Marató Vall del Congost - 42km 3.000m D+

Avui tenim la sort de córrer a prop de casa, avui tenim el privilegi de córrer en una zona d’una gran bellesa i en un recorregut molt exigent, però a la vegada molt divertit. Avui haurem de superar els 42km i 3.000m de desnivell positiu que ofereix la Marató de la Vall del Congost.

Sortim a les 6:00h de Castellterçol amb l’Ivan, que és un bon coneixedor de la zona i en Galdric, que avui correrà la seva primera marató, sí senyor!!!

Vist i no vist, ja som a la línia de sortida, vist i no vist, ja estem corrent. La proximitat al riu fa que la temperatura sigui força baixa i que faci una mica de fred, però el desnivell ens farà entrar ràpidament en calor. El primer tram del recorregut ha variat una mica en relació a l’any passat, els del Parc Natural no ens deixen passar per una zona amb uns corriols molt xulos i ens fan anar per una pista que ja no és tant xula, que hi farem...
 

Se seguida m’uneixo amb en Jordi Armengau, sembla que aquest any passarem moltes hores plegats a la muntanya. L’Ivan sé que està darrera meu, mentre que en Galdric avui ha sortit amb molta tranquil·litat per tal d’assegurar la cursa.
 

Pujant direcció al Pla de la Rompuda, km 10, veiem com els de davant fa estona que van trotant tot i que sigui pujada, en Jordi s’hi suma, però li comento que això puja durant molta estona i córrer aquí ens pot acabar passant factura a partir del km 30, així que optem per combinar el córrer amb el caminar. Les modificacions de l’itinerari respecte l’any passat fan que arribem al km 10 uns 5 minuts abans que l’any passat.

La baixada la fem a bon ritme, el terreny està molt sec i deixa córrer molt bé. Tot i així, anem a una velocitat una mica inferior a la que podríem anar, però de moment és el que toca.

Arribem al Paraiso, km 15, amb 1:41h, aquí s’acaba això d’anar frenant i comencem a prémer una mica l’accelerador. Avancem uns quants corredors, les sensacions són molt bones, la motivació és total, així que, a per totes!!!

Estem al km 19, aquí és on els bons coneixedors del recorregut diuen que veritablement comença la marató, fa 2:12h que correm, però si els experts diuen que ara comença, doncs no els hi portarem la contrària...

...i ja estem pujant al Purgatori, coincidim amb en Jordi que la bellesa del bosc ple d’alzines per on estem passant li resta una mica de duresa a la pujada i amb aquest pensament aconseguim superar-la molt satisfactòriament tot avançant 2 o 3 corredors.

 Arribem al Castell de Tagamanent i iniciem el descens de la forma més ràpida possible. Ens avituallem al km 30 quan portem 3:41h, les cames comencen a notar l’esforç fet fins el moment, però estan amb forces per donar encara tanta guerra com sigui possible.

Pujant cap a La Trona en Jordi fa un canvi de ritme impressionant, el tinc a uns 20m durant una bona estona i, per més que ho intento, no hi ha forma d’atrapar-lo. Jo en aquests moments estic anant a límit, si intento accelerar més, podria quedar-me amb l’intent, així que haig de deixar que en Jordi es segueixi allunyant, jo mentre estant, aniré tant ràpid com pugui...

A dalt La Trona, km 34, en Jordi m’està esperant, hem de baixar fins a Valldeneu i tornar a pujar fins a Can Tres Quarts, ara sí que toca donar-ho tot. A la baixada em poso jo davant i a la pujada s’hi posa en Jordi, anem pràcticament al màxim de les nostres possibilitats tant baixant com pujant, avancem forces corredors i això ens ajuda a seguir donant-ho tot.

Últims 3km, últim esforç, última baixada fins a Aiguafreda, aquí de nou em poso davant, miro el rellotge i veig que podem fer un bon temps, així que avall sense contemplacions!!!

Finalment, amb 5:23h creuem plegats amb en Jordi la línia d’arribada. Hem rebaixat en 11 minuts el meu temps de l’any passat, així que acabem molt satisfets de la feina feta, sí senyor!!!

L’Ivan malauradament ha tingut que plegar al km 15 per unes molèsties al genoll, ha recuperar-se doncs. Mentre que en Galdric ha finalitzat la seva primera marató amb 6:02h, enhorabona!!!

UT Les Fonts - 120km 6.000m D+

Són les 21:00h, el frontal al cap, molta gent coneguda, 120km, una cursa amb tres etapes i tot un cap de setmana per davant, la cosa no pot pintar millor!!!

La d’avui és l’etapa més assequible de les tres, 23km i tant sols 350m de desnivell positiu, pel meu gust, una etapa massa plana, però bé, el desnivell que no fem avui ja el farem durant els dos pròxims dies. Sortim a bon ritme, els de davant sembla com si només haguessin de córrer avui, però bé, ells tenen un objectiu diferent al meu. Jo, fent ús del seny que sempre m’acompanya, decideixo anar fent, sense encantar-me, però sense excessos, avui hi ha poc a guanyar i molt a perdre. L’etapa és totalment corredora, m’avancen corredors tot parlant del ritme que van en minuts per km, jo aquests números no els entenc massa, els que domino són els km per hora. Arribo al km 14 en 1:10h, és a dir, que si segueixo així, tardaré entorn a les 2 hores, perfecte!!! Em segueix avançant gent, cada vegada menys, però jo a la meva. Quan portem 1:45h ja veig de nou el poble de Xerta, entrem just pel costat oposat on hi ha l’arribada, hem de creuar tot el poble i quan el rellotge marca 2:00:10 finalitzo la primera de les tres etapes.

Són les 23:00h, menjo una mica, estiro fort per tal de que demà les cames ni se’n recordin de lo d’avui i a dormir a la furgo d’en Gerard que demà a les 5:00h hem de tornar a estar de peu.

Vist i no vist, ja són les 6:00h i ja estem corrent de nou. L’etapa d’avui té uns números que fan bastant de respecte, 70km i 4.000m de desnivell positiu. Avui és l’etapa clau, avui sí que es pot guanyar molt, però també hi ha molt a perdre, per tant, haurem d’intentar guanyar tot el que sigui possible i intentar perdre quan menys millor.

Arribem al poble de Paüls amb 1:10h, és el km 9,5 i per davant tenim la primera de les 4 pujades importants del dia. Comença a sortir el sol, la temperatura és boníssima, l’entorn és preciós i tot plegat fa que les sensacions siguin extremadament agradables.

 

Després d’avituallar-nos a Prat de Comte, km 26, enfilem la segona pujada important del dia. A mesura que anem guanyant alçada, la pujada es va fent cada cop més dreta, però les cames tenen encara força més que suficient per pujar a bon ritme. La panoràmica des del Tossal d’Engrillo és espectacular, km 32,8, bufa un vent fortíssim que obliga a marxar ràpid d’aquest avituallament.

 Abans d’agafar la baixada cap a Sant Roc, encara haurem de superar fins a quatre petites pujades, que si la cursa acabés avui es podrien fer corrent, però tenint present l’etapa de demà, és més prudent fer-les caminant. El mateix passa a la baixada, es podria fer a més velocitat, però la prudència em diu que em guardi cames per demà.

La tercera pujada ens portarà al punt més alt del recorregut, els més de 40km i 6:00h que portem a sobre es comencen a fer notar, tot i així, apretem fort les dents i amunt!!! Quan sembla que ja hem arribat a dalt del coll, perdem una mica d’alçada i tornem a enfilar cap un altre coll, això succeeix vàries vegades, sembla que no haguem d’arribar mai a dalt, sort que l’entorn és preciós i ho fa tot una mica més fàcil. La baixada cap al poble d’Alfara, km 53,5, és plena de rocs, bé, com pràcticament totes les baixades que hem fet. S’ha de dir que el terreny en general és bastant tècnic. Una vegada més baixo guardant cames per demà.

En la última pujada fa molta calor, no estic pujant gens bé, aquesta calor m’ha vingut molt de sobte, no estic còmode, necessito resoldre aquesta situació ràpidament!!! A la llunyania veig varis corredors, mica en mica m’hi vaig aproximant, cada cop tinc més a prop el de davant, l’avanço, més endavant un altre, també l’avanço i un altre i un altre, això em dóna molta força, ja torno a anar bé!!!

L’últim tram fins a Xerta es fa més llarg del previst, crec que als 6,5km que hi havia des de l’últim avituallament a meta, se’n hi hauria d’afegir un parell com a mínim. Quan ja fa una força estona que hem deixat l’últim avituallament veig Xerta encara molt lluny, una noia em diu que només em falten 5km, no pot ser, però si fa un munt d’estona en faltaven 6,5!!! Bé, sigui com sigui, amb 10:47h finalitzo la segona etapa. No sé si hauré conservat massa, el que sí que sé, és que no he apretat més del compte.

Són els 8:00h del diumenge i prenem sortida de la tercera etapa. L’avantatge d’avui és que no cal guardar res, avui toca donar-ho tot, a més, hi ha un munt de corredors que només corren aquesta etapa, aquests seran els que ens faran oblidar els kms que portem a sobre. En els primers moments sí que es noten les dues etapes anteriors, però la frescor dels corredors amb pitrall blanc (els que només corren avui), em fan oblidar el cansament i em posen en cursa ràpidament.

Superem la primera pujada sense excessives dificultats, m’estic sentint cada cop millor. Després de l’avituallament del km 8,5 enfilem la segona pujada que ens ha de portar al punt més alt del recorregut. Pujo tant ràpid com puc, avanço corredors del pitrall blanc, que bé que em sento, corro fins hi tot de cara amunt, l’entorn és novament fantàstic, m’ho estic passant d’allò més bé, som-hi!!!

 

Pujant al cim de Coscollosa veig en Mia, m’estranya veure’l aquí, quelcom no li deu acabar d’anar bé. Al cap de cop l’atrapo, em diu que ha tingut problemes digestius que l’han fet aturar, optem per anar plegats, segur que ens farà anar millor mútuament. Arribem a La Font Nova, km 19, ens en separen 8 de l’arribada, ara sí que toca donar-ho tot!!!

 

Baixem tant ràpid com les cames ens permeten, és evident que no farem tant bon temps com podríem haver fet si haguéssim portat un pitrall blanc, però crec que podem estar força satisfets.

Arribem amb 3:38h i un total de els tres etapes de 16:26h. Personalment acabo molt content de l’experiència viscuda, de com m’he trobat, especialment aquest tercer dia que era el que més por em feia i de la preciositat de la zona per on hem estat corrent i gaudint!!!

 Abans de finalitzar aquesta crònica, agrair d’allò més la gran feina feta per l’organització i l’incansable col·laboració de totes els voluntaris, moltes gràcies per aquest cap de setmana tant formidable!!!

Castellterçol - La Mola - Montserrat - 54km 2.300m D+

Són les 6:00h i sortim amb l’Ivan de Cal Pere Anton direcció Montserrat. A més, com que passarem a prop de La Mola, aprofitarem per pujar-hi també. La temperatura és més aviat baixa, però la previsió per avui és que faci un molt bon dia.

Agafem direcció el Solà del Sot, pugem cap a Coll d’Ases per baixar a continuació cap El Plans on la llum del dia comença a treure el nas per la nostra esquerra. Al davant hi tenim La Mola, “Collons que és lluny!!!” diu l’Ivan, “no, home no, ja veuràs com amb un moment hi serem” li dic jo. Xerrant, xerrant arribem a Sant Llorenç Savall quan portem 1:40h.

Un cop al parc Natural de Sant Llorenç i quan estem enfilant cap al seu punt més alt, notem com la temperatura ha augmentat considerablement, ens sobra part de la roba amb la que hem sortit, parem a treure roba i amunt!!!

 Amb 3:40h tenim el primer objectiu. Arribem a dalt La Mola, el dia és força serè, mengem una mica, aprofitem per mirar l’horitzó des de diferents perspectives amb tota la tranquil·litat del món i, un cop feta la foto de rigor, reprenem el nostre camí.

 Baixem per Can Pobla i travessem les urbanitzacions que ens separen de la Casa de l’Obac. Aquest és el punt menys bonic del trajecte, però que hi farem... Quan portem 5 hores, abans d’agafar un corriol molt xulo que ens portarà fins a Vacarisses, ens aturem a carregar aigua i a fer un petit refrigeri.

Al cementiri de Vacarisses hem d’aturar-nos perquè l’Ivan es tregui unes quantes pedres de les bambes i es comença a queixar que si li fa mal aquí i que si li fa mal allà, “tranquil, d’aquí una estona ja no hi pensaràs amb aquests mals, més que res perquè en tindràs d’altres... jejeje”.

 Quan portem 7:00h arribem als peus de la muntanya màgica, tant sols ens separen poc més de 500m de desnivell positiu fins assolir el nostre destí. Agafem el camí del 3/4 i amunt. Estem de sort que la pròpia muntanya ens protegeix del sol, la temperatura és molt agradable mentre anem per l’ombra. Cal una bona apretada de dents per arribar a la plaça del Monestir, però així ho fem i amb 7:50h som al final del nostre trajecte havent gaudit d’un matí formidable. El millor de tot, sense dubte, la companyia!!!

 Finalment baixem de nou a Monistrol on ens esperen la Vero i la Maria per tornar-nos cap a casa.

Marató Hivernal Campdevànol - 42km 2.600m D+

La marató d’avui transcorre integrament pel Ripollès. La sortida és a Campdevànol i després de fer 4 cims d’entorn als 2.000m fins a la meitat del recorregut, passarem pel Santuari de Montgrony tot fent camí direcció al punt d’inici. La zona on correrem avui no la conec massa, però tinc la sensació que serà una zona molt xula per corre-hi i que ens ho passarem d’allò més bé.

Sortim quan són les 8:00h del matí, la temperatura és força negativa i la sensació de fred al córrer pròxims al riu i sense que el sol encara s’hagi deixat veure és força intensa. Estic corrent i sento fred als peus, em sembla que això no m’havia passat mai!!! A la que ens endinsem al bosc i ens allunyem del riu la temperatura puja ràpidament, si més no aquesta és la sensació que tenim. Anem junts amb en Jordi Armengau, company d’equip de la PTL d’enguany junt amb en Pep Cabanas, xerrem de la temporada que tenim per davant, xerrem d’això, xerrem d’allò i xerrem de tot una mica. Mentre anem xerrant ens van avançant corredors, sembla que no ens ho estiguem prenent massa en serio, però senzillament estem guardant forces per la part final de la cursa.

Anem guanyant alçada progressivament, però de tant en tant també en perdem, en Jordi em diu que això és molt trencacames i que com hi hagi gaire trams així les passarem ben canutes, quanta raó tens company!!!

Arribem al primer dels cims, La Covil, el cel és totalment serè, hi ha un sol radiant i un paisatge espectacular. Veiem corredors al cim que divisem a la llunyania, el Costa Pubilla, tocarà baixar fins al coll per tornar a pujar, som-hi doncs!!!

Un cop som al pròxim cim es repeteix la situació de fa uns minuts, haurem de tornar a baixar per pujar de nou. De moment les sensacions són molt bones i tot i que el desnivell es comenci a fer sentir a les cames no impedeix seguir avançant a bon ritme.

Quan som al Costa Pubilla ens diuen que més amunt ja no ens faran pujar, perfecte!!! Ara bé, això no vol dir que s’hagi acabat la pujada perquè encara ens queda L’Emperadora i El Pedrapicada. La carena per on estem pujant i baixant és un prat alpí molt agradable per corre-hi i la vista ho fa encara més agraït.

En l’últim dels cims toca apretar fort les dents, en Jordi no afluixa gens ni mica i jo tampoc penso fer-ho, amunt!!!

Perdem alçada ràpidament, una baixa molt i molt dreta ens obliga a fer treballar fort els quàdriceps, avall!!!

Arribem a l’avituallament del km 24 i un home ens diu que tranquils, que només ens queda la pujada que ve a continuació, diu que aquesta zona se la coneix molt bé i que un cop siguem a dalt de la carena que tenim al davant ja tot serà pla i avall, crec que no serà ben bé així...

Portem més de 3 hores en cursa, ara toca fer ús de les forces que ens hem guardat al principi, ara s’ha acabat el xerrar, ara toca anar per feina!!!

Arribem al Santuari de Montgrony, km 29, carreguem d’energia al avituallament i endavant. Ràpidament som ja al km 35, aquesta segona part de la cursa està sent molt ràpida. De sobte una pujada força dreta, però no ens havia dit aquell home que s’ho coneixia tant bé que era tot pla i avall??? Ja em semblava a mi que no era així...  De cop som ja al km 39, mirem el rellotge i portem menys de 5 hores, sembla que farem bastant menys del que havíem previst. Última pujada, última apretada, i ja veiem Campdevànol, això ja està!!!

Finalment arribem junts amb en Jordi amb 5:07h i acabem tots dos amb molt bones sensacions i el que és més important, totalment sencers. Potser podríem haver apretat més, però segur que no hauríem acabat igual de sencers...

Sortida Nocturna Castellterçol

Semblava que el fred i la neu podrien disminuir la quota d’assistents, però no és així. Quan són les 21:00h i amb una temperatura de -6º C, sortim un grup de 15 corredors amb moltes ganes de passar-ho bé. La intenció és fer un circuit el màxim corrioler possible i la neu no ho podrà impedir. Anem direcció cap a la Font del Prat del Pou i a la que agafem el primer corriol per pujar cap al Ricard, veiem que el pes de la neu fa caure els arbustos enmig del camí, amb la qual cosa, a més de córrer haurem d’anar superant obstacles, això serà molt divertit!!!

La llum dels frontals sobre la neu multiplica la seva lluminositat i l’hi dona un toc molt interessant i fins hi tot un punt místic. Se sent un somriure per aquí, un somriure per allà, un crit més enllà d’un que està a punt de caure de cul a terra, estem gaudint com nens petits!!!

Tot pujant cap a Puigcastellar veiem un cel totalment serè, tot i així, ben abrigats com anem, no hi ha ningú que tingui fred. Uns quants dels que hem estat a les altres sortides nocturnes coincidim en la opinió de que aquesta vegada la meteorologia ens ha ajudat a fer la sortida més èpica de les fetes fins al moment.

 A l’Era de les Cases bufa una mica d’aire i la sensació de fred incrementa, tot i així, dubto que cap dels que estem aquí canviï aquest moment per estar ben calent al sofà de casa.

De Sant Julià baixem al Solà del Sot i, al acabar-se un corriol, n’agafem un altre que ens porti fins al Munt per arribar de nou a Castellterçol amb 1:30h. Hem fet 12,5km i uns 500m de desnivell positiu, però aquestes dades avui són el menys important. El més significatiu és que acabem tots molt satisfets i esperant que faci una altra nevada per tornar a sortir.

Finalment una dutxa al pavelló i cap a fer un bon sopar a La Poua.

Pròxima sortida nocturna a Sant Feliu de Codines al mes de març. Aquesta serà la quarta, a veure si podem seguir fent créixer el col·lectiu!!! 

Balanç temporada 2011

La temporada 2011 va començar al Trail Blanch de Font Romeu, aquell mateix 16 de gener al arribar a casa el primer que vaig fer va ser inscriure’m a la que seria la prova de l’any, el Tor des Géants. Des d’aquell moment l’objectiu no va ser altre que acumular kms i més kms i desnivell i més desnivell, ja que la distància i desnivell del Tor em feien molt de respecte.

Abans d’acabar el 2010 m’havia inscrit també a La Ronda dels Cims d’Andorra i aquest seria també un altre dels reptes més importants de l’any. És a dir, que no havia passat ni el primer més de l’any i ja tenia dues proves en el calendari que entre les dues sumaven 500kms i 36.000m de desnivell positiu, sense comentaris...

Un bon dia m’assabento que neix la primera Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència de la FEEC, el que em faltava!!! Veig que és una opció perfecte per acumular els kms que necessito, amb la qual cosa, afegeixo les 5 proves de la Lliga al meu calendari.

Un cop fetes les dues primeres curses de la Lliga, Ultra Trail de Barcelona i Ultra Trail Coll de Nargó amb resultats força interessants, veig que val la pena lluitar per obtenir una bona posició a la classificació general. Tinc clar que el podi no està al meu abast, però intentarem fer-ho tant bé com sigui possible.

A principis de juny acabo establint el següent ordre de prioritat als objectius del 2011:

1er.- Tor des Géants

2on.- La Ronda dels Cims

3er.- Lliga Catalana de Curses d’Ultra Resistència

I arriba La Ronda dels Cims, uuuuffff quina animalada!!! La prova més dura fins el moment sense cap tipus de dubte, em calen 44 hores per finalitzar-la, però primer repte aconseguit.

Just una setmana després de La Ronda dels Cims hi ha l’Emmona, la quarta prova de la Lliga i toca complir, me l’agafo amb tota la calma del món i me’n acabo sortint amb més de 21 hores.

L’onze de setembe, Diada de Catalunya, és el torn del Tor des Géants, això sí que són paraules majors!!! Tot i passar moments complicats durant els tres primers dies, la proximitat a Courmayer i el veure la possibilitat d’evitar la cinquena nit, em suposa una important injecció d’energia i acaba sortint una cursa perfecte!!!

Al cap de dues setmanes de finalitzar el Tor en el meu calendari hi ha la Cursa de Cavalls del Vent, novament molta calma i acabar.

Dues setmanes més i l’Ultra Trail Serra de Montsant, l’última prova de la Lliga. Aquí participem amb en Jordi Armengau com equip i gràcies al bon temps d’en Jordi obtenim la primera posició.

I per anar tancant l’any 4 maratons de muntanya i algunes curses de 10 – 12kms.

La del 2011 ha estat per mi una temporada perfecte, tots les proves finalitzades, amb més o menys bons resultats, però finalitzades. Les dades acumulades: més de 4.000kms i més de 200.000m de desnivell positiu.

Bell Race - 10km 300m D+

Ahir havia de córrer la Marató de l’Ardenya, però per una causa de força major no hi vaig poder assistir. Com que feia ja 4 setmanes que no em posava un dorsal i em moria de ganes de competir, havia de trobar una solució per aquest cap de setmana i l’alternativa ha estat la Bell Race.

La Bell Race té uns 10km i 300m de desnivell positiu, res a veure amb la Marató de l’Ardenya, però almenys està a prop de casa i no caldrà tant de temps en desplaçaments.

La temperatura és força freda, 2 – 3ºC, hi ha molta boira i no sembla que hagi de sortir el sol en el poc temps que durarà la cursa, però bé, segur que ràpidament entrarem en calor...

Sortim, com no pot ser d’una altra manera, a tota ostia, uffff quin estrés!! No hi ha alternativa, ho surts al màxim de ràpid o et quedés enrere i recuperar posicions pot costar molt. En el km 1,5 agafem un corriol, no és molt dret, però va pujant, no es pot deixar de córrer, el cor batega amb la màxima intensitat, ja veig que avui, com diu l’amic Armen, tocarà “treure la carbonilla” una altra vegada.

El recorregut és molt corrioler i divertit, fins hi tot hi ha un tram de baixa força tècnic al que el segueix una pujada tant dreta que ens cal l’ajuda d’una corda. Després de la corda haig de caminar uns metres o sinó els quàdriceps podrien mostrar-me el seu descontentament.

En el punt més alt del recorregut hi ha una campana, és al km 6,5, estic esperant sentir la campana, però de moment res de res. Fa estona que vaig al límit, bé, des de que hem sortit no he deixat d’anar al límit en cap moment, o arriba aviat la campana o el bassó dret em dirà que no vol seguir corrent, necessito sentir la campana amb urgència!!!

Per fi arriba la campana i per fi arriba la baixada on puc agafar una mica d’aire. Tot i així, la baixada es presenta tant o més complicada que la pujada, hi ha un munt de corredors a darrera que tenen moltes ganes de passar-me, però si fins ara no els hi he permès per què hauria de fer-ho ara???

 Jo sí que aconsegueixo guanyar alguna posició, vaig tant ràpid com puc, sé que l’arc d’arribada està a prop i em sento amb la suficient força com per intentar avançar algun corredor dels que tinc davant. Per més que m’hi esforço és impossible, estan sempre igual de lluny!!! Fa estona que sento l’alè d’un corredor que el tinc molt a prop, últim km, petita pujada, vinga Salvador a donar-ho tot, últims metres, el corredor que tinc darrera em fa esprintar, quin patir!!! Al final m’ha calgut un temps de 00:47:22 i he acabat a la posició 40, quina cursa més ràpida!!!

Marató Pirata de Montserrat, 42km 2.500m D+

La marató d’avui no és una marató qualsevol sinó que es tracta d’una marató que busca trencar tots els estàndards habituals d’aquest tipus de curses. Està organitzada pels Koala’s, els quals pretenen assolir la màxima diversió de la forma més esbojarrada possible. Avui no importa ni el crono ni la classificació (no existeix), avui tant sols ens haurem de preocupar de gaudir al màxim.

Sortim a les 8:00h, davant nostre hi ha més de 100 corredors que han sortit a les 2:00h, a les 4:00h, a les 5:30h i a les 7:00h. El nostre grup està format per 9 corredors amb en Jaume al capdavant que ens ha de fer de guia. Només començar, en Jaume surt com una bala, uffff quin guia que ens ha tocat!!! Amb en Jordi som els últims, si pretenem seguir el ritme d’en Jaume és possible que morim en l’intent. Després d’uns 2 – 3kms s’acaba la pista i comença el corriol que ens ha de conduir fins a Sant Jeroni, aquí tenim la sort de que ens espera en Joan que també es coneix el recorregut. Pugem per un corriol molt xulo que porta per nom el camí dels Francesos, portem un bon ritme i mentre pugem anem petant la xerrada. Entre batelleta i batelleta i gaire bé sense adonar-nos-en, arribem al punt més alt de Montserrat, Sant Jeroni, 1.236m. Ens creuem al Sergi que baixa i dels dos Jaumes que van al capdavant del grup ni rastre.

Deixem Sant Jeroni per agafar direcció el funicular de Sant Joan, baixem força ràpid, la veritat és que el corriol tot i ser un punt tècnic amb la pedra molla com està, es fa molt divertit. A continuació agafem un altre corriol que ens ha de baixar fins a Collbató, novament un tant tècnic, però tant o més divertit que l’anterior. El corriol ens porta fins a una pista que uneix El Bruc amb Collbató, aquí l’Hector fa via cap El Bruc ja que té unes molèsties al peu i en el grupet ens quedem en Joan, en  Jordi i jo.

L’avituallament de Collbató és excel·lent, no hi falta de res, felicitar molt enèrgicament als Koala’s i als voluntaris que ens atenen tant amablement. Tampoc hi falta la Voll que sembla que ha refrigerat a més d’un corredor dels que tenim a davant. Aquí ens alimentem tranquil·lament, sense preses.

Passem pel costat de les coves de Salnitre direcció el pla de Sant Miquel. Als peus de la muntanya hi ha una boira molt  espessa, però a la que prenem una mica d’alçada la boira desapareix i el cel és força serè, sembla que se’ns presenta una jornada formidable. Novament pugem tot xerrant i tots tres estem gaudint d’allò més amb el recorregut.

Al Monestir ens trobem amb en Sergi i uns quants corredors del grup de les 7:00h. Sortim tots plegats direcció a Santa Cecília on ens espera el segon avituallament, de camí ens anem trobant d’altres corredors que han sortit abans que nosaltres, això és un autèntica festassa!!!

L’avituallament de Santa Cecília és igual de fantàstic que l’anterior, és d’admirar la moguda que  han muntat els Koala’s, de debò!!! Aquí ens trobem al Jaume que sembla que la intensa nit que ha tingut li ha passat factura. Novament fem una parada amb tota la calma.

Prenem direcció a Can Maçana, pregunto a quin km estem, em diuen que al 29 i m’emporto una agradable sorpresa!!! Seguim el grup que hem anant junts tota l’estona més en Jaume que, de tant en tant fot algun crit de les rampes que s’apoderen dels seus quàdriceps.

Arribem a Can Maçana on a més de l’avituallament hi tenim preparada una bona sorpresa, ens han organitzat un seguit de proves en format de gimcana, que cal superar-les totes per tal d’aconseguir la recompensa de bon pirata.

Ja per acabar resta pujar al Refugi de Vicenç Barbé pel torrent dels Cireres i baixar de nou fins al Bruc per un corriol que de nou es fa molt divertit de córrer.

Finalment arribem al Bruc amb en Joan i en Jordi havent-ho passat d’allò més bé. Ens ha calgut 6:20h per completar tota la volta, però el millor de tot és que hem pogut gaudir al màxim, sent el temps el menys important. El Bruc està inundat de corredors, és una autèntica festa!!!

Abans de finalitzar aquesta crònica agrair de tot cor als Koala’s i a tots els voluntaris que ens hagin donat l’oportunitat de gaudir al màxim de la muntanya de Montserrat amb tota la diversió i bon ambient que ens ha acompanyat en tot moment. Moltes gràcies!!!

Cursa de Muntanya de Castellterçol - 11km 350m D+

La cursa d’avui serà la més curta que he fet amb tot l’any i amb molta diferència, ja que la mínima distancia que he corregut han estat els 42km. Avui tinc el privilegi de córrer a casa, de córrer en el terreny on entreno, un terreny on hi corro moltes hores a l’any, més de nit que no pas de dia, un terreny on hi he fos molts mil·límetres de sola de bamba. 

La cursa està organitzada pel Centre Excursionista Castellterçol i el circuit ideat pel seu president, l’Ivan, un autèntic amant dels corriols que, com cada any, ha preparat una volta tant atractiva com la distància de 11km li ha permès.

Avui també tinc el privilegi de comptar amb la companyia d’una corredora d’excepció, la Txell, que avui s’estrena en el món de les curses de muntanya. Està una mica acollonida amb els 350m de desnivell positiu, sap que ha de pujar fins a l’ermita de Sant Julià i li fa força respecte, però segur que se’n sortirà molt bé!!! A més veig fins a 5 samarretes dels semprecorrent, tot un èxit!!!

 Tot i que una distància tant curta com la d’avui no em sigui gens favorable, hauré de lluitar per la classificació local. La veritat és que no sé com m’ho faré, ja que l’estratègia que tant m’agrada de canviar de menys a més a partir del km 25 – 30, avui no la puc aplicar. A més, el fet d’anar pujat de voltes al màxim d’inici a final no se’m dóna gens bé, de totes maneres, ho donarem tot com sempre i a veure que passa. Començo a veure corredors de Castellterçol per tot arreu, ufffff quin munt de rivals...

Sortim a un ritme que per mi és altíssim, però imagino que aquest és el que tocarà portar fins el final. No hem fet ni 500m i ja hi ha 4 corredors castellterçolencs davant meu, quina feinada que m’espera!!! Pujant cap a l’ermita de Sant Julià, per un corriol que en aquesta època de l’any està preciós, vaig al límit, sembla que el cor m’hagi de sortir per la boca i que les cames m’hagin d’explotar, però just abans de que això passi, arribo al punt més alt del recorregut. En el moment que agafo el got en l’avituallament m’avança un altre corredor local, noooo!!! Ara sí que és la meva, toca baixar fins al Solà del Sot per un corriol que he fet centenars de vegades del que em conec cada una de les seves pedres. Accelero tant com puc, novament vaig al límit, això sí que és dur!!!

Poc després de passar pel Munt, veig el km 8, només en falten 3km?? però si no fa ni 40 minuts que hem sortit, quina cursa més ràpida!!! Em giro, el corredor local que em seguia ja no el veig, a veure doncs si puc conservar la posició actual.

Últim km, em torno a girar i no veig cap corredor local, vinga som-hi Salvador, apreta les dents tant com puguis i no baixis la guàrdia ni un moment, a per totes!!! 300m per l’arribada, novament el cor es vol sortir de la seva ubicació i les cames volen explotar, però no ho puc permetre. Finalment arribo amb 00:53:46, a un minut i mig del primer corredor local, en Galdric que està fet una autèntica fera!!!

La Txell també ho ha donat tot, ella sí que ha utilitzat la tàctica d’anar de menys a més i li ha funcionat molt bé. Ha començat l’última i mica en mica ha anat guanyant posicions. Li ha calgut un temps de 01:22:54 per completar el circuit, molt menys del que ella esperava. Estàs feta una autèntica campiona, moltes felicitats!!!

          Finalment, felicitar també al Centre Excursionista Castellterçol per la bona feina feta, per un circuit excel·lent, per un marcatge excepcional i per un ambient formidable. Moltes gràcies!!!

Marató del Montseny, 42km 2.600m D+

La marató d’aquesta setmana transcórrer pel Montseny. Els 2.600m de desnivell positiu prometen molt, el circuit té la pinta de ser molt interessant, ara bé, la climatologia sembla que avui no està massa disposada a acompanyar. Arribem a Sant Esteve de Palautordera, no para de ploure i tampoc dóna la sensació que la pluja vulgui minvar. La veritat és que avui fa una mica de mandra sortir a córrer amb aquest mal temps, sort que hem arribat just mitja hora abans de l’inici de la cursa i sense adonar-nos-en ja estem corrent.

Sortim molt ràpid, bé, almenys a mi em sembla que anem massa ràpid i decideixo reduir un punt el ritme, acabem de començar i no vull anar tant collat. Aquesta disminució de la velocitat implica que em comencin a avançar corredors. Dos, tres, quatre... al final perdo el compte del nombre de corredors que m’han avançat en els primers kms de la cursa. Tinc clar que haig de seguir la mateixa estratègia de les dues maratons anteriors que he corregut en els últims 15 dies, a aquesta distància ja li començo a tenir la mida presa.

 Després de la primera hora arribem al km 9, està clar que la pluja ens acompanyarà tot el recorregut, ja que el cel no sembla en absolut que es vulgui obrir. Baixa aigua per tot arreu, aigua i més aigua, en ocasions no hi ha més opció que posar els peus dins de l’aigua. De moment anem guanyant desnivell molt a poc a poc.

Al km 16 s’acaba la pista i per fi arriba el que a mi realment m’agrada, corriol i amunt!!! Aquí s’ha acabat el córrer, ara és l’hora d’apretar les dents i pujar tant ràpid com es pugui. Ara és el meu torn, ara sóc jo el que començo a avançar corredors. N’avanço un i un altre, n’avanço quatre de cop, quatre més, les cames obeeixen a la perfecció les instruccions del meu cap i m’encanta!!!

Abans d’arribar al cim del Matagalls ens desvien avall, bufa un vent terriblement fred, anem completament molls i la sensació de fred és encara més gran. L’impacte de la pluja a la cara és tan fort que semblen petites agulles, tinc les mans glaçades, necessito perdre desnivell ràpidament. Hi ha uns voluntaris que fan l’avituallament com bonament poden en mig de les fortes ventades, veritablement admirable!!!

Al entrar a dins el bosc el vent desapareix, segueix plovent, però la situació s’estabilitza. Arribem a Sant Marçal, km 25 i ens alerten que a dalt al Turó de l’Home i fa molt de vent i molt de fred, que si volem tenim l’alternativa de plegar, plegar??? Ni pensar-ho!!!

A la pujada al Coll de les Agudes em trobo molt bé, novament és un no parar d’avançar corredors, quants més corredors avanço més fort em sento i cada vegada m’acosto més ràpidament als corredors que veig a la llunyania. Bastant abans del que m’esperava arribo al coll, ens diuen que en un parell de kms serem al pròxim avituallament.

La situació a dalt del Turó de l’Home és terrible, fa un vent de més de 100km/h, la temperatura és d’uns 5ºC, però la sensació tèrmica baixa als -10ºC. L’avituallament és dins una caravana i la predisposició dels voluntaris és novament digne d’admirar. Em bec un té ben calent, agafo un plàtan i surto disparat, necessito perdre alçada ràpidament o em quedaré congelat!!!

 

En el pròxim avituallament em diuen que només falten 7km per l’arribada. Quina bona notícia!!! Miro el rellotge i marca 4:50h, si no m’encanto baixaré de les 5:30h, a per totes!!!

Una setmana més toca donar-ho tot al final de la marató, miro enrere i no ve ningú, sembla que tinc la posició garantida, però com que em sento fort, a més de baixar de les 5:30h a veure si puc avançar algun corredor més. Baixo “a tota ostia”, estic eufòric, començo a fer balanç de la cursa i em sento molt satisfet de la gestió que n’he fet.

En mig de tant eufòria començo a buscar les marques, no en veig cap, miro a una banda i a una altra del camí i cap marca enlloc, no vull girar cua encara, segur que en trobaré alguna. Segueixo avançant i segueixo sense veure marques, no potser que m’hagi perdut!!! De sobte em trobo en una baixada molt forta, ara sí que ha arribat l’hora de fer mitja volta. Efectivament, a un costat de la pista hi havia una cinta que indicava un gir a la dreta i que l’eufòria no m’ha deixat veure.

            De sobte m’han avançat un munt de corredors. Aconsegueixo guanyar 4 posicions, però per més que ho intento ja no en puc recuperar cap més. Finalment arribo amb 5:36h, en la posició 56 i sota de la mateixa pluja que hi havia quan hem sortit. El corredor que tenia al davant abans de perdre’m, arriba en la posició 38 amb 5:29h, però bé, així ho tinc una mica més fàcil per baixar el temps el pròxim any.