5km, les cames comencen a protestar, però ara no és moment de protestes, ara és moment de mirar endavant i només endavant. Ja porto 7h, però em falta molt poc per arribar. A la distància veig un altre corredor, aquest sí que no em serà possible atrapar-lo, ho intento, impossible, la màquina ja no dóna per més...

Passo per la línia d’arribada amb 7:13h, objectiu assolit. El company que ha entrat davant meu em diu que ell ha entrat el 8è, així que jo he estat el 9è. No em pensava arribar tant endavant, però bé, una bona posició per tractar-se d’una cursa tant corredora.

Marató Se m'n Refum - 42km 2.000m D+

Ahir al vespre l’home del temps va dir que aquest cap de setmana estava sent el més fred de tot l’any i avui, aquí a Sant Sadurní d’Anoia, ho puc corroborar. Estem a una temperatura de 0ºC, això sí, el cel és absolutament blau, no s’hi veu ni una mínima boira. Tinc la sensació que avui serà un dia de tardor molt fred, però totalment radiant.

La d’avui és la Marató Se M’n Refum, segons l’organització té un desnivell positiu de 2.300m, però jo, veient el perfil, de moment ho poso una mica en dubte, ja us ho diré un cop hagi acabat.

Sortim poc més de 100 corredors, al cap de pocs kms, la cursa s’ha estirat tant que ja vaig tot sol. Noto que estic corrent poc motivat i això no m’agrada. Imagino que el fred i el no tenir corredors al meu voltant són els principals causants d’aquesta manca de motivació. Ho haig de resoldre, m’haig de concentrar en la cursa, haig de gaudir del recorregut, de l’entorn, d’aquest dia tant radiant, vinga Salvador, som-hi, que avui serà un gran dia!!!

Passat el km 13, m’avança un corredor, em giro i veig que en venen dos més que també tenen intenció de fer-ho, això és justament el que necessitava per entrar en cursa. Recupero la posició que havia perdut, els altres dos corredors ja els he perdut de vista, em començo a sentir a gust, perfecte!!!

Arribo a l’avituallament del km 21,5, amb poc més de 2 hores i després de fer els últims 4km per pista. Pel meu gust aquesta cursa està sent massa corredora, seria desitjable que hi haguessin més trams de corriol i menys de pista, però que hi farem, si avui s’ha de corre gaire bé tota l’estona, doncs a corre!!!

Calculo que vaig en la posició 15, veig que amb el ritmo que porto, puc fer entorn a 4:30h, m’ho proposo com a objectiu i em proposo arribar entre els 10 primers. Ni una cosa ni l’altra seran fàcils, però ho intentaré.

En pocs kms avanço 3 corredors, he entrat ja en aquella fase de la marató que vaig a més, ja m’he transformat, en Salvador conservador del principi queda aparcat i entra en acció en Salvador disposat a donar-ho tot. M’encanta!!!

Superat l’avituallament del km 32,5 veig que és totalment factible baixar de les 4:30h, també veig un altre corredor al que m’hi estic acostant ràpidament, a per ell!!! L’avanço, em sento cada cop amb més força. Endavant!!!

Ja veig Sant Sadurní a la llunyania, em giro i veig que a poc metres darrera meu hi ha el corredor que m’ha avançat després del km 13 i que mai s’ha allunyat gaire de mi. Si vull conservar la posició no em puc relaxar ni un moment, a donar-ho tot Salvador!!!

Els últims kms són en pujada, noto com el cor em batega molt fort i les cames manifesten el seu cansament, però no puc afluixar. Em giro, el corredor que em segueix no s’aproxima, si no baixo el ritme tinc la posició assegurada. Miro el rellotge, i tant que baixaré de 4:30h. Ja veig la línia d’arribada, la creuo en 4:15h i en 8a posició. El Sunnto em diu que el desnivell positiu ha estat d’uns 2.000m. Acabo de superar en 13 minuts el meu millor temps en una marató de muntanya. Perfecteeee!!!

Marató Pirata Montserrat - 42km 2.750m D+

La d’avui no és una marató qualsevol, la d’avui és molt més que una marató, la d’avui és una autèntica festa entre una bona colla d’amants de la muntanya.

Falten pocs minuts per les 7:00h i estem al Bruc, disposats a fer una senyora volta a través d’unes muntanyes amb molta màgia, en una trobada que porta per nom Marató Pirata de Montserrat. Uffff quant de contingut hi ha darrera d’aquestes paraules!!!

Fa hores que els primers corredors han partit d’aquest mateix punt on ens trobem nosaltres i n’han sortit una pila de grups a hores diferents, els darrers fa tot just mitja hora. Nosaltres som els últims de sortir, abans però fem un sentit minut de silenci en honor a la Teresa, una vegada més pell de gallina!!!

De seguida es posen al davant en Jaume Folguera, en Jaume Brugulat, en Sergi Cots i l’Esteban Monje, uffff quines 4 peces... Amb en Joan Carreras de seguida veiem el ritme que porten i descartem intentar seguir-los. Aquests se’ns carreguen en un tres i no res!!! Nosaltres optarem per anar a un ritme més tranquil, a un ritme que a més de gaudir ens permeti xerrar i anar comentant la jugada. La primera pujada fins a Sant Jeroni és exigent, però el fet de no portar posat un pitrall i no haver d’estar pendent del rellotge genera una gran tranquil·litat. Quan ens falten pocs metres per arribar al punt més alt del recorregut ens trobem a les feres que baixen, en Jaume Folguera no el veiem, ja en deu haver fet de les seves...

Baixant direcció a Collbató en Joan es torça el peu, s’ha fotut una bona torçada, tot i així sembla que això no serà un impediment per seguir endavant i poder-ho passar d’allò més bé. “Què tal Joan?” “Home em fa força mal, però ja em passarà!”. Els 2 companys que van amb nosaltres li proposen solucionar-ho a base de cervesa, tot i que en Joan no té massa clar si és la millor solució...

Arribem a Collbató i ens trobem un avituallament que ja voldríem trobar-lo en moltes curses. Ens ofereixen cervesa com si fos la cosa més normal del món, bé, en aquesta marató sí que és la cosa més normal del món, pel que sembla nosaltres som els que no ens hidratem adequadament per obtindre un bon rendiment...

Pujant direcció al monestir li comento al Joan que l’any passat aquí ens vam començar a trobar gent de la que havia sortit abans que nosaltres. Aquest any o nosaltres estem anant més a poc a poc o els de davant estant anant més ràpid. A veure si al final això d’hidratar-se amb cervesa aportarà més energia del compte...

L’avituallament de Santa Cecília és extraordinari, no hi falta de res i el que és més important, s’hi respira un bon rotllo que és massa. M’ho estic passant d’allò més bé. Tot plegat és formidable, m’encanta!!! En Joan que no sabia massa bé on el portava, està al·lucinant, li costa acabar-se de creure el que està vivint... Aquí ens trobem a d’altres corredors que han partit abans que nosaltres. Això no és un avituallament, això és una festa!!! Amb en Joan tornem a renunciar a la cervesa i seguim la nostra marxa.

A mesura que anem avançant, no parem de trobar-nos corredors i més corredors i a tots se’ls veu d’allò més feliços, que poc que necessitem per tenir-ho tot!!!

El tram fins a Can Massana es fa d’allò més agradable, el desnivell que acumulen les cames es comença a notar, tot i així, estem gaudint tant que el cansament avui no pot fer acte de presència.

Si l’avituallament de Santa Cecília era extraordinari a Can Massana ja és Festa Major. Tothom va maquillat, llavis de color rosa, cabells pintats de verd, les galtes també ben acolorides, un joc per aquí, un joc per allà... Tot plegat, increïble!!!

En l’últim tram fins El Bruc ens acabem unint un munt de gent. Tots coincidim en destacar lo ben organitzat que està tot i la gran feina feta per tots els voluntaris que han vingut disposats a donar-ho tot per tal de que els altres puguem gaudir fent el que més ens agrada. Moltes gràcies Koales, sou una gent de puta mare!!!

Per rematar la festa, un bon vermut d’arribada i tots junts cap a dinar, què més es pot demanar???

Marató del Montseny - 42km 2.700m D+

Ja som davant d’una nova marató, la d’avui és la Marató del Montseny en la seva segona edició. Som l’Ivan que es retroba amb els 42km després de més de mig any d’haver estat en contacte amb aquesta distància per última vegada i en Joan que avui s’enfronta a la seva primera cursa d’aquestes característiques.

Sembla que aquest any el temps ens vol respectar més que no pas en l’edició passada en la que va ploure des de l’inici fins al final i, a més, el fort vent a les cotes altes va intensificar molt considerablement la sensació de fred. Avui el cel també és gris, però sembla que està més tranquil que l’any passat.

Sortim plegats amb l’Ivan com fem habitualment, sortim tranquils, no ens preocupa que ens avancis altres corredors, no els hi posem cap impediment per evitar-ho, seguim la nostra filosofia d’anar de “menys a més” i ara, de moment, és l’hora del “menys”. En Joan surt bastant més ràpid que nosaltres, en els primers kms ja l’hem perdut de vista, “Molta força i molta sort Joan!!!”

Arribem sense excessives dificultats a Sant Bernat, km 16, ens avituallem per fer front a la primera pujada important de la cursa i amunt!!! De seguida el fort pendent del corriol ens obliga a caminar, ens obliga també a deixar de parlar com hem anat fent fins ara, bé, les paraules sense acaben a tots menys a un, un tal Ivan que xerra faci pujada, faci baixada, estiguem corrent o estiguem parats... Aquí comencem a avançar els primers corredors, agafem un bon ritme i no afluixem, l’Ivan al final ha deixat de xerrar, però de moment tampoc no afluixa.

Quan falta poc per arribar al Matagalls (no arribem al cim, sinó que ens quedem al coll), em giro i veig que l’Ivan no segueix, imagino que haurà hagut d’afluixar una mica, tot i així hem fet gaire bé els 20 primers kms junts i això és molt bona senyal.

Baixant direcció a Sant Marçal, el bosc ens meravella amb unes tonalitats impressionants, els colors que visualitzem són realment apassionants, es fa molt agradable corre per aquest terreny, felicitat absoluta!!! Em creuo amb un home que em diu que vaig el 47, això vol dir que davant meu hi ha un total de 46 corredors. Estic a punt d’arribar al km 25, ha arribat l’hora de fer el canvi del “menys al més”, em proposo avançar uns quants corredors més i arribar com a màxim en la posició 40, som-hi!!!

Pujant a Les Agudes em sento amb molta força, les cames em responen d’allò més bé, estic passant-m’ho molt bé i ho haig d’aprofitar-ho, a més l’entorn és preciós, una autèntica meravella. Avanço alguns corredors i això em dóna encara més força. Abans d’arribar al Turó de l’Home uns joves amb tambors i d’altres instruments animen amb molta intensitat, “Moltes gràcies companys!!!”

Superat el punt més alt del recorregut comença l’hora de la veritat, ha arribat l’hora de donar-ho tot, l’hora de prémer al màxim l’accelerador i el fre, ni tocar-lo. Els últims 12km fins a Sant Esteve de Palautordera són pràcticament en la seva totalitat en baixada, així que a per totes!!!

Passem de nou per Font Martina, km 35, les cames comencen a queixar-se de l’esforç fet fins el moment, però ara no és hora de queixar-se, hem quedat que ara era l’hora de donar-ho tot, així que no val a arronsar-se ni un moment. De moment en Joan segueix davant, per ser la seva primera marató ho està fent molt bé, sí senyor!!!

Passo pel cartell que m’indica que falten 5km per l’arribada. Veig a la llunyania en Joan, l’atrapo ràpidament, em diu que té les cames bastant carregades, “Vinga Joan, que això ja està!!!”.

En els últims kms encara avanço algun corredor, sembla que hauré complert el propòsit que m’he fet a Sant Marçal d’arribar dels 40 primers i això per mi ja serà tot un èxit. Al final arribo en 5:17h i en la posició 33 , gaire bé 20 minuts menys que l’any passat, bona feina Salvador!!!

En Joan arriba un minuts més tard amb 5:21h i en la posició 40. L’Ivan amb 5:31h i posició 52, un molt bon temps tant per l’un com per l’altre, enhorabona companys!!!

Abans d'acabar, donar les gràcies a l'organització per fer possible una cursa tant ben parida com aquesta i en un entorn tant extraordinari com és el montseny!!!

Marató Sant Llorenç Savall - 42km 1.800m D+

Un any més estic a la línia de sortida de la Marató de Sant Llorenç, aquesta serà ja la quarta vegada que la correré. Abans de començar fem un minut de silenci en record de la 3a, pell de gallina!!! Per mi aquesta cursa té quelcom especial, va ser la primera marató que vaig córrer l’any 2008, està molt a prop de casa i, a més, passa pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, una zona on hi vinc a corre de tant en tant i que té un encant i una bellesa inqüestionables.

Els primers kms són per una pista totalment corredora que, tot i tenir petites pujades i baixades, es pot considerar plana. Un terreny que a mi m’és totalment desfavorable i així ho demostra la gran quantitat de corredors que m’avancen. Arribo al km 10 en 59 minuts, un ritme molt superior al que jo estic acostumat, sembla que ja no m’avancen tants corredors,  tot i així, de tant en tant n’hi ha algun que m’avança sense cap tipus de contemplació. Recordo que aquesta situació m’estressava molt en edicions anteriors, però coneixent el recorregut tinc la certesa que recuperaré posicions a partir de La Mola.

Arribem al km 17 i em diuen que vaig en la posició 60, era conscient que m’havien avançat molts corredors, però tants??? Aquí comença la cursa que a mi m’agrada, a partir d’aquí ens endinsem al Parc Natural, s’acaba la pista i comencen els corriols, perfecte!!! Em proposo que, arribats a aquest punt, ja no em poden passar més corredors, li haig de donar la volta a la situació, a partir d’ara haig de començar a guanyar posicions.

Només iniciar la pujada cap a La Mola avanço a un parell de corredors, vinga Salvador amunt!!! Se’m posa al darrere un corredor amb intencions de passar-me, no sé si ho aconseguirà o no, però no penso posar-li fàcil. Anem pujant i no es separa de mi, incremento el ritme i ell també, sembla que està disposat a donar-me guerra, però m’està anat de conya!!! Arribem junts a l’avituallament del km 21,5, portem 2:05h, el ritme és considerable, però de moment noto que les cames encara tenen molta força.

El cel és totalment serè, bufa un vent fortíssim que no ha deixat cap boira, es veu el mar amb una claredat absoluta, tot plegat em dóna molta energia per seguir pujant. Aconsegueixo distanciar-me del corredor que feia estona que tenia al darrere, a la vegada avanço un parell de corredors més, estic pletòric i haig d’aprofitar-ho!!!

Arribo al cim de La Mola amb 2:42h, aquí el vent és d’allò més fort, així que agafo quatre coses de l’avituallament i surto disparat. Haig d’anar per feina, a la que estigui dins el bosc ja s’atenuarà aquest vent, així que intento perdre alça tant ràpid com puc. De nou avanço uns quants corredors que tenen certes dificultats per baixar, són aquells que em passaven sense contemplacions en els primers kms, pel que sembla aquest terreny ja no els és tant favorable.

Passo pel Marquet de Les Roques, km 31, amb 3:23h, em trobo molt bé, em sento amb molta força, fa estona que vaig donant-ho tot i crec que si no passa res puc seguir així fins al final, intentem-ho!!!

En l’última pujada important de la cursa veig com se’m aproxima un corredor, m’he proposat que a partir de la pujada a La Mola no deixaria que em passes ningú, fins al moment ho he aconseguit, així que en aquesta ocasió no pot ser l’excepció. Incremento el ritme, per uns moments sembla que ell també ho fa, ja veig que està disposat a fer-me pencar, segueixo incrementant el ritme i l’acabo perdent de vista, bona feina Salvador!!!

Pujo al Castell de Pera corrent, miro el rellotge i veig que puc fer el mateix temps que l’any passat o potser fins hi tot una mica menys, així que a seguir donant-ho tot. El cel segueix totalment serè, de nou veig el mar amb màxima nitidesa, m’ho estic passant d’allò més bé, un matí perfecte!!!

Últims kms, em pregunten com vaig i els hi responc que molt bé, sembla que els sorprèn la meva resposta, però és la veritat, vaig molt bé. Ja veig el poble de Sant Llorenç, ara sí que això ja està, últim esforç i passo per la línia d’arribada en 4:40h, 8 minuts menys que l’any passat, posició 36 i amb unes sensacions d’allò més bones, fins l’any que ve!!!